Cartell MOOC, 4 d’abril 2013, de Mathieu Plourde
Els MOOC són Massive Open Online Courses i al llarg dels últims anys s’han establert com un dels camps més innovadors, i potencialment transformadors, de l’educació vocacional.
Les universitats arreu del món han dedicat esforços per crear MOOC propis i especialment a Estats Units aquestes iniciatives han tingut molta acceptació, amb la ràpida consolidació de plataformes diverses:
- Khan Academy: fundat l’any 2006 per Salman Khan. Més enfocat a microcursos d’educació secundària
- Udacity: fundat a Stanford l’any 2011
- Coursera: fundat a Stanford l’any 2012
- EdX: fundat per MIT i Harvard l’any 2012
El primer MOOC en tenir molt èxit d’inscripcions va ser Introduction to Artificial Intelligence (Stanford, 2011), que tenir més de 160.000 estudiants.
Més recentment, hem vist la creació de plataformes MOOC a Espanya:
- MiríadaX: la plataforma de la xarxa Universia
- UniMOOC: la plataforma pròpia de la Universitat d’Alacant
Moltes universitats espanyoles ja han ofert els seus primers MOOC o, com la UVic-UCC, l’estan preparant.
Hi ha desacord sobre l’abast que tindran els MOOC a Espanya i internacionalment, sobretot per la seva característica de gratuïtat (que els pot fer inviables) i la falta de reconeixement dels certificats d’assoliment dels participants.
Tot i així, els MOOC han desfet barreres d’accés a l’educació superior i, sense dubte, alguns dels cursos celebrats han tingut un gran valor acadèmic.
Per tant, el debat està servit i l’interès és real. Fins i tot, els més escèptics s’adonen que l’educació superior serà cada cap més digital, i en aquest sentit la preparació de MOOC és la preparació per al nostre futur i no podem renunciar-nos al repte.
Com a consumidors de MOOC, sense cost i sense cap obligació, tothom pot visitar les plataformes enllaçades anteriorment, consultar el catàleg de cursos i -per què no?- inscriure-s’hi.