La pres\u00e8ncia de l\u2019aigua dol\u00e7a al planeta Terra \u00e9s escassa i nom\u00e9s representa, aproximadament, un 2,5% del total. Entre el 30 i el 50% de la superf\u00edcie global d\u2019aquesta aigua dol\u00e7a es troba en basses i estanys, un recurs que malgrat ser excepcional acull el 70% d\u2019esp\u00e8cies aqu\u00e0tiques europees. A m\u00e9s, compten amb una pres\u00e8ncia m\u00e9s alta que en llacs o rius d\u2019esp\u00e8cies rares, end\u00e8miques o amena\u00e7ades com ara amfibis, invertebrats o plantes. La mida redu\u00efda d\u2019estanys i basses ha fet que hagin estat q\u00fcestionats, encara a hores d\u2019ara, com a recursos que contribueixen a l\u2019equilibri biol\u00f2gic del planeta i a la lluita contra el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n
Aquests ecosistemes esdevenen un actiu per mitigar el canvi clim\u00e0tic alhora que ofereixen a la societat beneficis que, moltes vegades, passen desapercebuts. Alguns exemples en s\u00f3n la provisi\u00f3 de l\u2019aigua, el control d\u2019inundacions, la captaci\u00f3 de CO2 o els m\u00faltiples beneficis per a la salut de les persones. En aquest context, el projecte PONDERFUL (POND Ecosystems for Resilient Future Landscapes in a changing climate), liderat pel\u00a0grup de recerca en Ecologia Aqu\u00e0tica de la UVic-UCC<\/a>\u00a0estudiar\u00e0, durant quatre anys, estanys i llacunes d\u2019arreu d\u2019Europa per concretar quina \u00e9s la seva implicaci\u00f3 en el canvi clim\u00e0tic i per millorar la conservaci\u00f3 dels seus ecosistemes i biodiversitat.<\/p>\n L\u2019objectiu principal del projecte, al capdavant del qual hi ha la professora d\u2019investigaci\u00f3 ICREA Sandra Brucet, \u00e9s utilitzar els estanys i llacs com a solucions basades en la natura (Nature-Based Solutions) per actuar contra el canvi clim\u00e0tic i millorar la conservaci\u00f3 de la diversitat, els ecosistemes i el benestar de la societat. Per aix\u00f2, per una banda, el treball estudiar\u00e0 les xarxes d\u2019estanys existents i, per l\u2019altra, identificar\u00e0 les possibilitats, la rendibilitat i les barreres existents a l\u2019hora d\u2019implementar solucions basades en la natura. Per exemple, l\u2019equip es preguntar\u00e0: quina rendibilitat t\u00e9 restaurar un estany? Quins costos i beneficis t\u00e9 conservar la seva biodiversitat? Quines barreres existeixen a l\u2019hora de fer-ho?<\/p>\n Per fer-ho possible, PONDERFUL avaluar\u00e0 les interaccions i retroalimentacions que aquests ecosistemes tenen amb la resta de la biodiversitat en diversos estanys i basses en m\u00faltiples localitzacions. Ser\u00e0 mitjan\u00e7ant mostrejos en diverses parts de la Uni\u00f3 Europea, Turquia i Llatinoamerica, en concret Uruguai, on s\u2019obtindran els resultats que posteriorment serviran per desenvolupar una guia de finan\u00e7ament i inversi\u00f3 sostenible per a la implementaci\u00f3 de les solucions basades en la natura. Aquesta guia estar\u00e0 orientada, precisament, a sensibilitzar per a la conservaci\u00f3 de la biodiversitat d\u2019estanys i basses.<\/p>\n Divuit socis d\u2019onze pa\u00efsos<\/strong><\/p>\n PONDERFUL compta amb la implicaci\u00f3 de 18 socis entre universitats, centres de recerca i entitats privades dels 11 pa\u00efsos implicats. A m\u00e9s de la UVic-UCC tamb\u00e9 hi participen la\u00a0Universitat de Girona<\/a>\u00a0i\u00a0Randbee Consultants<\/a>, d\u2019Espanya; l\u2019IGB Leibniz-Institute of Freshwater Ecology and Inland Fisheries<\/a>, l\u2019Ecologic Institute de Berlin<\/a>\u00a0i la\u00a0Technische Universitaet Muenchen\u00a0<\/a>d\u2019Alemanya; la\u00a0Katholieke Universiteit Leuven<\/a>\u00a0de B\u00e8lgica; la\u00a0Haute Ecole Specialisee de Suisse Occidentale<\/a>\u00a0de Suissa; la\u00a0University College<\/a>\u00a0de Londres, la\u00a0Bangor University<\/a>\u00a0i\u00a0Freshwater Habitats Trust\u00a0<\/a>de Regne Unit; la\u00a0Middle East Technical University<\/a>, de Turquia; el\u00a0CIIMAR \u2013 Centro Interdisciplinar de Investiga\u00e7\u00e3o Marinha e Ambiental<\/a>\u00a0de Portugal; l\u2019Aarhus Universitet<\/a>,\u00a0de Dinamarca; l\u2019Uppsala Universitet<\/a>\u00a0de Su\u00e8cia; l\u2019Institut Superieur d\u2019agriculture Rhone Alpes<\/a>\u00a0i\u00a0Amphi International<\/a>, de Fran\u00e7a, i la\u00a0Universidad de la Republica d\u2019Uruguay<\/a><\/p>\n \u201cAquesta varietat de socis de diversos pa\u00efsos fa que els mostrejos en llacunes i estanys puguin ser m\u00faltiples i en diverses localitzacions i permetin obtenir una an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 actual molt m\u00e9s \u00e0mplia\u201d, explica la coordinadora del grup de recerca en Ecologia Aqu\u00e0tica i investigadora principal del projecte, Sandra Brucet. La professora d\u2019investigaci\u00f3 ICREA insisteix en la import\u00e0ncia d\u2019implicar en el projecte a stakeholders o parts interessades com poden ser gestors, ramaders, ONG, consells comarcals o ajuntaments, entre altres, \u201cper coordinar la gesti\u00f3 d\u2019aquests espais\u201d. Mireia Bartrons, investigadora del grup de recerca en Ecologia Aqu\u00e0tica, subratlla que cal tenir en compte el seu punt de vista i que, al llarg del projecte \u201ces faran moltes reunions amb ells per treure conclusions i recomanacions orientades a les directives europees, que han d\u2019anar alineades amb aquests p\u00fablics interessats\u201d.<\/p>\n