Joan Vancells és llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 1987. Va començar a treballar a l’Escola Universitària Politècnica d’Osona l’any 1989 i des de llavors ha exercit diversos càrrecs vinculats sempre als estudis d’informàtica: cap de departament, cap d’estudis, coordinador. Actualment és el cap d’estudis de Teknós. És un dels pocs professors de la Facultat de Ciències i Tecnologia que hi és des del primer dia.

  • Com va ser que vinguessis a parar a l’Escola Universitària Politècnica d’Osona?
    Portava un parell d’anys treballant en una empresa d’informàtica de Vic que també oferia cursos d’ofimàtica i programació als quals cada vegada vaig anar dedicant més temps. Quan em vaig assabentar per la premsa que els Estudis Universitaris de Vic buscaven professors per començar a impartir la Diplomatura d’Informàtica no m’ho vaig pensar ni un moment i m’hi vaig presentar. Des de molt jovenet que donava classes particulars, sempre m’ha agradat la docència.

 

  • Què recordes d’aquells primers dies de classe?
    Recordo sobretot les nits de preparació de les classes, si tot anava més o menys bé podia anar a dormir d’hora, però si alguna cosa es resistia podia anar a dormir molt tard. Aquells dies vaig entendre una dita d’un professor meu que deia que la millor manera d’aprendre una matèria és haver-la d’ensenyar. Molts temes que havia estudiat durant la carrera i que havia aprovat, no els vaig arribar a entendre realment fins que els vaig haver d’explicar.
    També recordo de manera molt agradable les primeres reunions interdisciplinars entre tots els professors per establir de forma coordinada els continguts de les diferents assignatures.

 

  • Hi ha cap anècdota divertida per compartir?
    Em dec fer vell o potser encara no ho sóc prou perquè no recordo massa coses concretes d’aquells temps i les poques que recordo no es poden explicar. Potser l’anècdota més innocent i divertida que recordo és la d’una professora molt jove a qui, amb els nervis del primer dia de classe, li va volar el guix de la mà quan anava a escriure el seu nom. Aquell dia no va escriure res a la pissarra, la va fer tota oral! He dit el pecat, però no diré el pecador…, que encara és a la casa.

 

  • Com valores el canvi d’Escola Politècnica Superior a Facultat?
    Molt positivament, durant aquests anys hi ha hagut molts canvis en les titulacions que s’imparteixen. Vàrem començar amb enginyeries i carreres tècniques que s’agrupaven bé sota el nom d’Escola Politècnica però amb el temps hem incorporat carreres com Biologia, Biotecnologia i Ciències Ambientals que hi desentonaven una mica. El nou nom deixa molt clares les dues vessants de les titulacions actuals de la Facultat, les Ciències i la Tecnologia. Una altra cosa és que als més veterans ens costi passar de les sigles EPS o el nom Politècnica als que estem tan habituats a la més moderna UST!

 

  • Actualment també ets el cap d’estudis del centre Teknós del Campus Professional UVic-UCC. Quina valoració fas d’aquesta tasca que desenvolupes?
    En faig una valoració doble: per una banda hi ha molta feina per fer perquè acabem de començar i està tot per fer, però per l’altra banda és molt engrescador perquè, com tot en els seus inicis, hi pots posar el teu segell personal en la manera de fer les coses. La valoració final és molt positiva a llarg termini perquè el que queda és la satisfacció de la feina ben feta, les hores de treball s’obliden aviat.

 

  • Al centre Teknós la formació és dual. Com creus que pot enriquir la universitat la formació professional dual que impulseu des dels centres del Campus Professional UVic-UCC?
    La formació dual està adquirint molta importància a tots els nivells i a la llarga serà peça imprescindible en tot tipus d’estudis. A la UVic ja havíem impulsat una iniciativa semblant com eren les beques Sí-Sí. L’experiència que estem adquirint des de Teknós en la formació dual es podrà aplicar als Graus de la UVic. Hi ha una feina important de divulgació i explicació a les empreses del concepte de dualitat. En això estem, anem obrint camí.

 

  • Finalment, quin desig formularies per a la UST per als propers 25 anys?
    En aquesta casa en què tot depèn tant del nombre de matrícules, el desig més lògic és que tinguem molts alumnes! Però com que en aquest aspecte hi podem influir poc i depèn de molts altres factors, potser serà més sensat demanar que mantinguem (o augmentem) la capacitat que hem tingut sempre de reinventar-nos per sobreviure.