{"id":3249,"date":"2025-03-25T18:35:12","date_gmt":"2025-03-25T16:35:12","guid":{"rendered":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/?p=3249"},"modified":"2025-03-25T18:35:12","modified_gmt":"2025-03-25T16:35:12","slug":"primera-sessio-del-projecte-locall4flood-liderat-pel-ct-beta-sobre-gestio-del-risc-dinundacions-a-vic-i-a-gurb","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/2025\/03\/25\/primera-sessio-del-projecte-locall4flood-liderat-pel-ct-beta-sobre-gestio-del-risc-dinundacions-a-vic-i-a-gurb\/","title":{"rendered":"Primera sessi\u00f3 del projecte “LocAll4Flood”, liderat pel CT BETA, sobre gesti\u00f3 del risc d\u2019inundacions a Vic i a Gurb"},"content":{"rendered":"

La setmana passada va tenir lloc la primera sessi\u00f3 sobre la gesti\u00f3 del risc d\u2019inundacions a Vic i Gurb en el marc del projecte \u201cLocAll4Flood\u201d<\/a>, liderat pel\u00a0Centre Tecnol\u00f2gic BETA<\/a>\u00a0de la UVic-UCC. En aquesta sessi\u00f3 es va destacar la import\u00e0ncia d\u2019adaptar i millorar la capacitat de donar resposta a la poblaci\u00f3 davant d\u2019aquests esdeveniments, cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents. Tamb\u00e9 es va remarcar la necessitat de refor\u00e7ar la prevenci\u00f3 mitjan\u00e7ant sistemes d\u2019alerta primerenca efica\u00e7os i de posar en marxa mesures per mitigar els efectes davant d\u2019inundacions, com ara la modificaci\u00f3 de les infraestructures, la incorporaci\u00f3 de solucions basades en la natura i una millora en la planificaci\u00f3 del territori.<\/p>\n

Durant la sessi\u00f3, es va dur a terme un exercici pr\u00e0ctic sobre la gesti\u00f3 d\u2019inundacions a la comarca d\u2019Osona, que es va centrar en el riu M\u00e8der, el torrent de Sant Jaume (que travessa Malla i Vic) i el torrent de l\u2019Esperan\u00e7a (que limita Vic i Gurb). Es tracta de sistemes fluvials amb din\u00e0miques hidrol\u00f2giques ben diferents, per\u00f2 que, davant de pluges sobtades i intenses, poden donar lloc a inundacions tant fluvials com pluvials. En un mapa es van identificar els punts m\u00e9s vulnerables davant de risc d\u2019inundacions sobtades a Vic i Gurb, per tal de millorar-ne la gesti\u00f3 i perfeccionar els sistemes d\u2019alerta primerenca.<\/p>\n

A la jornada hi van participar representants de l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua (ACA), l\u2019Ajuntament de Vic, l\u2019Ajuntament de Gurb, la Gu\u00e0rdia Urbana, Bombers, Protecci\u00f3 Civil de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal d\u2019Osona, el\u00a0Centre d\u2019Estudis dels Rius Mediterranis (CERM)<\/a> de la UVic-UCC, l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns del Barri del Remei, l\u2019Associaci\u00f3 de Voluntaris de Protecci\u00f3 Civil de Vic i altres persones expertes.<\/p>\n

Inundacions sobtades<\/strong><\/p>\n

Els efectes del canvi clim\u00e0tic a la Mediterr\u00e0nia s\u00f3n m\u00e9s intensos per diversos factors: \u00e9s una de les regions que s’escalfen m\u00e9s r\u00e0pidament, amb un augment de temperatura superior a la mitjana global, afavorint sequeres m\u00e9s freq\u00fcents. Aquest escalfament m\u00e9s r\u00e0pid es deu a la ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica, a m\u00e9s d\u2019altres factors com la desforestaci\u00f3 i l\u2019augment de la urbanitzaci\u00f3. L\u2019augment de temperatura provoca un major proc\u00e9s d’evaporaci\u00f3 i m\u00e9s humitat a l\u2019atmosfera generant precipitacions m\u00e9s intenses, i tamb\u00e9 irregulars. Un clar exemple d\u2019inundaci\u00f3 sobtada \u00e9s la que va tenir lloc a Val\u00e8ncia l\u2019octubre de l\u2019any passat, fet que posa de manifest la import\u00e0ncia de prendre mesures de prevenci\u00f3, adaptaci\u00f3 i mitigaci\u00f3 davant d\u2019aquests fen\u00f2mens.<\/p>\n

