{"id":3159,"date":"2024-10-18T10:16:04","date_gmt":"2024-10-18T08:16:04","guid":{"rendered":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/?p=3159"},"modified":"2024-10-18T10:16:04","modified_gmt":"2024-10-18T08:16:04","slug":"el-ct-beta-comenca-el-projecte-europeu-seacure-per-fer-front-a-la-contaminacio-per-nutrients-al-mar-mediterrani","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/2024\/10\/18\/el-ct-beta-comenca-el-projecte-europeu-seacure-per-fer-front-a-la-contaminacio-per-nutrients-al-mar-mediterrani\/","title":{"rendered":"El CT BETA comen\u00e7a el projecte europeu “SEACURE” per fer front a la contaminaci\u00f3 per nutrients al mar Mediterrani"},"content":{"rendered":"

Molts dels nutrients, com el nitrogen i el f\u00f2sfor, que es troben en els productes fertilitzants pel creixement agr\u00edcola, viatgen per les pluges fins als rius, que despr\u00e9s desemboquen al mar. Aquests nutrients tamb\u00e9 es troben en l\u2019aigua que surt de les depuradores i m\u00e9s tard va als rius. Aix\u00f2 pot provocar un desequilibri de l\u2019ecosistema aqu\u00e0tic que pot acabar amb la seva eutrofitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, amb un exc\u00e9s i desequilibri de nutrients que indueix la proliferaci\u00f3 d\u2019algues als ecosistemes aqu\u00e0tics i, fins i tot, la mort de peixos.<\/p>\n

Per fer front a aquesta problem\u00e0tica, el\u00a0Centre Tecnol\u00f2gic BETA<\/a>\u00a0de la UVic-UCC ha posat en marxa i coordinar\u00e0 el projecte “SEACURE”, que t\u00e9 vint-i-cinc socis d\u2019arreu d\u2019Europa i est\u00e0 finan\u00e7at pel Programa Horitz\u00f3 Europa. A Catalunya en formen part el Departament d\u2019Agricultura, Pesca, Ramaderia i Alimentaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, el CREAF, el Cl\u00faster Catal\u00e0 de l\u2019Aigua, l\u2019Associaci\u00f3 l\u2019Era i MedWaves (un centre integrat a l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de Residus).<\/p>\n

“SEACURE” t\u00e9 per objectiu resoldre la contaminaci\u00f3 per nutrients en el sistema s\u00f2l-riu-mar al Mediterrani. Les solucions innovadores que es volen demostrar es divideixen de tres categories enfocades a la prevenci\u00f3, la reducci\u00f3 i la remediaci\u00f3. Es provaran en sis zones pilot de tres pa\u00efsos mediterranis\u00a0\u2014<\/span>Espanya, It\u00e0lia i Gr\u00e8cia\u2014<\/span>\u00a0, on hi ha m\u00e9s problema d\u2019exc\u00e9s de nutrients. A Espanya, es testejar\u00e0 a les zones del mar Menor (M\u00farcia) i a la Catalunya Central; a It\u00e0lia, al Delta del Po i al riu Esino, i a Gr\u00e8cia, al Delta del riu Axios.<\/p>\n

El projecte “SEACURE” vol aplicar estrat\u00e8gies per prevenir l\u2019entrada en exc\u00e9s de nutrients als sistemes agr\u00edcoles. Aix\u00f2 demana trobar solucions que permetin reduir l\u2019\u00fas de fertilitzants minerals. Una d\u2019elles \u00e9s promoure pr\u00e0ctiques d\u2019agricultura de precisi\u00f3, en les que els nutrients s\u2019utilitzen nom\u00e9s en les zones on se\u2019n necessita. Una altra \u00e9s incentivar els cultius perennes, que poden ajudar a evitar la p\u00e8rdua de nutrients i millorar la salut dels sols. Tamb\u00e9 existeix la possibilitat d\u2019implementar fertilitzants fets a mida (TMF, per les sigles en angl\u00e8s) a partir de residus org\u00e0nics de ramaderia o practicar la fertirrigaci\u00f3, que consisteix en utilitzar agua enriquida en nutrients d\u2019origen hum\u00e0 o ramader, per regar i fertilitzar els camps a la vegada. Amb aquest sistema es limita l\u2019aplicaci\u00f3 de fertilitzants minerals i s\u2019afavoreix la circularitat dels nutrients.<\/p>\n

