{"id":2788,"date":"2024-05-17T14:38:59","date_gmt":"2024-05-17T12:38:59","guid":{"rendered":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/?p=2788"},"modified":"2024-08-28T14:40:11","modified_gmt":"2024-08-28T12:40:11","slug":"els-biofertilitzants-obtinguts-a-partir-de-dejeccions-ramaderes-poden-competir-amb-els-fertilitzants-convencionals-i-tenen-menys-impacte-ambiental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/2024\/05\/17\/els-biofertilitzants-obtinguts-a-partir-de-dejeccions-ramaderes-poden-competir-amb-els-fertilitzants-convencionals-i-tenen-menys-impacte-ambiental\/","title":{"rendered":"Els biofertilitzants obtinguts a partir de dejeccions ramaderes poden competir amb els fertilitzants convencionals i tenen menys impacte ambiental"},"content":{"rendered":"<p>Els productes biofertilitzants que s\u2019han obtingut a les biorefineries del projecte europeu <a href=\"https:\/\/www.fertimanure.eu\/es\/\">FERTIMANURE<\/a>, coordinat pel Centre Tecnol\u00f2gic BETA de la UVic-UCC, han mostrat un rendiment agron\u00f2mic equivalent al dels productes fertilitzants convencionals, i uns impactes ambientals similars i, en alguns casos, fins i tot menors. Pel que fa a l\u2019usuari final, el projecte ha detectat que els agricultors es mostren predisposats a utilitzar preferentment aquest tipus de productes, i que els factors que m\u00e9s poden afectar la seva decisi\u00f3 s\u00f3n la seguretat i el preu dels nous productes.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 s\u2019ha identificat que un dels factors que pot ajudar a fer que els biofertilitzants obtinguts a partir de dejeccions ramaderes siguin m\u00e9s competitius en el mercat de fertilitzants \u00e9s incorporar, com a part del mateix proc\u00e9s, algunes tecnologies de recuperaci\u00f3 d\u2019energia, com ara la digesti\u00f3 anaer\u00f2bia (per produir biog\u00e0s). A m\u00e9s a m\u00e9s, des del FERTIMANURE s\u2019ha treballat per demostrar que alguns dels biofertilitzants recuperats poden ser atractius per al sector de l\u2019agricultura ecol\u00f2gica. Per aix\u00f2, s\u2019han generat documents amb recomanacions, que es compartiran amb la Comissi\u00f3 Europea, el Govern catal\u00e0 i el Govern espanyol.<\/p>\n<p>Els resultats d\u2019aquest projecte s\u00f3n de gran inter\u00e8s en l\u2019\u00e0mbit catal\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 a escala europea, ja que incideixen directament en un dels principals reptes de gesti\u00f3 de l\u2019activitat ramadera. La ramaderia \u00e9s l\u2019activitat econ\u00f2mica que fa un major \u00fas del s\u00f2l a Europa, sigui de manera directa o indirecta: en conjunt, les explotacions ramaderes poden generar fins a 1.400 tones de dejeccions cada any, de les quals nom\u00e9s una fracci\u00f3 molt petita s\u2019acaba processant i la resta \u00e9s aplicada al s\u00f2l agr\u00edcola com a fertilitzant, provocant aix\u00ed un fort impacte ambiental.<\/p>\n<p>Per ajudar a revertir aquesta situaci\u00f3, la Comissi\u00f3 Europea aposta per projectes com el FERTIMANURE, que ajudin a desenvolupar, avaluar i validar estrat\u00e8gies innovadores per gestionar part d\u2019aquestes dejeccions i recuperar nutrients minerals, per tal de produir fertilitzants fiables, segurs i competitius en el mercat.<\/p>\n<p>Divuit productes biofertilitzants obtinguts en cinc biorefineries<\/p>\n<p>FERTIMANURE \u00e9s un projecte de refer\u00e8ncia a Europa en l\u2019\u00e0mbit de la valoritzaci\u00f3 de les dejeccions ramaderes en forma de biofertilitzants, \u00e9s a dir, productes fertilitzants obtinguts a partir de nutrients recuperats de materials d\u2019origen biol\u00f2gic.<br \/>\nL\u2019objectiu principal del consorci del FERTIMANURE, format per vint socis europeus i tamb\u00e9 de l\u2019Argentina i Xile, ha sigut proposar noves estrat\u00e8gies tecnol\u00f2giques per a la gesti\u00f3 sostenible de les dejeccions, tenint en compte la seguretat i el rendiment dels productes recuperats; la sostenibilitat ambiental, econ\u00f2mica i social del proc\u00e9s, i els models de negoci que es poden originar. A Catalunya, tamb\u00e9 han format part del projecte el Departament d\u2019Acci\u00f3 Clim\u00e0tica, Alimentaci\u00f3 i Agenda Rural de la Generalitat, la Cooperativa la Plana de Vic i el Centre Tecnol\u00f2gic LEITAT.