«La UVic – UCC té diversos CFGS dels seus àmbits de coneixement als campus de Vic i de Manresa, amb cursos gairebé plens»
Article original a Osona.com: https://naciodigital.cat/osona/opinio/cicles-formatius-grau-superior-formacio-professional-universitat_2050571_102.html
En els darrers anys hem observat un augment de joves que volen estudiar cicles formatius de grau superior (CFGS), el nivell més alt de la formació professional. Provenen de dos àmbits acadèmics. El primer grup, el conformen els estudiants que han cursat cicles formatius de grau mitjà després de finalitzar l’educació secundària obligatòria (ESO). El segon és el dels estudiants de batxillerat que el prefereixen a l’ingrés a la universitat. Durant molt temps aquest augment no era el comportament habitual, contràriament a altres països.
Cal recordar que la formació professional va tenir una certa ‘mala premsa’ durant temps. Se la veia com l’opció per a aquells estudiants que no podien fer el batxillerat i anar a la universitat. Aquesta percepció ha canviat en els darrers anys, ha agafat per sorpresa les autoritats educatives i ara és freqüent que algunes especialitats dels CFGS es trobin sense prou places per atendre la demanda. El que ha portat a aquest canvi és difícil d’esbrinar, però almenys podem especular-hi.
En primer lloc, ja està acceptat que els CFGS tenen una elevada taxa d’inserció laboral. La formació és dirigida a aprendre un ofici i es fa de forma important a les empreses de cada àmbit, que són les que necessiten els professionals que formen. En temps d’elevat atur juvenil, això era un element important pels que consideraven rellevant la possibilitat d’obtenir una feina en finalitzar una formació de només dos anys. Una segona possibilitat va ser la percepció que un nombre important de graduats universitaris tenien dificultats per trobar una inserció laboral d’acord amb la seva formació i que sovint aquesta era precària. No oblidem, però, un aspecte menys conegut. Cada vegada més joves no tenen clar què volen estudiar després del batxillerat i posar-se en uns estudis de quatre anys com a mínim sense estar-ne convençuts, els porta a considerar la possibilitat d’uns estudis menys teòrics, més pràctics, més orientats a una professió i, a més, de només dos anys. Segur que hi ha més causes, però crec que aquestes tres ja ajudarien a explicar les decisions en molts estudiants.
