A l’hora de conceptualitzar les aules de Moodle i la seva estructura, s’han considerat aquestes orientacions claus, derivats del Pla de Suport a la Millora Permanent de l’Activitat Docent:

  1. Multimodalitat (programació única per a grups de diferents modalitats)
  2. Resultats d’aprenentatge (enfocament en l’avaluació i els resultats d’aprenentatge)
  3. Disseny de l’assignatura aprovat pel departament, articulant la part presencial i la semipresencial/online a la vegada

La programació combinada de modalitats ha de servir per a l’optimització de recursos, la coherència formativa i la facilitació de la gestió, considerant la diversificació i l’opcionalitat com a diferents maneres d’arribar a un mateix objectiu.

Es recomana fer constar a l’aula virtual tota la informació necessària per entendre l’assignatura en conjunt, a la vegada enriquint i complementant les activitats d’aula presencial per als estudiants que es desplacen regularment a la UVic-UCC. Si l’aula virtual inclou participants en règim de presencialitat reduïda, semipresencialitat o estudis en línia, l’espai digital s’ha de convertir plenament en un recurs vàlid i funcional per a l’activitat formativa d’aquests estudiants.

Les unitats docents

Les unitats docents són els blocs temàtics o conceptuals a partir dels quals s’anirà desenvolupant de forma seqüencial l’assignatura. Orientativament, una assignatura estàndard de sis crèdits tindrà entre cinc i set unitats repartides al llarg de 15 setmanes. Cada unitat ve encapçalada per un títol identificatiu del bloc temàtic corresponent. Els títols de cada unitat haurien de coincidir amb la relació de continguts de l’assignatura. Cada unitat inclourà tot el material propi per fer possible seguir amb èxit el procés d’aprenentatge.

CONSELL PEDAGÒGIC

Cal que totes les aules estiguin completament planificades al començar el curs ja que l’estudiant no presencial requereix de més flexibilitat a l’hora de gestionar-se l’aprenentatge. Tanmateix, el fet de desenvolupar la docència de manera paral·lela en les modalitats semipresencials o online i les presencials exigeix que l’aula tingui el dinamisme necessari. El professorat pot decidir amagar dels estudiants certs continguts d’unitats futures fins al període d’estudi corresponent.

L’aula virtual fa servir dos tipus d’espais: l’espai inicial i els espais de cadascuna de les unitats de què consta l’assignatura. (Aquestes unitats també es coneixen com a “seccions” o “temes”.)

L’espai inicial: Unitat 0

Tota assignatura començarà amb una Unitat 0 d’espai inicial que inclourà la següent informació:

  • El títol de l’aula en lletra gran i una imatge il·lustrativa, si es vol.
  • Un vídeo (de 3 – 6 minuts) de presentació de l’assignatura i del professorat.
  • Un fòrum de notícies, predeterminat a les aules Moodle, per comentar les novetats, i en el que només intervé el professorat. (Per evitar la possibilitat de confusió, es recomana retitular aquest fòrum “Tauler del professorat”.)
  • També hi ha d’haver un fòrum general (social) per a l’intercanvi d’informacions generals, amb intervenció lliure d’estudiants i professorat.
  • Antologia de textos i lectures, si escau.
  • Proposta de treball final de curs, si escau, probablement en format de tasca per tal que aparegui al calendari.
  • Si escau, manuals d’ús d’eines i programes (Moodle, Audacity, Blackboard Collaborate, etc.). Aquests textos tindran una estructura homogènia en totes les assignatures, seguint la plantilla proporcionada per la UVic-UCC (*pendent de publicació).
  • No es recomana incloure aquí el calendari detallat. De fet, no cal fer un calendari redactat, perquè el calendari de l’aula es crea de forma automàtica amb inclusió de les dates límit de les activitats Moodle configurades a l’aula i d’altres esdeveniments configurats manualment.
  • Es recomana incloure el Pla de treball de l’assignatura, sense dates (perquè farem servir el calendari de Moodle) però amb la concreció de la seqüència d’activitats, la seva càrrega aproximada, i els resultats d’aprenentatge associats.
  • Guia didàctica 0, amb la presentació i objectius de l’assignatura, metodologia, temari i pla de treball, estructura de l’aula virtual, avaluació, bibliografia… Aquesta guia seguirà una estructura homogènia en totes les assignatures seguint la plantilla proporcionada per la UVic-UCC (*pendent de publicació). Es poden incloure enllaços a la normativa o informació sobre els plagis, entre d’altres.
  • Enllaç a la secció corresponent de la Guia de l’estudiant.
  • Es recomana incloure “Horari de visites i atenció telefònica”, amb la informació de contacte del professorat: nom, cognom, despatx, horari, número de telèfon.

