{"id":3268,"date":"2025-04-24T21:06:31","date_gmt":"2025-04-24T19:06:31","guid":{"rendered":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/?p=3268"},"modified":"2025-04-24T21:06:31","modified_gmt":"2025-04-24T19:06:31","slug":"el-projecte-ponderful-liderat-per-la-uvic-ucc-conclou-que-els-estanys-en-bon-estat-poden-contribuir-a-mitigar-els-efectes-del-canvi-climatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/2025\/04\/24\/el-projecte-ponderful-liderat-per-la-uvic-ucc-conclou-que-els-estanys-en-bon-estat-poden-contribuir-a-mitigar-els-efectes-del-canvi-climatic\/","title":{"rendered":"El projecte “PONDERFUL”, liderat per la UVic-UCC, conclou que els estanys en bon estat poden contribuir a mitigar els efectes del canvi clim\u00e0tic"},"content":{"rendered":"

Els estanys s\u00f3n l\u2019h\u00e0bitat d\u2019aigua dol\u00e7a m\u00e9s nombr\u00f3s de la Terra, ja que suposen aproximadament el 30 % de l\u2019aigua estancada del planeta i acullen fins a un 70 % de les esp\u00e8cies d\u2019aigua dol\u00e7a, per\u00f2 tot i la seva import\u00e0ncia ecol\u00f2gica han estat poc estudiats. En aquest context, el projecte de recerca europeu \u201cPONDERFUL\u201d<\/a>\u00a0ha analitzat com els estanys i els paisatges d\u2019estanys poden utilitzar-se com a solucions basades en la natura (SBN) per mitigar els efectes del canvi clim\u00e0tic, tenint en compte que aquestes masses d\u2019aigua tant poden emmagatzemar com alliberar di\u00f2xid de carboni. Aquesta recerca ha evidenciat que els estanys m\u00e9s degradats o en mal estat ecol\u00f2gic (poc oxigenats, amb concentracions altes de nutrients \u2014per exemple, procedents d\u2019usos agr\u00edcoles\u2014 i amb poques o cap planta aqu\u00e0tica) tendeixen a emetre gasos d\u2019efecte hivernacle, com ara el di\u00f2xid de carboni (CO\u2082) i el met\u00e0 (CH4). En canvi, els estanys en bon estat ecol\u00f2gic (ben oxigenats i amb concentracions baixes de nitrogen) solen ser embornals de carboni que actuen com a dip\u00f2sits.<\/p>\n

El projecte \u201cPONDERFUL\u201d, liderat pel\u00a0Grup de Recerca en Ecologia Aqu\u00e0tica (GEA)<\/a> de la UVic-UCC, ha constatat la import\u00e0ncia de la restauraci\u00f3 i la gesti\u00f3 dels estanys, ja que la producci\u00f3 dels dos principals gasos d\u2019efecte hivernacle (di\u00f2xid de carboni i met\u00e0) als estanys dep\u00e8n de diversos factors, per\u00f2 sobretot de la concentraci\u00f3 d\u2019oxigen i de nutrients, i de la quantitat de mat\u00e8ria org\u00e0nica que s\u2019hi acumula. \u201cEls factors clau s\u00f3n el metabolisme de la bassa i l\u2019oxigen: nivells baixos d\u2019oxigen s\u2019associen a un augment de les emissions\u201d, destaca Sandra Brucet, investigadora ICREA de la UVic-UCC i coordinadora del projecte \u201cPONDERFUL\u201d.<\/p>\n

Emissi\u00f3 o retenci\u00f3 de gasos\u00a0<\/strong><\/p>\n

Les abundants plantes submergides i arrelades als estanys afavoreixen l\u2019emmagatzematge net de gasos d\u2019efecte hivernacle. Les algues i les plantes vasculars s\u00f3n capaces de retenir di\u00f2xid de carboni que llavors queda dipositat als sediments de l\u2019estany. Els processos que es produeixen als estanys i que generen o capturen els gasos d\u2019efecte hivernacle s\u00f3n la fotos\u00edntesi, la respiraci\u00f3, la descomposici\u00f3 de mat\u00e8ria org\u00e0nica, l\u2019activitat microbiana, la sedimentaci\u00f3 i les reaccions qu\u00edmiques. Durant les hores de llum, el fitopl\u00e0ncton, les algues i les plantes aqu\u00e0tiques consumeixen di\u00f2xid de carboni per fer la fotos\u00edntesi, mentre que a la nit, quan la respiraci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s dominant, n\u2019alliberen.<\/p>\n

