{"id":4059,"date":"2026-10-23T10:19:09","date_gmt":"2026-10-23T08:19:09","guid":{"rendered":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/?p=4059"},"modified":"2026-10-23T10:19:09","modified_gmt":"2026-10-23T08:19:09","slug":"un-article-publicat-a-nature-ecology-evolution-avala-que-la-biodiversitat-es-clau-perque-les-basses-sobretot-les-de-les-regions-mes-arides-tinguin-un-millor-funcionament-ecologic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/2026\/10\/23\/un-article-publicat-a-nature-ecology-evolution-avala-que-la-biodiversitat-es-clau-perque-les-basses-sobretot-les-de-les-regions-mes-arides-tinguin-un-millor-funcionament-ecologic\/","title":{"rendered":"Un article publicat a ‘Nature Ecology & Evolution’ avala que la biodiversitat \u00e9s clau perqu\u00e8 les basses, sobretot les de les regions m\u00e9s \u00e0rides, tinguin un millor funcionament ecol\u00f2gic"},"content":{"rendered":"

La biodiversitat t\u00e9 un paper especialment rellevant en el funcionament de les basses, sobretot en aquelles que estan situades en regions \u00e0rides, fet que converteix la seva conservaci\u00f3 en una eina clau per afrontar l\u2019augment de la sequera i l\u2019aridificaci\u00f3 associades al canvi clim\u00e0tic. Aquesta \u00e9s una de les principals conclusions que es despr\u00e8n del projecte europeu PONDERFU<\/strong>L<\/a>, liderat pel Grup de Recerca en Ecologia Aqu\u00e0tica (GEA)<\/strong><\/a> de la UVic-UCC i desenvolupat amb la Universitat de Girona i la Universitat de Val\u00e8ncia entre un total de 18 institucions i universitats, majorit\u00e0riament europees. L\u2019estudi, del qual recentment se n\u2019ha publicat un article<\/strong><\/a> a Nature Ecology & Evolution<\/strong><\/em><\/a>, constata que, com m\u00e9s biodiversitat hi ha a les basses, m\u00e9s capacitat tenen aquests ecosistemes d\u2019aigua dol\u00e7a per mantenir simult\u00e0niament diferents funcions ecol\u00f2giques i tamb\u00e9 subratlla que aquesta relaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s marcada als territoris secs.<\/p>\n

La recerca ha analitzat 206 basses de set pa\u00efsos (Espanya \u2212a Catalunya\u2212 i Turquia, com a exponents de zones m\u00e9s \u00e0rides, i Regne Unit, Dinamarca, B\u00e8lgica, Alemanya i Su\u00efssa com a representants de zones m\u00e9s humides) i ha recollit prop de 2.500 observacions de biodiversitat de quatre grans grups d\u2019organismes: plantes aqu\u00e0tiques, zoopl\u00e0ncton, macroinvertebrats i amfibis. Els investigadors han relacionat aquesta diversitat amb diverses funcions ecol\u00f2giques de les basses, com les emissions de met\u00e0, la concentraci\u00f3 de clorofil\u00b7la, l\u2019acumulaci\u00f3 de biomassa d\u2019organismes aqu\u00e0tics, la descomposici\u00f3 de mat\u00e8ria org\u00e0nica i el segrest de carboni.<\/p>\n

Aquesta relaci\u00f3 entre biodiversitat i funcions de les basses \u00e9s especialment intensa en les regions \u00e0rides. Segons els autors, en entorns amb disponibilitat h\u00eddrica limitada, les interaccions entre esp\u00e8cies i la complementarietat en l\u2019\u00fas dels recursos poden adquirir m\u00e9s import\u00e0ncia per mantenir el funcionament de l\u2019ecosistema. \u201cAquest fet refor\u00e7a la necessitat de conservar no nom\u00e9s les basses com a h\u00e0bitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 la diversitat d\u2019organismes que contenen\u201d, explica Maria Cuenca<\/strong>, investigadora del grup de recerca GEA de la UVic-UCC i primera autora de l\u2019article.<\/p>\n