A continuació, oferim una captura de pantalla d’Unitat 0 d’una aula ja en ús.

Un exemple d'unitat 0

Un exemple d’Unitat 0

Curs del professorat

Curs del professorat. És un curs més senzill però la Unitat 0 hi és com en els altres casos. El calendari tindria millor encaix al calendari de Moodle.

Les altres unitats

Pel que fa a la resta d’unitats, l’estructura recomanada és a partir dels apartats descrits a continuació. Normalment, les diferents unitats temàtiques tenen una temporització tancada a nivell d’inici i final del tema. Tanmateix la temporització de les activitats dins la unitat temàtica varia segons el ritme o les necessitats que hi puguin haver.

Les unitats es numeren començant per 1. S’ha d’incloure un breu resum dels continguts o dels objectius d’aprenentatge de la unitat. També es recomana marcar de manera adequada (icona bombeta de Moodle) la unitat que està activa en cada moment del curs. Després del text inicial, apareixen els materials i les propostes d’activitats.

Recursos de Moodle

Els recursos didàctics de Moodle han de facilitar l’aprenentatge i guiar l’estudiant, presentant continguts degudament tractats des del punt de vista pedagògic, preguntes i reflexions que ajudin l’estudiant a estructurar i construir el procés d’aprenentatge o indicacions per treballar de forma autònoma amb llibres de text o altres materials referenciats a la bibliografia. Els textos aportats pel professorat (manuals, dossiers, guies, etc.) poden incloure text, il·lustracions, hipermèdia, etc., i tenir format pdf o bé pàgina web de Moodle. També es pot incloure material complementari: per exemple, enllaços a articles d’accés lliure o pàgines web; diapositives amb una síntesi, que pot incloure animacions o arxius de so; altres arxius de so o de imatge; enllaços a multimèdia d’interès; etc. En aquest cas cal destacar que a la Biblioteca de la UVic-UCC comptem amb un servei especialitzat d’assessorament en termes de propietat intel·lectual i d’accés remot a materials. Quant es publica un fitxer a Moodle, el sistema ens deixa especificar un nou nom de fitxer, l’autoria del material (que es pot deixar en blanc) i els drets associats.

CONSELL DE DISTRIBUCIÓ a l’aula

Es recomana presentar tots els recursos a l’aula sense sagnat a l’esquerra.

En la redacció de les guies didàctiques, cal tenir en compte que es tracta de material d’aprenentatge. Per tant, s’ha de redactar tenint en compte els objectius. No es tracta tant de presentar tot el contingut que l’estudiant hauria de conèixer com d’oferir una guia. Cal tenir present a més que pot haver d’impartir l’assignatura un altre professor o professora. L’orientació didàctica afecta tant la presentació com la redacció. És imprescindible que les guies, abans de quedar publicades i accessibles a l’alumnat, passin per un procés de revisió per part d’un membre del professorat o de l’equip de redacció diferent de la persona responsable de la redacció inicial. Els suggeriments de tasca del lector al text han de quedar clarament identificades i separades dels continguts. (Cal tenir en compte, però, que les tasques del lector poden tenir un millor encaix si se separan totalment del text de les guies didàctiques, documentant-se com a activitats de Moodle, especialment si són activitats avaluables.)

Cal assegurar uns materials interactius i diversificats (vídeos, webs i sense excés de text). En l’edició de materials, cal prioritzar aquells que no siguin fàcilment caducables o que si el contingut és molt variable es presenti en formats que puguin ser actualitzables fàcilment.

Tots els materials que formin part de l’aula haurien de respondre als criteris de publicació de la UVic-UCC: que siguin reflex de l’expertesa del coneixement propi de la UVic-UCC, que responguin a una finalitat docent o formativa i que alhora compleixin amb els criteris de presentació de la UVic-UCC. (*documents models pendents de publicació)

El professorat que ha de crear materials pedagògics per a la seva aula té disponible l’assessorament de la Unitat de Suport a la Docència, que pot facilitar documents models de text i ajuda a l’hora de gravar vídeos a la Cabina de Recursos Online (al Servei d’Audiovisuals). Així, l’autoedició per part del professorat compta amb un suport per part de la institució, a través de serveis d’assessorament tècnic i equipament disponible i de fàcil accés.