El projecte \u201cPONDERFUL\u201d tamb\u00e9 ha revelat que els estanys tenen m\u00e9s probabilitats de ser emissors de di\u00f2xid de carboni quan es combina un augment de temperatura de l\u2019aigua amb un nivell elevat de nutrients. Com m\u00e9s alta \u00e9s la temperatura de l\u2019aigua i m\u00e9s escassedat n\u2019hi ha, pitjors s\u00f3n els efectes de l\u2019eutrofitzaci\u00f3 (proc\u00e9s de contaminaci\u00f3 de les aig\u00fces estancades per un enriquiment de nutrients). En aquest sentit, Brucet comenta que \u201cen per\u00edodes de sequera, quan els estanys s\u2019assequen i especialment quan el sediment encara \u00e9s humit, s\u2019alliberen m\u00e9s gasos d\u2019efecte hivernacle\u201d i afegeix que \u201cdavant l\u2019augment de temperatures \u00e9s molt important mantenir els nivells de nutrients tan baixos com sigui possible\u201d.<\/p>\n

At\u00e8s que els estanys amb elevades concentracions d\u2019oxigen dissolt i nivells baixos de nutrients \u00e9s m\u00e9s probable que actu\u00efn com a embornals que no pas com a font de gasos d\u2019efecte hivernacle, \u00e9s imprescindible actuar en la restauraci\u00f3 i gesti\u00f3 dels estanys. \u201cLa restauraci\u00f3 dels estanys, per exemple, eliminant els sediments i la vegetaci\u00f3 que s\u2019acumulen a les basses, redueix les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle i, a m\u00e9s a m\u00e9s, augmenta l\u2019abund\u00e0ncia i la diversitat d\u2019organismes pol\u00b7linitzadors\u201d, diu Brucet. El projecte \u201cPONDERFUL\u201d ha analitzat prop de 180 accions de SBN implementades en 93 estanys o paisatges d\u2019estanys de 24 pa\u00efsos.<\/p>\n

A banda dels efectes globals del canvi clim\u00e0tic (amb els conseq\u00fcents episodis meteorol\u00f2gics extrems), els estanys i els paisatges d\u2019estanys actualment tamb\u00e9 es troben sotmesos a altres amenaces. Una d\u2019elles \u00e9s la destrucci\u00f3 directa d\u2019aquests h\u00e0bitats d\u2019aigua dol\u00e7a (amb efectes devastadors en la flora i la fauna). Una altra \u00e9s la contaminaci\u00f3, generada per activitats humanes com ara l\u2019agricultura, la ramaderia, el turisme i la construcci\u00f3 d\u2019infraestructures, entre d\u2019altres, i que afecta la qualitat de l\u2019aigua. Al voltant del 80 % dels llocs on \u201cPONDERFUL\u201d ha fet mostrejos tenien concentracions elevades de nutrients, fet que suggereix que la contaminaci\u00f3 per nitrogen i f\u00f2sfor est\u00e0 generalitzada. Finalment, una darrera amena\u00e7a s\u00f3n les esp\u00e8cies invasores, que posen en risc els ecosistemes d\u2019aigua dol\u00e7a.<\/p>\n

Relaci\u00f3 entre la biodiversitat i el funcionament de les basses\u00a0<\/strong><\/p>\n

Un dels aspectes m\u00e9s rellevants del projecte \u201cPONDERFUL\u201d \u00e9s que s\u2019ha aportat evid\u00e8ncia cient\u00edfica sobre la relaci\u00f3 entre la biodiversitat (macr\u00f2fits, zoopl\u00e0ncton, macroinvertebrats i amfibis) dels estanys i el seu funcionament, una q\u00fcesti\u00f3 que fins ara s\u2019havia treballat sobretot en ambients terrestres. Amb aquesta recerca s\u2019ha demostrat que una major biodiversitat als estanys es relaciona amb una millora de les seves funcions: un augment de la captaci\u00f3 de carboni, de la descomposici\u00f3 i de la producci\u00f3 de biomassa, i una menor alliberaci\u00f3 de gasos. \u201cTot i que de moment \u00e9s un estudi correlacional, ens mostra que \u00e9s molt important conservar la biodiversitat per mantenir el bon funcionament dels ecosistemes i dels beneficis que ens proporcionen en un context de canvi global\u201d, explica Brucet.<\/p>\n

