La creació d’un curs multimodal guarda moltes similituds amb la creació d’un curs presencial, en un extrem, i un curs no presencial, en l’altre. De fet, un curs presencial de qualitat ja inclou molts elements que al curs multimodal són imprescindibles. Mirem-ho.

Transparència i explicitació

Això vol dir el màxim grau de previsió i declaració del que es farà i com s’avaluarà:

  • objectius, competències, resultats d’aprenentatge, avaluació, càrrega de treball, continguts, continguts complementaris, activitats opcionals, sistemes de comunicació i treball en grup, calendari, apunts, bibliografia, recursos per ampliar coneixements, …

Si tot això ja es fa, més o menys, al curs presencial, i s’hauria de fer, al curs multimodal ja és imprescindible.

La diferència entre un curs presencial i un curs multimodal, en aquest sentit, és que moltes vegades el professorat del curs presencial s’atorga un cert marge d’indefinició per poder reaccionar a imprevistos i accidents durant el curs i per poder fins i tot ajustar el curs al grup d’estudiants sobre la marxa, en definitiva, per poder improvisar la docència. Al curs tradicional presencial, això no és necessàriament una pràctica dolenta, sempre que no s’abusa d’aquest marge per no preparar suficientment la docència. En un curs multimodal, però, és imprescindible que l’estudiant obri amb tota la informació que necessita des de bon principi, especialment pel que fa a la càrrega i distribució de feina i les tasques obligatòries. Només així podrà organitzar-se per poder complir amb les obligacions d’estudiar i conciliar la vida acadèmica amb altres apartats de la seva vida.

La documentació del curs ha de ser completa, tan completa que un docent substitut podria entrar en acció amb un mínim de preparació. El curs ha de ser definit i executable.

Participació i empremta asincrònica

El fet que l’estudiant pot consultar materials de classe i fer treballs individuals i en grup segons un horari de preferència personal atorga l’estudiant autonomia. Les sessions presencials es converteixen en una cosa més de la dinàmica del curs però no en l’únic prerequisit fonamental. Si perd una classe presencial per qualsevol causa (baixa, viatge, compromís, …) pot saber el que s’ha fet i suplir la no assistència amb la seva activitat en línia.
La multimodalitat no és qüestió de fomentar l’absentisme. Es tracta de facilitar el seguiment i la participació amb la màxima flexibilitat. Aquest fet implica reduir el nombre la classes presencials d’assistència obligatòria a una part, al mínim, o fins i tot a zero.
La classes presencials es poden aprofitar per fer sessions de treball dirigit. També es poden fer servir per a debats o resolució de dubtes. Fins i tot, es poden fer servir per a fer una explicació de tipus classe magistral. Però en aquest cas seria convenient oferir els mateixos continguts amb disponibilitat asincrònica, a través de gravacions i lectures, per exemple.
Cada sessió de classe presencial hauria de tenir presència asincrònica. Així, la sessió formarà part d’una sèrie d’accions amb eix a l’aula virtual. Per exemple,

  • Els estudiants de forma rotativa podran escriure una acta de la sessió de la classe.
  • Els estudiants poden facilitar alguna gravació de parts de la sessió, per exemple amb apps com Periscope.
  • Si hi ha preguntes i respostes, es poden fer per escrit a un fòrum de l’aula, “passant en net” els intercanvis orals de la sessió.

Característiques d’un curs multimodal

Asincronia

El màxim nombre d’activitats han de poder-se fer de forma asincrònica i sense paper.

Activitats principals

Les activitats principals d’un curs multimodal són (en termes de Moodle):

  • fòrums
  • tasques
  • qüestionaris
  • wikis
  • «recursos» (textos, vídeos, pàgines web, imatges, infogràfics, etc.)

