Fertimanure<\/a>, coordinat pel Centre Tecnol\u00f2gic BETA de la Universitat de Vic \u2013 Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), t\u00e9 un pressupost de 8,4 milions d\u2019euros finan\u00e7ats pel programa Horizon 2020 de la Uni\u00f3 Europea i compta amb un total de vint socis de la UE, Argentina i Xile.<\/p>\nFertimanure es va posar en marxa l\u20191 de gener de 2020 i est\u00e0 previst que finalitzi el 31 de desembre de 2023. Durant aquests quatre anys, una de les fases m\u00e9s importants \u00e9s la creaci\u00f3 de cinc plantes pilot ubicades en diferents pa\u00efsos europeus: Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Alemanya, Pa\u00efsos Baixos i l\u2019Estat espanyol. La planta pilot de l\u2019Estat, que ha comen\u00e7at a funcionar des de fa uns mesos, est\u00e0 situada a la granja cal Ros de Muntanyola (Osona), de la Cooperativa Plana de Vic, i \u00e9s la primera biorefineria de la seva escala implementada en una granja de l\u2019Estat espanyol. Aquesta planta s\u2019ha inaugurat avui al mat\u00ed, amb la pres\u00e8ncia de la consellera d\u2019Acci\u00f3 Clim\u00e0tica, Alimentaci\u00f3 i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat, Teresa Jord\u00e0, el departament del qual \u00e9s titular tamb\u00e9 \u00e9s soci del projecte; el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Ba\u00f1os; el president de la Cooperativa Plana de Vic, Andreu Fabr\u00e9; el director del CT BETA, Sergio Pons\u00e1, i la sotsdirectora del centre i coordinadora del projecte Fertimanure, Laia Llenas.<\/p>\n
En l\u2019acte d\u2019inauguraci\u00f3, Teresa Jord\u00e0, ha fet \u201cun agra\u00efment molt intens\u201d a totes les persones i entitats que han fet possible aquesta planta pilot: \u201c\u00c9s una mostra que quan es teixeixen complicitats surten molt bons resultats\u201d. Jord\u00e0 tamb\u00e9 ha destacat que la recerca del CT BETA i, m\u00e9s en concret, el Fertimanure est\u00e0 estretament lligada amb l\u2019inter\u00e8s de la seva conselleria per la bioeconomia i l\u2019economia circular. \u201cAquest projecte fa avan\u00e7ar el sector ramader cap a l\u2019economia circular, que no nom\u00e9s t\u00e9 un vessant de sostenibilitat ambiental, sin\u00f3 tamb\u00e9 econ\u00f2mica i social\u201d, ha dit.<\/p>\n
La titular del DACC ha fet \u00e8mfasi en la necessitat de buscar solucions a les dejeccions a les zones d\u2019alta intensitat ramadera de Catalunya. Amb tot, la consellera ha subratllat que \u201cel sector agroalimentari fa i vol fer encara millor les coses i l\u2019hem de desestigmatitzar\u201d. Per aquest motiu, cal una transformaci\u00f3 del present per afrontar amb garanties els reptes del futur. La consellera ha comentat: \u201cTenim necessitat de reconnectar amb el territori i ho fem amb un temple del territori, com \u00e9s la UVic-UCC\u201d. Jord\u00e0 ha acabat la seva intervenci\u00f3 dient que \u201caquest projecte ara \u00e9s una planta pilot, per\u00f2 l\u2019hem d\u2019escampar al llarg i ample del territori, ja que el sector agroalimentari t\u00e9 moltes possibilitats\u201d.<\/p>\n
El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Ba\u00f1os, ha destacat la rellev\u00e0ncia que un projecte europeu com aquest es lideri des de Vic i des de Catalunya, i ha remarcat el vessant pr\u00e0ctic i aplicat del Fertimanure, ja que \u201cno sempre \u00e9s possible que els resultats de la recerca que es fa al laboratori es puguin aplicar per resoldre problemes concrets\u201d.<\/p>\n
Per la seva part, la sotsdirectora del CT BETA i coordinadora del projecte Fertimanure, Laia Llenas, ha exposat les principals caracter\u00edstiques del projecte, \u201cel m\u00e9s important en dejeccions ramaderes de Catalunya\u201d, en el qual participen vint entitats. Llenas ha fet refer\u00e8ncia al maldecap que des de fa anys representen els purins, especialment en zones com la comarca d\u2019Osona. \u201cEl gran exc\u00e9s de nutrients ha estat un dels problemes m\u00e9s rellevants del nostre territori i amb el projecte Fertimanure volem deixar de veure-ho com un problema i veure-ho com un recurs de gran valor afegit, perqu\u00e8 les dejeccions poden ser una font segura per fer biofertilitzants\u201d, ha explicat Llenas. La sotsdirectora del CT BETA ha clos la seva intervenci\u00f3 desitjant que aquest sigui el principi de molts altres projectes sobre la transici\u00f3 cap a l\u2019economia circular.<\/p>\n
Finalment, el president de la Cooperativa Plana de Vic, Andreu Fabr\u00e9, s\u2019ha referit al rerefons social que hi ha darrere el projecte Fertimanure. En conson\u00e0ncia amb les paraules de Llenas, ha apuntat la necessitat de donar valor a un producte que encara pot ser vist com un problema i entendre que \u201cels purins poden ser una oportunitat\u201d. Segons Fabr\u00e9, projectes com aquest han de servir per deixar d\u2019assenyalar l\u2019activitat ramadera, ja que \u201cqui ha treballat b\u00e9 no ha creat cap problema\u201d. El president de la Cooperativa Plana de Vic ha expressat el seu desig perqu\u00e8 sigui un projecte de futur i viable, \u201cque ens justifiqui una sostenibilitat que ja hi havia sigut\u201d.<\/p>\n