En el marc de la protecci\u00f3 de la biodiversitat dels estanys, un altre dels objectes d\u2019estudi del projecte han estat els factors que afecten la riquesa d\u2019amfibis als estanys. En aquest punt, s\u2019ha constatat que els factors clim\u00e0tics (temperatura i disponibilitat d\u2019aigua) tenen un paper important, per\u00f2 que tamb\u00e9 el tenen els factors locals. El projecte ha demostrat que la bassa ideal per als amfibis seria una bassa ben conservada, de mida mitjana i poc profunda, i sense peixos. Sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, recentment s\u2019han publicat alguns dels primers articles cient\u00edfics, liderats per la UVic-UCC, del \u201cPONDERFUL\u201d a les publicacions\u00a0Ecography<\/a> i\u00a0Biodiversity and Conservation<\/a>.<\/p>\n

Edici\u00f3 de guies i prototip d\u2019estany\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u201cPONDERFUL\u201d ha evidenciat que els estanys no nom\u00e9s tenen \u201cun potencial immens per funcionar com a SBN<\/a>\u201d, segons Brucet, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ofereixen molts beneficis per a la societat. Entre aquests, hi ha regular els perills d\u2019esdeveniments extrems (inundacions o incendis, per exemple), regular la quantitat i la qualitat d\u2019aigua dol\u00e7a (fan de dip\u00f2sits d\u2019aigua i tenen capacitat de depuraci\u00f3), regular el clima (a partir de l\u2019emmagatzematge de carboni, entre altres), protegir i millorar la biodiversitat, afavorir la pol\u00b7linitzaci\u00f3, millorar la connectivitat entre h\u00e0bitats i proporcionar refugis clim\u00e0tics per a una gran varietat d\u2019esp\u00e8cies.<\/p>\n

Els resultats del \u201cPONDERFUL\u201d, que es basen en l\u2019estudi de m\u00e9s de 1.900 estanys i 16 llocs de demostraci\u00f3 a diferents pa\u00efsos, s\u2019han recopilat en diversos documents i recursos destinats als responsables pol\u00edtics i als gestors amb l\u2019objectiu d\u2019implementar els estanys com a SBN. D\u2019una banda, aquests documents inclouen\u00a0una guia t\u00e8cnica amb les millors pr\u00e0ctiques per la gesti\u00f3 i restauraci\u00f3 d\u2019estanys<\/a>, una eina de decisi\u00f3 interactiva per gestionar i restaurar estanys<\/a>, una guia de finan\u00e7ament i inversi\u00f3 sostenibles<\/a> i una guia per a responsables pol\u00edtics sobre l\u2019\u00fas d\u2019estanys com a SBN<\/a>, a m\u00e9s a m\u00e9s de mapes d\u2019intervenci\u00f3 priorit\u00e0ria que indiquen les regions on els estanys i els seus paisatges s\u2019enfronten a majors amenaces. D\u2019altra banda, en el marc d\u2019aquest projecte s\u2019ha creat el concepte d\u2019estanys CLIMA, un prototip d\u2019estany ideal dissenyat espec\u00edficament com a SBN per abordar els reptes del canvi clim\u00e0tic en paisatges naturals, rurals i urbans.<\/p>\n

El projecte \u201cPONDERFUL\u201d (POND Ecosystems for Resilient Future Landscapes in a Changing Cimate), finan\u00e7at pel programa Horizon 2020 de la Uni\u00f3 Europea, s\u2019ha desenvolupat entre els anys 2020 i 2024 entre 18 universitats i institucions d\u2019Alemanya, B\u00e8lgica, Su\u00efssa, Regne Unit, Turquia, Portugal, Dinamarca, Su\u00e8cia, Fran\u00e7a, Espanya i Uruguai, i ha tingut un pressupost de gaireb\u00e9 7 milions d\u2019euros.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els estanys s\u00f3n l\u2019h\u00e0bitat d\u2019aigua dol\u00e7a m\u00e9s nombr\u00f3s de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":694,"featured_media":3269,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[579,296,208],"class_list":["post-3268","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-gea","tag-horizon-europe","tag-ponderful"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2025\/04\/155402-OK.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3268","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/694"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3268"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3268\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3270,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3268\/revisions\/3270"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3269"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3268"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3268"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3268"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}