Reduir la p\u00e8rdua de nutrients que arriben als rius i al mar\u00a0<\/strong><\/p>\n

El projecte vol aplicar estrat\u00e8gies per disminuir l’entrada de nutrients procedents dels efluents de les depuradores, que arriben als sistemes aqu\u00e0tics com als rius. Entre les solucions proposades es troben les basades en la natura (conegudes com a NBS) com la fitoremediaci\u00f3, que consisteix en utilitzar organismes naturals, com les microalgues en els sistemes de depuraci\u00f3. Aquestes redueixen la c\u00e0rrega de nutrients a la sortida de les estacions de depuraci\u00f3 d\u2019aigua residual. Una altra estrat\u00e8gia que es provar\u00e0 \u00e9s la creaci\u00f3 d’aiguamolls artificials, on es derivar\u00e0 l’aigua de les depuradores perqu\u00e8 plantes i bacteris hi facin una funci\u00f3 depuradora. Tamb\u00e9 s’inclouran solucions tecnol\u00f2giques, com la desnitrificaci\u00f3 biol\u00f2gica. Aquesta tecnologia utilitza bacteris que eliminen els nitrats de l’aigua de forma controlada. S\u2019emprar\u00e0 aquesta metodologia per tractar l\u2019aigua d\u2019escorrentia dels camps agr\u00edcoles del voltant de la conca del Mar Menor a M\u00farcia.<\/p>\n

En el marc del projecte “SEACURE” es volen implementar solucions a les zones finals dels rius per evitar que els nutrients arribin al mar. A Gr\u00e8cia, per exemple, es planteja la construcci\u00f3 d\u2019illots flotants amb plantes de llargues arrels capaces de captar nutrients de l\u2019aigua. A It\u00e0lia, al Delta del Po, fa anys que es va crear una xarxa de canals de reg per a \u00fas agr\u00edcola, que quan estan plens aporten grans quantitats de nutrients al mar Adri\u00e0tic. Per mitigar aquest impacte, s\u2019instal\u00b7lar\u00e0 i gestionar\u00e0 una franja de vegetaci\u00f3 al voltant dels canals, les arrels de la qual alberguen bacteris desnitrificants que tenen una gran capacitat de reduir els nivells de nutrients transportats aig\u00fces avall.<\/p>\n

Es vol veure si les solucions i resultats que s\u2019obtinguin a les regions mediterr\u00e0nies s\u00f3n escalables a altres zones i pa\u00efsos. Aix\u00ed, es podran proporcionar evid\u00e8ncies que puguin facilitar la presa de decisions en pol\u00edtiques de gesti\u00f3 hol\u00edstica dels nutrients a escala regional. Per exemple, en mars com el B\u00e0ltic, que tamb\u00e9 t\u00e9 alts nivells d\u2019eutrofitzaci\u00f3. La idea \u00e9s que els pa\u00efsos afectats que no participen en el consorci puguin replicar algunes d\u2019aquestes estrat\u00e8gies en la segona fase d\u2019implementaci\u00f3 del projecte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molts dels nutrients, com el nitrogen i el f\u00f2sfor, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":215,"featured_media":3160,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[356,654,754,730,384,672,753,752],"class_list":["post-3159","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-agricultura","tag-contaminacio","tag-contaminacio-per-nutrients","tag-fertilitzants","tag-fosfor","tag-horitzo-europa","tag-nitrogen","tag-seacure"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2024\/10\/KoM-SEACURE-20.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3159","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/215"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3159"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3159\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3161,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3159\/revisions\/3161"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3160"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3159"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3159"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}