{"id":1834,"date":"2022-11-25T12:48:21","date_gmt":"2022-11-25T10:48:21","guid":{"rendered":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/?p=1834"},"modified":"2023-04-03T12:51:22","modified_gmt":"2023-04-03T10:51:22","slug":"una-planta-pilot-del-ct-beta-a-lempresa-mafrica-permet-avancar-cap-a-estrategies-de-residu-zero-a-la-industria-carnia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/2022\/11\/25\/una-planta-pilot-del-ct-beta-a-lempresa-mafrica-permet-avancar-cap-a-estrategies-de-residu-zero-a-la-industria-carnia\/","title":{"rendered":"Una planta pilot del CT BETA a l\u2019empresa MAFRICA permet avan\u00e7ar cap a estrat\u00e8gies de \u201cresidu zero\u201d a la ind\u00fastria c\u00e0rnia"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-1835 alignnone\" src=\"http:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2023\/04\/Captura-1.png\" alt=\"\" width=\"1186\" height=\"695\" \/><\/p>\n<p>El 56% del consum mundial d\u2019aigua dol\u00e7a destinada a \u00fas industrial es produeix a la ind\u00fastria aliment\u00e0ria i de begudes. Al sector carni, per exemple, els escorxadors de bestiar porc\u00ed poden utilitzar entre 250 i 550 litres per cap d\u2019animal sacrificat, essent la neteja de canals i d\u2019equips i la higienitzaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions les activitats que generen m\u00e9s consum d\u2019aigua. En el cas dels escorxadors de bestiar bov\u00ed l\u2019\u00fas encara \u00e9s major: entre 500 i 1.000 litres per pe\u00e7a. At\u00e8s que la demanda global d\u2019aigua augmenta progressivament en paral\u00b7lel a episodis de sequera cada cop m\u00e9s freq\u00fcents i prolongats, \u00e9s m\u00e9s necessari que mai avan\u00e7ar cap a nous models d\u2019economia circular i cap a la reducci\u00f3 de la petjada h\u00eddrica.<\/p>\n<p>En aquest context, el sector agroalimentari requereix implementar noves formes de recuperaci\u00f3 i reutilitzaci\u00f3 de l\u2019aigua, com la que ha dissenyat i desenvolupat el\u00a0<a href=\"https:\/\/betatechcenter.com\/ca\/\">Centre Tecnol\u00f2gic BETA<\/a>\u00a0de la Universitat de Vic \u2013 Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) a la planta pilot de l\u2019empresa c\u00e0rnia MAFRICA, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages). El sistema tecnol\u00f2gic d\u2019aquesta planta permet valoritzar i recuperar els residus, tant s\u00f2lids com l\u00edquids, que genera la mateixa empresa, amb l\u2019objectiu d\u2019avan\u00e7ar cap a l\u2019estrat\u00e8gia de \u201cresidu zero\u201d a la ind\u00fastria c\u00e0rnia. A partir de vuit tecnologies diferents que s\u2019han implantat, es poden generar set productes finals: aigua reutilitzable, biomet\u00e0, biomassa per a caldera, efluents i esmenes org\u00e0niques riques en nutrients, bioestimulats i CO2 reutilitzable.<\/p>\n<p><strong>Una segona vida per als residus<\/strong><\/p>\n<p>La planta pilot, que s\u2019ha posat en marxa en el marc del projecte europeu\u00a0<a href=\"https:\/\/www.accelwater.eu\/es\/\">AccelWate<\/a>r, liderat a l\u2019Estat espanyol pel CT BETA i en el qual tamb\u00e9 participa el cl\u00faster INNOVAC i la mateixa empresa MAFRICA, \u00e9s un exemple real del potencial que poden tenir les solucions basades en el concepte de bioeconomia circular. L\u2019operaci\u00f3 de la planta pilot s\u2019ha iniciat aquest mateix any i estar\u00e0 en funcionament fins al 2024. La instal\u00b7laci\u00f3 est\u00e0 ubicada al costat de l\u2019actual estaci\u00f3 depuradora d\u2019aig\u00fces residuals (EDAR) industrial i consta de dues l\u00ednies de tractament.<br \/>\nUna primera l\u00ednia processa les aig\u00fces residuals per recuperar aigua d\u2019alta qualitat amb potencial de ser reutilitzada a la pr\u00f2pia instal\u00b7laci\u00f3 industrial i un producte l\u00edquid concentrat en nutrients amb potencial de ser valoritzat en agricultura. La segona l\u00ednia \u00e9s la de valoritzaci\u00f3 dels residus s\u00f2lids, amb l\u2019objectiu de recuperar energia i produir productes d\u2019alt valor afegit, com ara biofertilitzants i bioestimulants.