El percentatge de persones aturades amb un cicle formatiu de grau superior no arriba al 7%
Aquests dies s’ha iniciat un nou curs escolar i malgrat que el Departament d’Educació de la Generalitat ha ampliat suficientment les places en estudis de Formació Professional, no és fàcil casar l’oferta amb la demanda i fins a mitjan mes hi ha més de 20.000 estudiants que encara no saben si podran cursar els estudis que han escollit.
Ja fa uns anys que l’FP està de moda! Però no sempre fou així… pels que som de la generació dels baby boomers, quan acabaves 8è d’EGB sense massa bones notes i eres una mica mogut, tota l’orientació que et donaven els mestres era que si volies continuar estudiant millor fer formació professional, més fàcil que estudiar el BUP. Però què ha canviat perquè en l’actualitat es vagi superant aquest estigma o fins i tot els bons estudiants d’ESO o Batxillerat optin per cicles formatius? Vegem algunes xifres dels anys dolços que està vivint aquesta formació: En els darrers 5-8 anys l’FP ha experimentat un elevat creixement en nombre d’alumnes a tot Espanya. Segons el Ministeri d’Educació i Formació Professional el curs 2021-22 va superar el milió d’alumnes matriculats a les diferents etapes de cicles formatius; el creixement més significatiu fou del +5% en els cicles de grau superior, que ja porten acumulats els darrers anys més d’un 40% d’increment.
Actualment, un de cada tres estudiants catalans opten per estudiar formació professional com a educació postobligatòria. I en el cas de l’FP superior (CFGS), el 70% dels estudiants provenen del Batxillerat i en menor mesura de l’FP de grau mitjà, repercutint enormement en el nivell que hi ha ara mateix a les aules.
Alhora, gairebé un 20% dels titulats en un CFGS opten posteriorment per seguir cap a la universitat, gràcies a la passarel·la universitària entre famílies professionals en FP i àmbits de coneixement en graus universitaris. És la fórmula coneguda com el 2+3 perquè en alguns casos permet convalidar crèdits universitaris reduint, d’aquesta manera, el temps per obtenir un títol universitari. I, curiosament, també està creixent el tant per cent d’estudiants que fan el camí invers; és a dir, després de cursar un grau universitari, o en algun cas abandonar a primer curs, opten per matricular-se en un cicle formatiu per especialitzar-se en una part més pràctica i conseqüentment millorar les seves possibilitats d’inserció laboral.
Molts factors han contribuït en la millora d’aquestes xifres exposades, però és especialment rellevant l’índex d’inserció laboral. Segons un informe d’Adecco, el 22,7% de les ofertes publicades el 2020 anaven dirigides a titulats en formació professional i junt amb el fet que el percentatge de persones aturades amb un CFGS està entorn un 6-7%, gairebé un percentatge que ronda la plena ocupació, podem dir que aquestes ofertes s’acaben traduint en contractes laborals reals. I com es creu que serà l’evolució d’aquests estudis en els propers anys?
Un informe elaborat per CaixaBank Dualiza, en col·laboració amb la patronal espanyola CEOE, analitza cap a on tendirà l’oferta “Canvis en els perfils professionals i les necessitats de formació professional a Espanya. Perspectiva 2030”. Curiosament, l’estudi no parla tant de nous oficis com de l’evolució de les actuals professions o perfils professionals per tal que aquests incorporin la capacitat de teletreballar i treballar en equip en remot, n’anomenen perfils híbrids.
També en destaca la necessitat de disposar de coneixements genèrics bàsics i especialització en un camp concret. I finalment també en destaca que les competències més transversals com la creativitat o la capacitat de saber analitzar i destriar entre molta informació per prendre les decisions adequades serà un must en la formació dels treballadors del futur. I pel cantó de la demanda d’ocupació, un dels principals demandants a la Catalunya Central són les empreses industrials i de serveis relacionats, un sector que segueix en creixement.
Aquest passat 2021 el pes de la indústria en el PIB català ja arribava al 20,3%, el percentatge més alt des del 2007. I és sobretot aquest sector i les seves exportacions, que en èpoques de crisi immobiliària, financera o pandèmica, són motor de creixement econòmic i alhora de recuperació. Si a més sonen campanes de reindustrialització i relocalització, junt amb la necessitat d’hiperdigitalització de les estructures productives de les empreses, tot això ha de comportar que en els propers anys es requereixin aquests nous perfils tècnics professionals per així poder continuar mantenint un sector industrial competitiu. És per tots aquests motius i les bones perspectives laborals que continuaran contribuint a prestigiar aquests estudis, que fan que l’FP sigui una bona elecció!
Montserrat Fontarnau
Directora del Campus Professional de la UVic
Font: El 9 Nou
