{"id":71,"date":"2020-10-05T12:55:36","date_gmt":"2020-10-05T10:55:36","guid":{"rendered":"http:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/?p=71"},"modified":"2020-10-05T12:55:36","modified_gmt":"2020-10-05T10:55:36","slug":"nous-models-de-gestio-dels-residus-organics-urbans-a-larc-mediterrani-en-un-projecte-europeu-liderat-pel-centre-tecnologic-beta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/2020\/10\/05\/nous-models-de-gestio-dels-residus-organics-urbans-a-larc-mediterrani-en-un-projecte-europeu-liderat-pel-centre-tecnologic-beta\/","title":{"rendered":"Nous models de gesti\u00f3 dels residus org\u00e0nics urbans a l\u2019arc mediterrani en un projecte europeu liderat pel Centre Tecnol\u00f2gic BETA"},"content":{"rendered":"

Les ciutats de l\u2019arc mediterrani s\u2019enfronten, des de fa d\u00e8cades, a un progressiu increment i concentraci\u00f3 de la poblaci\u00f3 i a un augment de la construcci\u00f3 i del turisme. Els l\u00edmits de creixement amb qu\u00e8 es troben aquests entorns urbans fa que la correcta gesti\u00f3 dels residus sigui clau per garantir-hi un entorn de vida saludable. Nom\u00e9s a Catalunya, es generen gaireb\u00e9 4 milions de tones de residus, de les quals m\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 es tracta de residus org\u00e0nics. En aquest context, el projecte de recerca cient\u00edfica\u00a0DECOST\u00a0<\/a>(Decentralized Composting in small to medium towns) desenvolupa, durant tres anys, un nou marc de gesti\u00f3 municipal dels residus org\u00e0nics per a ciutats petites i mitjanes de l\u2019arc mediterrani.<\/p>\n

El seu objectiu \u00e9s crear sistemes tancats i descentralitzats de compostatge comunitari i dom\u00e8stic, en qu\u00e8 els municipis i els ve\u00efns tinguin un paper cabdal a l\u2019hora de valoritzar els residus org\u00e0nics i donar-los sortida via projectes d\u2019agricultura urbana, millorant els percentatges actuals de recollida de la fracci\u00f3 org\u00e0nica. Actualment, a Catalunya nom\u00e9s es recull selectivament entre un 33 i un 36% dels residus org\u00e0nics que es generen. El projecte el coordina el\u00a0Centre Tecnol\u00f2gic BETA<\/a>\u00a0(Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia Ambiental i Aliment\u00e0ria) de la Universitat \u00a0de Vic \u2013 Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i est\u00e0 finan\u00e7at per la Uni\u00f3 Europea a trav\u00e9s del programa de cooperaci\u00f3\u00a0ENI CBC Mediterranian Sea Basin Programme<\/a>, que hi contribueix amb 2,7 milions d\u2019euros (ME), un 90% del total del pressupost, que ascendeix a 3,1M\u20ac.<\/p>\n

Vuit socis de sis pa\u00efsos i quatre proves pilot<\/strong><\/h5>\n

En total al DECOST hi participen vuit socis, entre universitats, centres de recerca i administracions p\u00fabliques, de sis pa\u00efsos diferents de l\u2019arc mediterrani: a banda del CT BETA, formen part del consorci la Universit\u00e0 Politecnica delle Marche i l\u2019Ente di Governo Rifiuti e risorse Idriche Basilicata d\u2019It\u00e0lia; la University of Patras, de Gr\u00e8cia; l\u2019Irbid Agriculture Directorate i la Jordan University of Science and Technology de Jord\u00e0nia; la Galilee Society (Arab National Society for Health Research and Services) d\u2019Israel; i la Palestine Technical University Kadoorie de Palestina.<\/p>\n

Al projecte tamb\u00e9 s\u2019hi han involucrat ag\u00e8ncies de residus i municipis dels diferents pa\u00efsos participants per, segons Joan Col\u00f3n, investigador principal del DECOST, \u201cformar un equip internacional i multidisciplinari que aporti tant coneixements t\u00e8cnics com coneixements en l\u2019\u00e0mbit local de processos de governan\u00e7a\u201d. M\u00e9s en concret, un dels reptes del DECOST \u00e9s implementar experi\u00e8ncies demostratives o proves pilot diferents de valoritzaci\u00f3 de residus org\u00e0nics municipals que tindran lloc a Espanya, It\u00e0lia, Jord\u00e0nia i Palestina. En totes elles es partir\u00e0 de la implementaci\u00f3 de nous sistemes de compostatge dels residus org\u00e0nics municipals de forma comunit\u00e0ria i dom\u00e8stica.<\/p>\n

Dues proves pilot a Osona<\/strong><\/h5>\n

Dues d\u2019aquestes proves pilot les desenvoluparan directament investigadors del Centre Tecnol\u00f2gic BETA i tindran lloc a la comarca d\u2019Osona: per una banda, al municipi de Les Masies de Roda, el projecte DECOST incorporar\u00e0 un sistema de compostadors comunitaris per tot el municipi que permetin tractar la totalitat dels residus org\u00e0nics que s\u2019hi produeixen. La prova pilot es posar\u00e0 en marxa a principis d\u2019aquest octubre, i es far\u00e0 coincidir amb la implantaci\u00f3 del sistema de recollida de deixalles porta a porta en aquest municipi a trav\u00e9s de l\u2019empresa mixta Recollida de Residus d\u2019Osona del Consell Comarcal. Aquest divendres a la tarda s\u2019ha presentat en roda de premsa a l\u2019Ajuntament de Masies de Roda.<\/p>\n