Totes aquestes activitats són digitals i s’adapten a molts contextos, podent-se fer també a la sessió de classe presencial. També es poden fer amb dispositius mòbils. No estem parlant en cap cas de fer servir aules d’informàtica!
Preparar activitats asincròniques és feina per al docent però l’experiència demostra que la feina és més inicialment i posteriorment s’aprofita molt, per una banda, i a més es veu que els estudiants valoren les activitats asincròniques. Per tant, una activitat preparada especialment per atendre les necessitats de la multimodalitat o la no presencialitat s’acaba aprofitant, i molt, als cursos presencials tradicionals.

Opcionalitat

La creació d’activitats asincròniques també permet desenvolupar l’opcionalitat dins es curs. Els estudiants podran escollir entre diverses opcions d’activitats, com ara qüestionaris, wikis, lectures, aportant riquesa al curs. Hi també hi podem incloure moltes lectures i referències web opcionals, en segones llengües també.

Planificació

Sigui com sigui la modalitat del curs, hem de planificar i preparar l’acció docent. Tradicionalment s’ha exigit un cert grau de transparència pel que fa a aquests aspectes:

  • Objectius
  • Continguts
  • Metodologia
  • Treballs i avaluació
  • Bibliografia

En un curs multimodal els Objectius i Continguts han de ser els mateixos, independentment del grau de presencialitat, però els altres aspectes poden variar.

Metodologia

La metodologia d’una aula multimodal ha de ser diferent, a la força. Tot el que fem només presencialment ha d’afegir valor però sense ser imprescindible. Les activitats que solem fer presencialment tenen equivalents no presencials que faciliten la participació asincrònica:

  • Explicacions magistrals
    • Podem gravar-les (a classe o al despatx) i publicar la gravació.
    • Podem oferir enllaços a continguts oberts a la web (YouTube, OpenCourseWare, documents de text, Wikipedia, SlideShare, etc.) .
    • Podem redactar apunts amb els mateixos continguts i publicar-los a l’aula (Cal tenir en compte les plantilles disponibles.)
  • Treballs en grup
    • El treball en grup s’ha de fer visible, amb empremta asincrònica. Per exemple, si els estudiants preparen una tasca en grups, convé configurar un fòrum i/o wiki dels mateixos grups, on els estudiants hauran de vertebrar el seu procés de col·laboració. De fet, aquest mateix procés és recomanable als curs 100% presencials, on el treball en grup també es fa difícil de percebre.
  • Preguntes i respostes
    • Les preguntes i respostes s’han de fer visibles. Cal fer servir els fòrums i incentivar anotar tots els intercanvis allà. Les preguntes i respostes de la classe presencial es poden “passar en net” al fòrum de l’aula.
  • Presentacions d’estudiants
    • Les presentacions d’estudiants a classe s’haurien de gravar i publicar a l’aula, juntament amb les diapositives que hi hagi.
  • Diari de sessions presencials
    • És una bona opció documentar l’activitat de l’aula presencial després de cada sessió. Això es pot fer de forma rotativa, per exemple.
  • Recordatoris, missatges de seguiment i feedback general
    • S’hauran de fer de forma asincrònica. Molts d’aquests missatges es poden preparar abans del començament del curs.

Què faré a les hores de classe presencials?

Un cop “virtualitzat” el curs al 100%, la pregunta del docent ja no serà “Com atendré els estudiants que no assisteixen a classe?” Més aviat serà “Què farem a la sessió presencial per millor aprofitar el temps?” Cal tenir en compte, com ja hem dit, que qualsevol contingut obligatori que treballem a una sessió presencial haurà de tenir una versió que es pot consultar de forma asincrònica. Una bona opció serà fer servir el temps de classe presencial per avançar els treballs obligatoris individuals o grupals, sota la supervisió i amb l’assessorament del docent. De vegades es coneixen aquests tipus de classe presencial com sessions de treball dirigit. Treballar principalment d’aquesta manera és una característica de la modalitat semipresencial coneguda pel nom d’aula invertida, o més freqüentment en anglès “flipped classroom”. Fent servir aquest sistema, els estudiants fan pràctiques i «deures» durant l’horari de classe presencial.

