Article original a el9nou.cat: https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/deu-anys-de-formacio-professional-a-la-uvic/

Autor: Jordi Vilarrodà, cap de la secció de Cultura d’EL 9 NOU i dirigent la tertúlia ‘De Bat a Bat’ a EL 9 TV.

Ara fa 10 anys, la UVic-UCC va ser pionera en començar a oferir formació professional des d’un entorn universitari. Actualment, s’ofereixen 10 cicles formatius de grau superior en quatre campus i aquest curs se n’han posat dos de nous en marxa al de Vic.

“Si val per fer estudiar, que faci carrera, i si no, a professional.” Un tòpic lamentable, que encara era massa vigent quan la UVic va decidir, ara fa 10 anys, crear la seva pròpia oferta de cicles formatius de grau superior. Les noves generacions han canviat el paradigma; aquesta opció és tan bona com una altra, sovint la seva primera preferència.

El desè aniversari arriba amb una oferta d’una desena de cicles en el Campus Professional, repartits entre Vic, Manresa, Granollers i Olot, que enguany sumen uns 400 estudiants. I coincideix amb l’obertura de dues noves titulacions: el cicle de Tècnic d’Educació Infantil (TEI) amb especialitat en pedagogia Montessori, i el de Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles.
“En el seu moment va ser una aposta innovadora, però no deixava de ser la resposta a un clam que venia sobretot del teixit productiu, com a resultat del maltractament de la formació professional”, explica Montserrat Fontarnau, directora del Campus Professional de la UVic. Aquest teixit productiu necessitava perfils més tècnics, els de baixar a fàbrica.

En el cas de Vic, els primers graus van ser els d’Animació en 3D, Jocs i Entorns Interactius i el de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma, que actualment continuen. S’hi va afegir després el de Màrqueting i Publicitat a Granollers, tots sota el paraigua del centre Teknós. A Manresa, es fan els de Pròtesis Dentals -el més antic- i els de Comerç Internacional, Administració i Finances i Educació Infantil. A Olot, s’ha fet sempre el de Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària, sota el paraigua de Kréas, i vinculat al sector de la indústria alimentària, i càrnia en concret.

L’oferta creix, però amb mesura i només si compleixen uns criteris que es marca la mateixa UVic-UCC. El primer, que dins de la mateixa universitat hi hagi el coneixement de les matèries. “Té sentit fer un cicle si tenim l’expertesa i els docents, i pugui tenir continuïtat posterior.” Quan acabin els dos anys del cicle formatiu, els estudiants han de poder passar amb relativa facilitat cap a uns estudis de grau, si volen continuar. I d’altra banda, que aquests estudis responguin a una demanda real dels sectors productius. Per una part, l’oferta i per l’altra, la demanda. “No pretenem ser una alternativa ni una competència als instituts que ja fan formació professional”, diu Fontarnau.

Quan la UVic-UCC va entrar en aquest àmbit, de la mà del rector Jordi Montaña i amb Joan Turró com a director general de la FUB (Fundació Universitària Balmes), nedaven contra corrent. La legislació no permetia ni tan sols que els cicles es fessin en instal·lacions universitàries, per això es van ubicar a La Farinera, en el cas de Vic. “Però s’ha vist que aquella aposta tenia tot el sentit”, tot i que en el seu inici només la va seguir la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En canvi, està alineada amb la tendència europea on aquest nivell de formació professional “es consideren estudis superiors comparables als de grau”.

Actualment, la normativa ja ha canviat i en el cas dels dos cicles que acaben de començar, els alumnes sí que comparteixen instal·lacions del campus de Miramarges amb els que cursen estudis de grau.

La major part dels alumnes que avui es matriculen a un CFGS són els que ho fan de joves, després del Batxillerat. Els responsables dels CFGS expliquen que “hi ha joves que acaben cremats d’aquesta etapa” i volen seguir amb un tipus de formació més pràctica. Però des de la UVic-UCC es pensa també en una persona més gran, al voltant de la trentena i amb un temps d’experiència laboral, “que vulgui readaptar-se, reorientar la seva carrera professional amb un tipus de formació molt pràctica”. El que es coneix amb el terme de reskilling (de skill, habilitat o competència). L’ocupabilitat en la major part dels casos és alta: “En el sector tecnològic, per exemple, hi ha molta necessitat”.

Un de cada quatre estudiants de cicles continuarà després fent un grau, “que no necessàriament ha de ser a la mateixa UVic”. No ha de fer la selectivitat, excepte que vulgui pujar nota. I seguint cada una de les passarel·les que s’han dissenyat, es pot transitar des del cicle en Aplicacions Multiplataforma al Grau en Multimèdia, Aplicacions i Videojocs, o del cicle en Màrqueting i Publicitat als graus en Publicitat i Relacions Públiques, o de Màrqueting i Comunicació Empresarial. En alguns casos, es pot fer la fórmula 2+3, és a dir, que el cicle convalida tot un curs dels quatre de què consta un grau. I en cinc anys es poden tenir els dos títols. “Fer un cicle formatiu per fer després un grau és vist com una bona opció pels joves.” Els temps van canviant. Per sort.