“Aquest ja és el meu segon any al cicle i hi ha alguns reptes interessants d’afrontar”
Quim Puertas Masferrer és estudiant del CFGS en Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma del Campus Professional (ubicat al centre Teknós, a l’edifici La Farinera). A l’entrevista ens parla de la seva experiència cursant aquest cicle formatiu i de la música, la seva gran passió. Des dels 4 anys que ha tingut diversos instruments entre les mans i ha estat membre de nombroses orquestres, com ara l’Orquestra de Cambra de Vic, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i les Watford Symphony Orchestra i The Purcell School Orchestra de Londres, entre d’altres.
- Quim, explica’ns breument com ha sigut el teu recorregut en els estudis, tant musicals com en el cicle que curses a la UVic-UCC.
En primer lloc, pel que fa al meu recorregut musical, he de reconèixer que no esperava poder formar-me a l’estranger i haver viscut aquesta experiència que m’ha fet créixer en diferents àmbits. Tot i haver aparcat la música els tres últims anys, estic plantejant-me reprendre els estudis musicals l’any vinent.
Pel que fa al cicle, de moment està sent força interessant. Aquest ja és el meu segon any, i hi ha alguns reptes interessants d’afrontar. Vaig tenir l’oportunitat de participar en l’esdeveniment organitzat per estudiants de diferents cicles de grau superior per resoldre un problema real d’alguna empresa externa. L’esdeveniment, si no recordo malament, es deia “24h d’innovació”, i es tractava de trobar una possible solució al problema plantejat en 24 hores. En el meu cas vaig escollir el problema plantejat per l’Hospital de la Vall d’Hebron. No vam aconseguir guanyar el premi, però a l’hospital sembla que li va interessar prou, per la quals cosa els vam anar a fer una presentació.
- Quin és el teu millor record de la teva etapa com a membre de diverses orquestres i també estudiant en una escola de música de Londres?
No crec que sigui només un record, però segurament seria saber que formes part d’un grup i que encara que hi hagi gent que pugui no sentir el que estàs tocant, no seria el mateix si tu no hi fossis.
La percussió és un instrument a vegades infravalorat. En algunes ocasions és el cor que fa que la resta de l’orquestra arribi a funcionar, i tenir aquesta pressió i sentiment de responsabilitat feia que realment volguessis donar-ho tot de tu mateix perquè tothom pogués gaudir tant com ho podia arribar a gaudir jo.
- Tens algun lema que te l’hagis fet teu?
Bé, no sé si considerar-ho un lema, i pot semblar una mica “cursi”, però sempre intento ser millor que ahir. Si hi ha coses que sé que puc millorar en la meva vida quotidiana, doncs intento fer-ho. No sempre ho aconsegueixo, però m’agrada pensar que mica en mica vaig creixent.
- Del teu pas pel Campus Professional de la UVic ens voldries compartir alguna anècdota?
Especialment l’experiència de l’esdeveniment que he mencionat abans. Van ser 24h treballant amb un grup de gent completament desconeguda per mi, però vam acabar funcionant sorprenentment bé. També vam decidir no dormir gens, i vam treballar durant pràcticament les 24h de què disposàvem. Va ser esgotador, però va valer la pena. El problema que ens van plantejar era el següent: la majoria de pacients no es prenien la seva medicació i nosaltres havíem de trobar alguna manera d’aconseguir que ho fessin. Al final se’ns va acudir el CronoPill, que era una mena de bolígraf que contenia les pastilles a dins. Aquest estava connectat a una App per dispositius mòbils o a alguna mena de polsera intel·ligent, i cada hora que et toqués prendre’t alguna pastilla, t’avisava.
- Amb quin professor/a aniries a sopar?
Si hagués de ser algun professor del centre, segurament seria en Josep Maria Herrera, o en Javi Amaya. Si hagués de ser algun professor de música, segurament seria un dels docents de percussió que vaig tenir a Londres, que es diu Kevin Hathway.