L\u2019alcalde del municipi, Jordi Vist\u00f3s, ha explicat que aquesta \u00e9s \u201cuna oportunitat \u00fanica per a Les Masies de Roda, perqu\u00e8 es podran tractar els residus org\u00e0nics d\u2019una manera singular i efectiva, facilitant encara m\u00e9s el porta a porta als ve\u00efns i oferint-los un retorn que els beneficia\u201d. En aquest sentit, Joan Col\u00f3n ha explicat que precisament el retorn social \u00e9s un dels pilars de tot el projecte DECOST, per\u00f2 tamb\u00e9 de la prova pilot que es fa a Masies. L\u2019investigador ha afirmat que es preveu assolir percentatges d\u2019entre el 70% i el 80% de recollida selectiva, a m\u00e9s d\u2019obtenir una fracci\u00f3 molt m\u00e9s neta en el reciclatge i un producte, el compost, de molt alt valor afegit.<\/p>\n

El sistema de funcionament \u00e9s senzill: el porta a porta afectar\u00e0 totes les fraccions de deixalles menys el vidre, que se seguir\u00e0 duent al contenidor, i l\u2019org\u00e0nic, que els ve\u00efns abocaran a 16 punts de compostatge ubicats estrat\u00e8gicament arreu del municipi, \u201cen llocs on fins ara hi havia contenidors\u201d. El compost resultant retornar\u00e0 als ve\u00efns que ho desitgin, que podran fer-lo servir com a adob dels seus horts i jardins. La part sobrant es destinar\u00e0 a projectes d\u2019agricultura urbana d\u2019associacions d\u2019\u00e0mbit social. Per Col\u00f3n, un dels grans avantatges d\u2019aquest projecte de compostatge comunitari \u00e9s la seva gesti\u00f3 professionalitzada, que \u201cgaranteix un funcionament sense problemes, com ara pudors, i un producte resultant de qualitat \u00f2ptima\u201d.<\/p>\n

En la roda de premsa, el vicerector de Recerca i Transfer\u00e8ncia de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Collet, ha fet \u00e8mfasi en la import\u00e0ncia de projectes aplicats com aquest, que \u201cdeixen clar que la recerca d\u2019abast internacional no \u00e9s quelcom rar i lluny\u00e0 sin\u00f3 molt real, arrelat al territori i amb una clara incid\u00e8ncia beneficiosa i directa al m\u00f3n local\u201d. La consellera comarcal de Medi Ambient i Sostenibilitat, Margarida Feliu, ha recalcat la import\u00e0ncia del treball conjunt entre universitat, centres de recerca, administracions i ciutadania per avan\u00e7ar cap a un context m\u00e9s sostenible, i ha afirmat que \u00e9s responsabilitat de les administracions garantir que iniciatives com l\u2019ENI DECOST es puguin posar en marxa i funcionin.<\/p>\n

Per altra banda, el projecte tamb\u00e9 permetr\u00e0 provar un sistema de tractament de la fracci\u00f3 verda al barri de Sant Ll\u00e0tzer i Quatre estacions de Vic basat en el compostatge comunitari, amb la idea de resoldre necessitats actuals d\u2019aquest barri com ara la gesti\u00f3 de les restes vegetals dels jardins.<\/p>\n

Valoritzar fins a 2000 tones de residus org\u00e0nics cada any<\/strong><\/h5>\n

Amb el nou sistema, els investigadors preveuen reduir els residus org\u00e0nics i valoritzar entre 1.500 i 2.000 tones anuals (entre 350 i 500 tones anuals a cada prova pilot). Els equips t\u00e8cnics del DECOST treballaran, en paral\u00b7lel per a impulsar projectes d\u2019agricultura urbana en els que es pugui donar sortida al compost generat. Tamb\u00e9 es faran formacions a personal de les administracions p\u00fabliques i s\u2019utilitzaran eines inform\u00e0tiques i aplicacions m\u00f2bils per incrementar el coneixement i el comprom\u00eds de la ciutadania en la gesti\u00f3 de residus.<\/p>\n

A llarg termini, diu Col\u00f3n, \u201ces tracta d\u2019arribar a un desenvolupament urb\u00e0 intel\u00b7ligent, sostenible i inclusiu, al mateix temps que adaptat a la realitat de les ciutats tan del Nord com del Sud de la regi\u00f3 mediterr\u00e0nia\u201d. Segons l\u2019investigador principal del projecte, \u201cuna planificaci\u00f3 de residus viable ambiental i econ\u00f2micament nom\u00e9s ser\u00e0 factible si incorpora la perspectiva social i adopta un enfoc centrat en les persones, potenciant la societat civil i augmentant la capacitat de creaci\u00f3 institucional\u201d. Finalment, es tracta de garantir que les quatre experi\u00e8ncies demostratives es puguin reproduir, al finalitzar el projecte, a d\u2019altres municipis de l\u2019arc mediterrani.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les ciutats de l\u2019arc mediterrani s\u2019enfronten, des de fa d\u00e8cades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":245,"featured_media":72,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"image","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[5,6],"class_list":["post-71","post","type-post","status-publish","format-image","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-beta","tag-eni-decost","post_format-post-format-image"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2020\/10\/eni_decost-848x574-1.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/245"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=71"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71\/revisions\/73"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/72"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=71"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=71"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=71"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}