La import\u00e0ncia del zoopl\u00e0ncton\u00a0<\/strong><\/p>\n

Entre els grups d\u2019organismes estudiats, el zoopl\u00e0ncton (pl\u00e0ncton d\u2019origen animal) \u00e9s el que mostra una relaci\u00f3 m\u00e9s estreta amb diverses funcions de les basses. Una riquesa m\u00e9s gran d\u2019aquests organismes s\u2019associa amb menys biomassa algal i menys emissions de met\u00e0, a m\u00e9s de contribuir a la transfer\u00e8ncia d\u2019energia al llarg de la xarxa tr\u00f2fica (cadena aliment\u00e0ria interconnectada).<\/p>\n

Per altra part, l\u2019estudi tamb\u00e9 revela que la pres\u00e8ncia de peixos afecta negativament el funcionament ecol\u00f2gic de les basses: d\u2019una banda, perqu\u00e8 \u00e9s possible que els peixos redueixin el zoopl\u00e0ncton i, d\u2019altra banda, perqu\u00e8 remouen m\u00e9s els sediments i aix\u00f2 pot incrementar la terbolesa de l\u2019aigua, fet que redueix la multifuncionalitat de les basses; \u00e9s a dir, la capacitat de mantenir diverses funcions ecol\u00f2giques alhora.<\/p>\n

Efecte del canvi clim\u00e0tic\u00a0<\/strong><\/p>\n

En un context de canvi clim\u00e0tic<\/a>, la conclusi\u00f3 \u00e9s especialment rellevant per a les regions mediterr\u00e0nies, sotmeses a una aridificaci\u00f3 creixent. L\u2019augment de les temperatures, els canvis en les precipitacions i una evaporaci\u00f3 m\u00e9s elevada redueixen la disponibilitat d\u2019aigua en unes masses d\u2019aigua que, per la seva petita superf\u00edcie i poca profunditat, s\u00f3n especialment vulnerables a les alteracions hidrol\u00f2giques. \u201cLes basses de les regions mediterr\u00e0nies poden ser m\u00e9s sensibles a la p\u00e8rdua de biodiversitat, ja que canvis relativament petits en la composici\u00f3 de les comunitats biol\u00f2giques poden tenir m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies sobre el conjunt de funcions ecol\u00f2giques\u201d, explica Sandra Brucet<\/strong>, investigadora ICREA de la UVic-UCC que ha liderat el projecte PONDERFUL i \u00faltima autora de l\u2019article.<\/p>\n

En un escenari en qu\u00e8 les regions \u00e0rides poden expandir-se a conseq\u00fc\u00e8ncia del canvi clim\u00e0tic, els resultats apunten que conservar la biodiversitat de les basses ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s important no nom\u00e9s per protegir les esp\u00e8cies, sin\u00f3 tamb\u00e9 per mantenir els processos ecol\u00f2gics i la resili\u00e8ncia d\u2019aquests ecosistemes.<\/p>\n

L\u2019estudi tamb\u00e9 alerta de l\u2019impacte d\u2019un segon factor de pressi\u00f3 que pot actuar al mateix temps que l\u2019aridificaci\u00f3: l\u2019eutrofitzaci\u00f3. Les concentracions elevades de nitrogen i f\u00f2sfor, vinculades especialment als usos agr\u00edcoles intensius, s\u2019associen amb una menor multifuncionalitat de les basses. La disminuci\u00f3 del nivell de l\u2019aigua pot agreujar encara m\u00e9s aquest problema perqu\u00e8 pot concentrar encara m\u00e9s els nutrients. Per aix\u00f2, els investigadors plantegen una doble prioritat de conservaci\u00f3: protegir la biodiversitat i reduir l\u2019entrada de nutrients als ecosistemes aqu\u00e0tics.<\/p>\n

Podeu consultar m\u00e9s informaci\u00f3 a l\u2019article cient\u00edfic publicat: Biodiversity enhances pond ecosystem multifunctionality across Europe<\/em><\/a> (Nature Ecology & Evolution, 2026)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La biodiversitat t\u00e9 un paper especialment rellevant en el funcionament […]<\/p>\n","protected":false},"author":820,"featured_media":4060,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[856,857,208],"class_list":["post-4059","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-grup-de-recerca-en-ecologia-aquatica-gea","tag-nature-ecology-evolution","tag-ponderful"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4059","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/820"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4059"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4059\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4061,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4059\/revisions\/4061"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4060"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4059"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4059"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4059"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}