Julita Oliveras i Masramon és professora del departament de Biociències de la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) de la UVic i coordinadora del multipremiat programa Ciència i Societat. Nascut l’any 2007 amb l’objectiu de divulgar els coneixements d’aquest àmbit i desvetllar vocacions científiques entre el més joves, el programa impulsa projectes com ara les Tertúlies de Literatura Científica (TLC) o el Premi Llegim Ciència (PLC), el guardó del qual s’entrega avui.

• A les teves classes deveu llegir molta literatura…D’on sorgeix la idea d’unir lectura i ciència?

La idea primària va sorgir en el moment que em replantejava el mètode de docència de les meves classes arran del pla d’Espai Europeu d’Educació Superior. Vaig proposar als meus estudiants llegir el llibre “El mono obeso” i vam convidar a l’autor, el dr. José Enrique Campillo. Va ser genial poder conèixer de primera mà qui ha escrit el llibre, escoltar-lo i interactuar amb ell. A partir d’aquell moment, ens vam motivar a obrir-ho a altres estudiants, professors universitaris o de secundària i a la ciutadania en general. La ciència és cultura.

• I d’aquí van sorgir els altres projectes que, de fet, traspassen l’àmbit universitari…

Exacte. Les Tertúlies de Literatura Científica és un projecte on llegim obres d’assaig actuals de ciència, i es convida a l’autoria en una data concreta a l’Aula Magna de la UVic. D’aquesta manera, aprenem a través de la lectura i podem conèixer la comunitat científica i apropar-la a tothom. El Premi Llegim Ciència és un certamen literari dirigit als estudiants de 3er i 4rt d’ESO.

Tots dos projectes es basen en un model d’aprenentatge a través de la lectura d’obres actuals de ciència. Les propostes educatives en totes dues iniciatives són un model innovador en la divulgació de la ciència als estudiants universitaris, preuniversitaris i a la ciutadania. La creació d’espais de lectura, de reflexió i diàleg i l’apropament de científics rellevants als estudiants, com també entre institucions de diversos nivells educatius, en són un tret distintiu.

• Avui s’entrega el guardó al guanyador/a de la 10a edició del Premi Llegim Ciència.

Sí. Es tracta d’un certamen literari dirigit a alumnes de 3er i 4t d’ESO on se’ls proposa la lectura d’una novel·la de ciència, enguany “El camí de la pesta” de Daniel Costa, i a posteriori l’escriptura de relats que entren a concurs. En l’entrega de premis d’avui s’ha atorgat el veredicte final per a les diferents modalitats i els i les autor/es llegiran els seus relats en l’acte que celebrarem a l’Aula Magna, davant dels 800 inscrits de 18 centres educatius. És un moment molt emocionant. Els Premis Llegim Ciència obren una escletxa a l’esperança d’agermanar la literatura, l’art, la tecnologia i les ciències.

• Un dels objectius del programa és despertar la vocació per la ciència a les aules. En falta?

Jo crec que sí, sobretot en determinades àrees de la ciència on la bretxa de gènere en sectors com la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques és molt gran i persisteix a tot el món. Hi ha diversos estudis que apunten que la probabilitat que les estudiants dones acabin una llicenciatura relacionada amb la ciència és un 50% inferior que en el cas dels estudiants homes. I que, a més, disminueix proporcionalment a mesura que ens fixem en estudi més avançats com ara màsters o doctorats. I estem parlant només de la universitat.

• Has pogut percebre algun canvi en les aules des de l’inici del programa? Hi ha hagut canvis en l’alumnat en aquest sentit?

El que hem pogut constatar és que hi ha més oportunitats de conèixer l’àmbit de la divulgació científica. Els llibres i les novel·les escollits tracten sovint dels nous avenços de la ciència i de l’impacte que aquests tenen en la nostra societat. Això permet a l’alumnat contextualitzar els seus aprenentatge en ciències fent que augmenti moltíssim en la seva motivació i potser a alguns els porta a descobrir la seva vocació científica.

• La unió entre lectura i ciència (lletres i ciències) que ha guardonat els vostres projectes fa pensar en un plantejament més aviat renaixentista del coneixement, quan el científic participava en totes les àrees de saber: medicina, art, arquitectura, pintura, etc. Creus que això és possible avui en dia, donada l’evolució de la ciència i l’especialització de coneixement que requereix avui el mercat laboral?

Les iniciatives que portem a terme són mecanismes per afavorir diverses disciplines i parlar de l’agermanament entre elles, però avui en dia això és complicat. En qualsevol cas, els projectes que impulsem intenten contribuir-hi, sobretot pel que fa a la divulgació científica que on aquest punt d’unió entre ciències i lletres és potser més evident.

• Creus que el projecte pot fer el salt a les arts audiovisuals? (Potser està més a l’abast de la generació actual)

No deixa de ser una possibilitat, però considerem bàsic conservar la lectura de llibres. És un exercici d’aprenentatge i de reflexió reposada, de comunicació entre l’autor del llibre i el lector que no es pot traslladar a altres formats de la mateixa manera.

• La Julita Oliveras està preparant algun llibre sobre ciència? Et llegirem?

Encara no m’hi he posat i, per tant, no puc respondre a la pregunta. Però hi he pensat.

CONEIX LA JULITA EN UN FLASH:

• Un llibre: El camí de la pesta, la novel·la que ens aplega en el PLC 21/22
• Una cançó Camins de Sopa de Cabra
• Un lema: La ciència és cultura
• (El teu lloc preferit) A la UVic et trobarem… mirant pel microscopi
• Desconnectes… nedant a mar
• El viatge/l’estada que més t’ha marcat…Muntanyola, el lloc on vaig néixer