<\/p>\n<p>Un dels aspectes m\u00e9s rellevants d\u2019aquesta planta \u00e9s, precisament, que posa el focus en la reutilitzaci\u00f3 d\u2019aig\u00fces residuals tractades, que despr\u00e9s de passar per diversos processos de tractament es poden destinar a nous usos dins les pr\u00f2pies instal\u00b7lacions. Pel que fa als residus s\u00f2lids, especialment mat\u00e8ria org\u00e0nica animal no destinada al consum, com ara v\u00edsceres, contingut intestinal, i greixos i llots de l\u2019EDAR industrial, les tecnologies escollides permeten obtenir bioenergia en forma de biog\u00e0s o biomassa apta per ser utilitzada en una caldera convencional, fet que obre la porta a noves estrat\u00e8gies de millora de la sostenibilitat a la ind\u00fastria c\u00e0rnia.<\/p>\n<p><strong>Presentaci\u00f3 de la planta pilot<\/strong><\/p>\n<p>La presentaci\u00f3 de la planta pilot s\u2019ha fet aquest migdia a la seu de l\u2019empresa MAFRICA, amb la \u00a0pres\u00e8ncia d\u2019Isaac Peraire, director de l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de Residus (ACR); Mar Le\u00f3n, gerent de l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua (ACA); Eva Espasa, vicerectora de Recerca i Transfer\u00e8ncia de Coneixement de la UVic-UCC; Laia Llenas, subdirectora del CT BETA; Gerard Masferrer, responsable d\u2019I+D+I de l\u2019empresa MAFRICA, i Eudald Casas, director d\u2019INNOVACC, entre altres membres d\u2019institucions vinculades al projecte i administracions.<\/p>\n<p>Laia Llenas ha explicat els objectius de la planta pilot en el marc del projecte Accelwater i ha posat de manifest que \u201cbiorefineries com aquesta evidencien que la tecnologia actualment no \u00e9s un problema; hem provat que podem generar productes de valor afegit i ara el que ens toca fer \u00e9s vetllar per la seva viabilitat econ\u00f2mica i per suprimir les barreres legislatives\u201d. En aquest sentit, ha fet molt \u00e8mfasi en la necessitat d\u2019implicar l\u2019administraci\u00f3 i l\u2019empresa privada: \u201cVolem ajudar el sector agroalimentari a ser m\u00e9s competitiu i sostenible, a tenir millors models de negoci, i per aix\u00f2 cal que tots els actors treballem conjuntament, per tal que els beneficis reverteixin en la societat\u201d.<\/p>\n<p>Per la seva banda, Eva Espasa ha definit el Centre Tecnol\u00f2gic BETA com \u201cun dels motors de recerca de la UVic-UCC\u201d i ha afirmat que la planta pilot a Mafrica \u201cexemplifica molt b\u00e9 com \u00e9s i com volem que sigui el model de recerca de la nostra universitat\u201d. L\u2019ha definit amb quatre punts: una recerca \u201camb visi\u00f3 i vocaci\u00f3 internacional, que crea vincles amb institucions i persones d\u2019arreu del planeta; innovadora, que busca noves perspectives, nous punts de vista i enfocaments, i que aposta per ser referent en el seu \u00e0mbit; aplicada i conscient, que treballa per aportar solucions a problemes reals i als reptes globals\u201d, i finalment, \u201cque fa tot aix\u00f2 aterrant en q\u00fcestions i tem\u00e0tiques amb un inter\u00e8s real per al territori al qual pertanyem i les persones que hi habiten, amb les quals busca complicitats\u201d.<\/p>\n<p>Gerard Masferrer s\u2019ha mostrat satisfet de la participaci\u00f3 de Mafrica al projecte Accelwater i ha dit que aquest \u00e9s \u201cun clar exemple de col\u00b7laboraci\u00f3 entre empresa i universitat\u201d i de com aquestes sinergies \u201cajuden a resoldre problemes reals i a avan\u00e7ar cap a models m\u00e9s circulars\u201d. En la mateixa l\u00ednia, Isaac Peraire ha afirmat que \u201cnecessitem m\u00e9s projectes com aquest, que ens ajuden a canviar l\u2019\u00f2ptica de gesti\u00f3 de residus anant a l\u2019origen i no a la fase final\u201d. Tamb\u00e9 ha afirmat que el projecte porta la marca clara del CT BETA, \u201cque es caracteritza per una recerca d\u2019aplicaci\u00f3 real, que permet tenir resultats tangibles\u201d.<\/p>\n<p>Mar Le\u00f3n ha assenyalat que aquest projecte, que \u201cajuda a visualitzar els efectes beneficiosos de l\u2019economia circular\u201d, entronca amb dos dels principals reptes de l\u2019ACA: vetllar pel bon estat de l\u2019aigua i per la disponibilitat d\u2019aquest recurs. Finalment, Eudald Casas ha afirmat que INNOVAC ha de ser el cl\u00faster de refer\u00e8ncia d\u2019aquest projecte i n\u2019ha de fer difusi\u00f3 \u201cperqu\u00e8 arribi a tot sector alimentari\u201d. A l\u2019acte tamb\u00e9 hi han assistit Marc Mussons, gerent de la UVic-UCC, i Eloi Hern\u00e1ndez, president del Consell Comarcal del Bages, entre altres.