Les inundacions sobtades es produeixen quan pluges intenses fan que l\u2019aigua es desbordi en un curt per\u00edode de temps, submergint zones que habitualment s\u00f3n seques. Els torrents amb poc o cap cabal es veuen sobrecarregats en q\u00fcesti\u00f3 d\u2019hores, inundant r\u00e0pidament les \u00e0rees properes.<\/p>\n

Prevenci\u00f3 i adaptaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Per millorar la prevenci\u00f3 d\u2019inundacions \u00e9s fonamental optimitzar els sistemes d’alerta perqu\u00e8 els missatges arribin a temps, aix\u00ed com millorar els sistemes de resposta de les diferents entitats que participen en la gesti\u00f3 del risc d\u2019inundaci\u00f3. Ja s’est\u00e0 treballant en el desenvolupament de sistemes d’alerta primerenca per als municipis de Vic i Gurb. Aquest sistema es fonamenta en una plataforma de monitoratge que utilitza sensors i dades en temps real sobre les condicions clim\u00e0tiques i ambientals, procedents de l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua i el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, entre d\u2019altres.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per millorar l\u2019adaptaci\u00f3, es poden establir mesures com ara dur a terme campanyes de conscienciaci\u00f3 per informar la poblaci\u00f3 sobre els riscos d\u2019inundaci\u00f3 en zones vulnerables. Tamb\u00e9 es poden fer enquestes per con\u00e8ixer la percepci\u00f3 p\u00fablica sobre si viuen en zones inundables i els riscos associats, com a part d\u2019un estudi previ per dissenyar els materials did\u00e0ctics necessaris. A m\u00e9s, cal proporcionar coneixements sobre qu\u00e8 fer en cas d’emerg\u00e8ncia, comen\u00e7ant per les escoles i altres espais comunitaris.<\/p>\n

Abans les inundacions es gestionaven amb infraestructures “grises”, com preses i desviaments de rius, que poden ser efectives, per\u00f2 tamb\u00e9 costoses i propenses al frac\u00e0s. A m\u00e9s, aquestes instal\u00b7lacions poden afectar els h\u00e0bitats naturals i el flux de sediments, impactant en l’agricultura i la protecci\u00f3 del litoral. Les solucions basades en la natura (NBS) s\u00f3n una bona alternativa per mitigar\u00a0<\/strong>de manera natural els riscos d\u2019inundaci\u00f3. \u201cAlguns exemples s\u00f3n la creaci\u00f3 de basses de laminaci\u00f3, la restauraci\u00f3 de les riberes fluvials o augmentar la permeabilitat urbana mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 i ampliaci\u00f3 de zones verdes urbanes\u201d, comenta Meritxell Abril, doctora en Ecologia Fonamental i Aplicada del CT BETA.<\/p>\n

Davant d\u2019una realitat clim\u00e0tica evident, amb episodis de pluges intenses cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents es posa de manifest la necessitat d\u2019adaptar l\u2019entorn i la infraestructura urbana, renaturalitzant-la i planificant l\u2019espai per evitar la construcci\u00f3 en zones inundables. Un tasca complexa que requereix canvis estructurals i la implicaci\u00f3 d\u2019experts, entitats i societat.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La setmana passada va tenir lloc la primera sessi\u00f3 sobre […]<\/p>\n","protected":false},"author":694,"featured_media":3250,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[248,672],"class_list":["post-3249","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-horizonteeuropa","tag-horitzo-europa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2025\/03\/LocAll4Flood_mixite_2-6.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/694"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3249"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3249\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3252,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3249\/revisions\/3252"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3250"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}