Virtualitzar un curs

Virtualitzar un curs s’ha de fer en base a un procés de disseny instruccional contextualitzat. Moltes de les característiques d’aquest procés són les mateixes a la planificació i preparació d’un bon curs 100% presencial.
Citem la guia de virtualització del Servei de Recursos Educatius de la Universitat Rovira i Virgili:

  1. Introducció: El disseny instruccional
  2. Anàlisi de necessitats i recollida d’informació sobre l’assignatura
    • Primer pas: analitzar el context on es du a terme la virtualització
    • Segon pas: identificar els resultats d’aprenentatge, competències i continguts del curs
  3. Definició del disseny instruccional
    • Tercer pas: Disseny de les activitats i l’avaluació
    • Quart pas: Dinàmica de treball i estructura de l’espai
  4. Definició de les característiques de l’espai i validació de materials i disseny
    • Cinquè pas: Creació, descripció i producció de cadascuna de les activitats i recursos
    • Sisè pas: Configuració de les eines de comunicació i revisió de la configuració de la resta d’elements del curs
    • Setè pas: Revisió de la graella de qualificacions
  5. Testeig i manteniment
    • Vuitè pas: Testeig
    • Novè pas: Planificació del seguiment i manteniment
    • Desè pas: Gaudir
  6. Millora Continua
    • Onzè pas: Millora de la formació

(http://moodle.urv.cat/wiki/Passos_a_seguir_en_el_disseny_instruccional_d%27una_assignatura_virtual)
I visualment, de la mateixa font, el procés d’aquests 11 passos es pot resumir així:

virtualitzar

Multimodalitat

La multimodalitat, o estudiar en línia, no serà la millor opció per a tots els estudiants. En general, per prosperar en aquestes condicions l’estudiant ha de ser més madur, amb un grau d’autonomia i motivació més gran que els estudiants més joves. Si reuneix aquestes característiques, la formació en línia no és necessàriament una opció pobre. Pot ser fins i tot millor que un curs tradicional de classes presencials, pel fet d’ajuntar persones de diferents contextos, amb diferents experiències, i possibilitar la inclusió d’activitats opcionals i una gran riquesa de recursos i activitats, distribuïts en el temps.
En el cas d’un curs multimodal, és previsible que algunes sessions presencials seran imprescindibles, com ara unes pràctiques de laboratori o una prova final. Evidentment, aquestes sessions d’assistència obligada s’han d’identificar clarament al principi del curs.

Aules model

Hem publicat alguns articles sobre la disposició òptima de l’aula virtual UVic-UCC, especialment aquests dos articles de fa dos anys:

Consells generals

  • Cal pensar en la imatge corporativa i el disseny, i l’ús de logos i plantilles.
  • Cal preparar el màxim grau d’activitat asincrònica (en línia).
  • Cal pensar en treballar sense paper.
  • Cal pensar en la idoneïtat de gravar alguns clips de vídeo amb explicacions del professorat.
  • Cal ser molt transparent des del principi, fins i tot amb el calendari (no de cada sessió presencial, però de la data límit de cada activitat)
  • Cal pensar de forma molt precisa en l’avaluació.
  • Cal pensar en les activitats (avaluables i no avaluables) i la càrrega de treball de l’estudiant.
  • Cal donar moltes opcions de treballs extres opcionals (per pujar nota?) i fomentar l’intercanvi d’opinions, comentaris, debats, preguntes i respostes asincròniques.
  • Cal pensar en incloure recursos externs que poden enriquir el curs.
  • Cal pensar en oferir activitats autoavaluables o amb solucionaris, i activitats amb coavaluació, per reduir la càrrega de feina docent.
  • Cal pensar (i preparar amb anterioritat?) missatges de seguiment i control (setmanals?)
  • Cal pensar què es farà a les sessions presencials:
    • de treball dirigit
    • d’assistència obligatòria. (Realment seran obligatòries?)