Activitats de Moodle

Podem fer servir qualsevol de les activitats disponibles a Moodle (tasca, qüestionari, wiki, fòrum, xat, conferència web…). Cal pensar les activitats partint del model formatiu i, per tant, han d’estar orientades a afavorir l’autonomia i l’aprenentatge cooperatiu, tenint en compte la diversitat d’activitats que permet Moodle (tasca, qüestionari, wiki, xat, glossari, etc.). En el cas d’estudis semipresencials, és important tenir present que les activitats proposades a partir dels continguts no són materials complementaris, sinó la base d’aquest model pedagògic basat en l’activitat de l’estudiant.

Segurament, un nombre destacat d’activitats seran tasques amb lliurament, que pot ser un fitxer (o fitxers) o una pàgina web de Moodle que crea l’estudiant i que sotmet al professorat perquè l’avaluï. Si convé, com en els casos de fitxer de processador de textos per lliurar, es recomana posar un document model a disposició de l’estudiant per mitjà d’un hipervincle a l’enunciat de l’activitat. (*documents models pendents de publicació)

Les activitats haurien d’aparèixer a l’aul virtual a continuació dels materials i recursos relacionats (es poden agrupar en primer lloc tots els recursos de la unitat i, després, les activitats, o es poden intercalar, segons convingui en cada assignatura). Les activitats de Moodle tenen la seva pròpia icona.

Consell de distribució a l’aula

Per destacar a l’aula la diferència entre les activitats i els materials d’aprenentatge, es recomana situar les activitats amb un sagnat a l’esquerra.

És possible documentar a l’aula virtual alguna activitat que no té cap lliurament digital, com per exemple una pràctica de laboratori, la participació en una sortida de classe o, en un cas més tradicional, un lliurament que es fa en suport paper. En aquests casos es pot configurar igualment una tasca de Moodle, en aquest cas sense cap lliurament, i així completar la documentació de les activitats a l’aula i fer que apareguin al calendari de l’aula i al Quadern de qualificacions.

En altres casos hi poden haver aspectes avaluats, com ara “actitud” o “participació general”, sense cap temporització. En aquests casos podem afegir un element d’avaluació manual al Quadern de qualificacions de Moodle.

Sigui com sigui, el professorat ha de fer les proves suficients amb les activitats Moodle que es proposen als estudiants per detectar possibles incidències i estar a punt per resoldre dubtes de l’alumnat.

Abans de començar amb les activitats pròpies de cada assignatura, s’ha de tenir la seguretat que l’alumnat està familiaritzat amb l’entorn i el programari que s’utilitzarà. Paral·lelament, a l’inici de cada bloc de contingut o unitat temàtica també seria convenient introduir activitats de d’activació de coneixements previs i de motivació, com ara un qüestionari de coneixements previs.

Nomenclatura de recursos i activitats

Els recursos es poden denominar de diverses maneres, però sempre han de mantenir una coherència interna. Es pot fer servir nombre i nom, o només un nom. Convé tenir cura de no fer servir majúscules innecessàries i de mantenir un mateix criteri a tota l’aula.

Una unitat docent

Una unitat docent, amb numeració simple de les activitats intercalades després dels recursos corresponents, aquests sense numeració

Les activitats podran ser de dos tipus: obligatòries i complementàries (no obligatòries) i s’han de denominar d’una manera lògica i coherent de forma seqüencial. Es recomana fer servir aquest sistema fàcil i clar:

  • Una numeració simple per a tota l’aula: per exemple, “Activitat obligatòria 5” indica que és la 5a activitat obligatòria de l’aula. Tanmateix, pot ser preferible posar “AO5” o “A5”, perquè els noms curts són més fàcils de gestionar al Qualificador.
  • De manera semblant, les activitats complementàries, poden tenir numeració simple (p.e. “Activitat complementària 8”) o alguna versió abreujada (p.e. “AC8”).
Curs d'alemany

Curs d’alemany, amb una clara estructura: resum de continguts; material d’estudi; exercicis

Consulta l’ànnex dels estudis de Llengües Aplicades i Traducció, on el professorat té en compte unes normes addicionals.

Consulta el barem orientatiu d’aprofitament de les aules virtuals Moodle UVic-UCC.