<\/p>\n<p>El projecte FERTIMANURE ha avaluat el funcionament a escala real de cinc biorefineries en territoris d\u2019Europa amb una alta concentraci\u00f3 ramadera. Cadascuna d\u2019aquestes instal\u00b7lacions ha plantejat una combinaci\u00f3 de tecnologies dissenyada per valoritzar en origen les dejeccions ramaderes m\u00e9s habituals a Europa (purins de porc, fems de vaca i gallinassa), amb la finalitat d\u2019obtenir-ne biofertilitzants. Concretament, ha recuperat divuit productes diferents, alguns rics en nitrogen, altres m\u00e9s rics en f\u00f2sfor, productes amb un alt contingut de carboni org\u00e0nic i bioestimulants.<\/p>\n<p>A Catalunya, el projecte ha comptat amb una biorefineria a l\u2019explotaci\u00f3 de Cal Ros, a Muntanyola (Osona), dissenyada per a tractar-hi pur\u00ed porc\u00ed. En aquest cas, la biorefineria inclo\u00efa una unitat de separaci\u00f3 s\u00f2lid-l\u00edquid i dos trens de tractament diferenciats, bioassecatge i un proc\u00e9s t\u00e8rmic per a la fracci\u00f3 s\u00f2lida, i contactors de membrana, osmosi inversa, crioconcentraci\u00f3 i reactors de microalgues per a la fracci\u00f3 l\u00edquida. En paral\u00b7lel, per\u00f2, tamb\u00e9 s\u2019hi ha fet proves de valoritzaci\u00f3 de gallinassa.<\/p>\n<p><strong>Presentaci\u00f3 de resultats a la jornada PRO-FEM<\/strong><\/p>\n<p>La presentaci\u00f3 dels resultats del FERTIMANURE a Catalunya es far\u00e0 en el marc de la jornada PRO-FEM, un esdeveniment de refer\u00e8ncia per al sector ramader a Catalunya, que es porta a terme a Vic el 16 i 17 de maig. La jornada, organitzada pel Departament d\u2019Acci\u00f3 Clim\u00e0tica, Alimentaci\u00f3 i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, ha despertat un gran inter\u00e8s, ja que hi assisteixen gaireb\u00e9 200 participants.<\/p>\n<p>En aquesta ocasi\u00f3, el seu programa gira exclusivament entorn de la recuperaci\u00f3 de nutrients procedents de les dejeccions ramaderes i de residus org\u00e0nics, fent un especial \u00e8mfasi en el potencial de valoritzaci\u00f3 dels materials org\u00e0nics generats a Catalunya per diferents canals.<\/p>\n<p>Bona part de les intervencions dels experts que hi participen tenen a veure amb el potencial que hi ha a Catalunya de recuperaci\u00f3 de nutrients a partir de la producci\u00f3 de biofertilizants i amb la sortida al mercat d\u2019aquests productes. A m\u00e9s a m\u00e9s, s\u2019hi tracten els reptes i les oportunitats que han aparegut arran dels canvis recents de la normativa de fertilitzants tant en l\u2019\u00e0mbit estatal com europeu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els productes biofertilitzants que s\u2019han obtingut a les biorefineries del  [&#8230;]<\/p>\n","protected":false},"author":215,"featured_media":2789,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[356,263,728,101,148,730,130,729,86],"class_list":["post-2788","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-agricultura","tag-biofertilitzants","tag-biogas","tag-ct-beta","tag-dejeccions-ramaderes","tag-fertilitzants","tag-fertimanure","tag-productes-fertilitzants","tag-ramaderia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2024\/08\/FERTIMANURE.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2788","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/215"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2788"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2788\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2790,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2788\/revisions\/2790"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2789"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2788"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2788"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2788"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}