\u2013 Qu\u00e8 \u00e9s el que s\u2019ha estudiat fins ara en els mostrejos realitzats i a quines conclusions heu arribat, de moment?<\/strong><\/p>\nEn les campanyes de primavera vam agafar mostres de biodiversitat d\u2019invertebrats aqu\u00e0tics, macr\u00f2fits (plantes aqu\u00e0tiques) i ADN ambiental de peixos i amfibis. Tamb\u00e9 hem analitzat els gasos d\u2019efecte hivernacle que alliberen i capten les basses en tres moments de l\u2019any: a la primavera, l\u2019estiu i la tardor. Encara no en tenim resultats, ja que primer hem de processar les mostres al laboratori. El que s\u00ed que podem dir \u00e9s que ha estat un any molt sec i que tenim (i tindrem) problemes per mostrejar les basses, at\u00e8s\u00a0que moltes no tenen aigua per la manca de pluges.<\/p>\n
\u2013 Per qu\u00e8 podem dir que les basses i els estanys contribueixen a afrontar el canvi clim\u00e0tic? De quina manera ho fan?<\/strong><\/p>\nPerqu\u00e8 les basses i els estanys s\u00f3n reservoris d\u2019aigua i poden ajudar al control d\u2019inundacions i a la captaci\u00f3 de CO2<\/sub>\u00a0i altres gasos d\u2019efecte hivernacle.<\/p>\n\u2013 Aix\u00f2 significa que caldria protegir qualsevol llacuna o bassa existent en aquest moment al nostre pa\u00eds?<\/strong><\/p>\nS\u00ed, \u00e9s important protegir les basses i, sobretot, les basses que tenen elevada biodiversitat, i esp\u00e8cies end\u00e8miques o en perill d\u2019extinci\u00f3.<\/p>\n
\u2013 De quines hip\u00f2tesis pr\u00e8vies partia el projecte PONDERFUL? Hi havia alguna evid\u00e8ncia cient\u00edfica inicial que apunt\u00e9s que basses i estanys poden minimitzar el CO2<\/sub>, per exemple?<\/strong><\/p>\nHi ha pocs estudis sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Alguns treballs mostren que les basses poden captar el CO2<\/sub>\u00a0i altres gasos d\u2019efecte hivernacle, per\u00f2 tamb\u00e9 alliberar-ne. Aix\u00f2 sembla que dep\u00e8n de diversos factors, que s\u00f3n els que volem estudiar, com per exemple, l\u2019estat ecol\u00f2gic de la bassa o de si est\u00e0 seca o inundada. Tamb\u00e9 volem demostrar que \u00e9s essencial protegir les masses d\u2019aigua petites, com s\u00f3n les basses o les rieres, si volem preservar la biodiversitat i augmentar la resili\u00e8ncia dels ecosistemes aqu\u00e0tics al canvi clim\u00e0tic, ja que aquestes hi tenen\u00a0un paper clau: s\u00f3n molt nombroses, actuen de reservoris de biodiversitat i tenen m\u00e9s esp\u00e8cies rares, end\u00e8miques i amena\u00e7ades que els grans rius i grans llacs.<\/p>\n\u2013 Falta conscienciaci\u00f3 dels representants pol\u00edtics a l\u2019hora de preservar aquest tipus d\u2019espais naturals (basses, llacunes, estanys\u2026)? Se\u2019ls menysvalora?<\/strong><\/p>\nS\u00ed, en general tots els ecosistemes de mida petita s\u00f3n menysvalorats (per exemple, les rieres), tot i que tenen un paper ecol\u00f2gic tan\u00a0important o m\u00e9s\u00a0que els ecosistemes de mida m\u00e9s gran. Un altre motiu pel qual falta conscienciaci\u00f3 \u00e9s que les directives europees han excl\u00f2s en gran part aquests ecosistemes. Per exemple, la Directiva europea marc de l\u2019aigua nom\u00e9s t\u00e9 en compte els grans llacs i rius.<\/p>\n
\u2013 Al projecte PONDERFUL hi participen divuit\u00a0socis i hi ha onze\u00a0pa\u00efsos implicats. Quin impacte s\u2019espera que aquest projecte pugui tenir en l\u2019\u00e0mbit europeu? Per a qu\u00e8 hauria de servir?<\/strong><\/p>\nEsperem que el projecte PONDERFUL marqui un abans i un despr\u00e9s en la consideraci\u00f3 de les basses i els estanys com a ecosistemes aqu\u00e0tics que \u00e9s essencial preservar, tal com es fa amb rius i llacs. El nostre objectiu \u00e9s que els governs internacionals, nacionals i locals siguin conscients dels beneficis que suposa preservar i restaurar les basses per a la conservaci\u00f3 de la biodiversitat, la mitigaci\u00f3 i l\u2019adaptaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic, el\u00a0benestar de la societat en general. Per aix\u00f2, el projecte proporcionar\u00e0 les eines perqu\u00e8 les administracions\u00a0o qualsevol actor interessat\u00a0puguin utilitzar les basses com a solucions basades en la natura per augmentar la resili\u00e8ncia dels ecosistemes i la societat en general al canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n
\n
\n
<\/h3>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sandra Brucet\u00a0Balma\u00f1a\u00a0\u00e9s doctora en Biologia, especialista en Ecologia Aqu\u00e0tica i […]<\/p>\n","protected":false},"author":215,"featured_media":1498,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[423,234,207,422,208],"class_list":["post-1497","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-biociencies","tag-canvi-climatic","tag-ecologia-aquatica","tag-horizon2020","tag-ponderful"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2022\/09\/sandra_brucet-apunt-1.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1497","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/215"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1497"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1497\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1499,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1497\/revisions\/1499"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1498"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1497"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1497"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1497"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"http:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/files\/2022\/09\/sandra_brucet-apunt-1.jpg\")
<\/p>\n