A la inauguraci\u00f3 de la planta hi ha assistit Joan Turr\u00f3, director general de la Fundaci\u00f3 Universit\u00e0ria Balmes; Marc Mussons, gerent de la UVic-UCC; i Meritxell Borr\u00e0s, coordinadora de Pol\u00edtiques Corporatives de la UVic-UCC, entre altres representants de la universitat. Tamb\u00e9 hi ha participat Joan Carles Rodr\u00edguez, president del Consell Comarcal d\u2019Osona; Carles Morera, alcalde de Muntanyola; Josep-Ramon Soldevila, regidor de l\u2019Ajuntament de Vic, i personal t\u00e8cnic del CT BETA i de la Cooperativa Plana de Vic.<\/p>\n
Primera biorefineria de la seva escala a l\u2019Estat espanyol<\/strong><\/p>\nLes plantes pilot del projecte Fertimanure estan plantejades com una soluci\u00f3 innovadora a escala real per valoritzar en origen les dejeccions ramaderes m\u00e9s significatives a Europa: purins de porc, fems de vaca i gallinassa. La planta pilot de cal Ros, gestionada per la Cooperativa Plana de Vic, el CT BETA, el Centre Tecnol\u00f2gic LEITAT i Algaenergy S.A., est\u00e0 dissenyada per tractar 3m3\/dia de purins porcins produ\u00efts en aquesta granja. En paral\u00b7lel, per\u00f2, tamb\u00e9 es fan proves de valoritzaci\u00f3 de gallinassa.<\/p>\n
Durant els pr\u00f2xims dos anys, l\u2019experimentaci\u00f3 realitzada a la granja de cal Ros, ha de poder permetre veure quina \u00e9s la viabilitat t\u00e8cnica i econ\u00f2mica del proc\u00e9s plantejat, aix\u00ed com la sostenibilitat dels productes biofertilitzants obtinguts en una biorefineria d\u2019aquest tipus. A m\u00e9s, tamb\u00e9 s\u2019assegurar\u00e0 la qualitat agron\u00f2mica i la seguretat del seu \u00fas mitjan\u00e7ant la realitzaci\u00f3 d\u2019assajos agron\u00f2mics tant en condicions controlades com en assajos de camp.<\/p>\n
La planta pilot osonenca inclou una unitat de separaci\u00f3 s\u00f2lid-l\u00edquid i diverses unitats basades en diferents tecnologies col\u00b7locades en cascada, tenint dos trens de tractament diferenciats. Per a la fracci\u00f3 s\u00f2lida, els processos s\u00f3n el bioassecatge seguit d\u2019un proc\u00e9s t\u00e8rmic, mentre que per a la fracci\u00f3 l\u00edquida, s\u2019han escollit els contactors de membrana, l\u2019osmosi inversa, la crioconcentraci\u00f3 i reactors de microalgues. L\u2019objectiu de tot el proc\u00e9s de tractament \u00e9s la reducci\u00f3 del volum de les fraccions s\u00f2lides i l\u00edquides produ\u00efdes per tal d\u2019obtenir cinc productes de gran valor afegit, aix\u00ed com aigua que pot ser reutilitzada i energia, completant una aproximaci\u00f3 de residu zero.<\/p>\n
Els productes que s\u2019esperen aconseguir de la biorefineria de cal Ros s\u00f3n: mat\u00e8ria org\u00e0nica seca amb valors superiors a l\u20191% dels principals nutrients (nitrogen, f\u00f2sfor i potassi), \u00e0cid fosf\u00f2ric a partir de les cendres generades en la valoritzaci\u00f3 energ\u00e8tica de la fracci\u00f3 s\u00f2lida seca de les dejeccions ramaderes, concentrat l\u00edquid ric en nitrogen, f\u00f2sfor i potassi i alhora ric en mat\u00e8ria org\u00e0nica, bioestimulant ric en amino\u00e0cids i sulfat am\u00f2nic amb fins a un 8% de nitrogen. Aquesta soluci\u00f3 per al tractament de purins suposa un pas m\u00e9s cap a la bioeconomia circular, ja que s\u2019obtenen biofertilitzants de base biol\u00f2gica segurs, comercialitzables i es redueixen de manera significativa les despeses associades a la gesti\u00f3 de purins que es fa actualment, ajudant a equilibrar el balan\u00e7 regional de nutrients.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La ramaderia \u00e9s una activitat econ\u00f2mica de gran import\u00e0ncia a […]<\/p>\n","protected":false},"author":215,"featured_media":1506,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[148,428,130,422,427],"class_list":["post-1505","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-dejeccions-ramaderes","tag-economia-circular","tag-fertimanure","tag-horizon2020","tag-sostenibilitat-ambiental"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2022\/09\/fertimanure.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1505","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/215"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1505"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1505\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1507,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1505\/revisions\/1507"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1505"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1505"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1505"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"http:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2022\/09\/fertimanure.jpg\")
<\/p>\n