<\/p>\n<p><strong>AccelWater, un projecte d\u2019\u00e0mbit europeu<\/strong><\/p>\n<p>El projecte europeu AccelWater t\u00e9 com a principal objectiu optimitzar el consum d\u2019aigua a la ind\u00fastria aliment\u00e0ria i de begudes mitjan\u00e7ant la introducci\u00f3 de tecnologies d\u2019\u00faltima generaci\u00f3 de recuperaci\u00f3, reutilitzaci\u00f3, monitoritzaci\u00f3 i control de l\u2019aigua basades en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Tamb\u00e9 es planteja la recuperaci\u00f3, gesti\u00f3 i optimitzaci\u00f3 dels residus s\u00f2lids i de l\u2019energia amb l\u2019objectiu d\u2019assolir la sostenibilitat mediambiental, l\u2019estalvi de despeses i el desenvolupament de productes de valor afegit.<\/p>\n<p>Aquest projecte s\u2019implementa amb quatre plantes pilot en ind\u00fastries clau de la Uni\u00f3 Europea: simbiosi industrial que integra les ind\u00fastries l\u00e0ctia i cervesera (Gr\u00e8cia), processament del tom\u00e0quet (It\u00e0lia), processament del peix (It\u00e0lia) i processament de la carn (Estat espanyol). El coordinador del projecte \u00e9s AGENSO (Gr\u00e8cia) i hi participen 18 socis de 5 pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea. AccelWater t\u00e9 un pressupost de 9,4 milions d\u2019euros i est\u00e0 finan\u00e7at per la Comissi\u00f3 Europea mitjan\u00e7ant el programa Horitz\u00f3 2020. El projecte es va iniciar oficialment l\u20191 de novembre de 2020 i est\u00e0 previst que finalitzi el 31 d\u2019octubre de 2024.<\/p>\n<p><strong>El Centre Tecnol\u00f2gic BETA de la UVic-UCC: referent europeu en sostenibilitat<\/strong><\/p>\n<p>El CT BETA va n\u00e9ixer el 2014 per donar impuls a l\u2019activitat investigadora en el camp de les tecnologies ambientals i la bioeconomia circular a la Universitat de Vic \u2013 Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). La seva missi\u00f3 principal \u00e9s treballar per ser un actor rellevant per al desenvolupament tecnol\u00f2gic, la millora de la competitivitat i la qualitat de la vida de les societats rurals. L\u2019impuls per complir aquesta missi\u00f3 prov\u00e9 tant de l\u2019execuci\u00f3 de projectes d\u2019I+D+i com de la transfer\u00e8ncia de coneixement al sector p\u00fablic i privat.<\/p>\n<p>En pocs anys el CT BETA ha esdevingut un referent cient\u00edfic nacional i internacional per a la resoluci\u00f3 de problemes ambientals que impliquin la integraci\u00f3 del tractament d\u2019efluents gasosos, aig\u00fces residuals i residus s\u00f2lids org\u00e0nics municipals i industrials, amb especial atenci\u00f3 al sector agroalimentari. A m\u00e9s, el CT BETA tamb\u00e9 s\u2019ha convertit en un actor pioner en la integraci\u00f3 de la sostenibilitat ambiental, econ\u00f2mica i social en els sectors industrials, aix\u00ed com en el desenvolupament de la capacitat de tenir una influ\u00e8ncia directa en tots els nivells de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica per acompanyar en el desenvolupament de pol\u00edtiques ambientals basades en evid\u00e8ncies cient\u00edfiques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 56% del consum mundial d\u2019aigua dol\u00e7a destinada a \u00fas  [&#8230;]<\/p>\n","protected":false},"author":554,"featured_media":1835,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[101,524,521,523,522],"class_list":["post-1834","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-ct-beta","tag-industria-carnia","tag-mafrica","tag-planta-pilot","tag-residu-zero"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2023\/04\/Captura-1.png","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1834","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/554"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1834"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1834\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1836,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1834\/revisions\/1836"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1835"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1834"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1834"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1834"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}