{"id":2369,"date":"2024-05-29T12:42:41","date_gmt":"2024-05-29T10:42:41","guid":{"rendered":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/?page_id=2369"},"modified":"2024-05-29T12:42:41","modified_gmt":"2024-05-29T10:42:41","slug":"accelwater","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/accelwater\/","title":{"rendered":"ACCELWATER"},"content":{"rendered":"
\n

Segons\u00a0l\u2019Ag\u00e8ncia de Residus de Catalunya (ARC),<\/a>\u00a0l\u2019any 2018 es van generar al territori catal\u00e0 911.480 tones de residus procedents de la ind\u00fastria aliment\u00e0ria. Un dels reptes del sector \u00e9s optimitzar la gesti\u00f3 dels residus que genera i reduir els costos econ\u00f2mic i medi ambiental que comporten, minimitzant-ne el transport i obtenint productes derivats d\u2019alt valor afegit.\u00a0 Aquesta \u00e9s precisament la voluntat del projecte de recerca\u00a0ACCELWATER (Accelerating Water Circularity in Food and Beverage Industrial Areas arround Europe)<\/a>, finan\u00e7at en el marc del programa europeu\u00a0Horitz\u00f3 2020<\/a>, en el qual participa el\u00a0Centre Tecnol\u00f2gic BETA<\/a>\u00a0de la\u00a0Universitat de Vic \u2013 Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).<\/a>\u00a0El projecte persegueix el doble objectiu d\u2019optimitzar el consum d\u2019aigua en la ind\u00fastria aliment\u00e0ria i de reconvertir els residus en recursos de valor afegit, com per exemple fertilitzants, bioestimulants i energia.<\/p>\n

ACCELWATER<\/a> se sost\u00e9 sobre quatre pilars: l\u2019aigua, els residus, l\u2019energia i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. A partir de la combinaci\u00f3 d\u2019aquests quatre elements, el projecte vol tractar els residus tant l\u00edquids com s\u00f2lids generats en empreses del sector alimentari perqu\u00e8 siguin valoritzats i reutilitzats per a noves finalitats. Amb la implementaci\u00f3 de tecnologies de monitoratge i control habilitades mitjan\u00e7ant intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, per una banda els investigadors reutilitzaran aigua i per una altra banda recuperaran, optimitzaran i gestionaran recursos i energia. La investigadora del CT Beta L\u00eddia Paredes, que juntament amb Oscar Mauricio Mart\u00ednez, del mateix centre, coordina el projecte a Catalunya, el resumeix com \u201cun proc\u00e9s que es traduir\u00e0 en estalvi de costos, sostenibilitat ambiental i l\u2019obtenci\u00f3 de productes de valor afegit\u201d. Per Paredes, responsable de la l\u00ednia de recerca centrada en els residus l\u00edquids, \u201cpretenem desenvolupar estrat\u00e8gies i tecnologies que permetin al sector carni accelerar la transici\u00f3 cap a la bieconomia i a contribuir a incrementar la circularitat i competitivitat dels sistemes agroalimentaris\u201d<\/p>\n

El projecte el lidera l\u2019empresa grega\u00a0AGENSO (Agricultural and Environmental Solutions)<\/a>\u00a0i compta amb un total de 18 socis entre universitats, grans, petites i mitjanes empreses, centres de recerca i administraci\u00f3 p\u00fablica repartits entre Gr\u00e8cia, Isl\u00e0ndia, It\u00e0lia, Alemanya i l\u2019Estat Espanyol En total es duran a terme quatre proves pilots: la de Catalunya, coordinada pel CT BETA, i tres m\u00e9s a Gr\u00e8cia, centrada en la simbiosi industrial als sectors de la cervesa, els l\u00e0ctics i el processat alimentari; a Isl\u00e0ndia, on el projecte gira entorn el sector pisc\u00edcola; i a It\u00e0lia, basat en el processat de tom\u00e0quet.<\/p>\n

Reduir i valoritzar els residus de la ind\u00fastria c\u00e0rnia<\/strong><\/p>\n

La prova pilot de Catalunya se centrar\u00e0 en el sector carni i es dur\u00e0 a terme a l\u2019escorxador\u00a0MAFRICA<\/a>, de Sant Joan de Vilatorrada, que tamb\u00e9 \u00e9s soci del projecte juntament amb:\u00a0INNOVACC, Associaci\u00f3 Catalana D\u2019Innovaci\u00f3 Del Sector Carni Porc\u00ed,<\/a>\u00a0per coordinar l\u2019\u00e0mbit comunicatiu i incrementar l\u2019impacte del projecte a la resta del sector carni catal\u00e0. Aquesta experi\u00e8ncia permetr\u00e0 complementar altres iniciatives innovadores liderades des de Catalunya, com per exemple el projecte H2020 FERTIMANURE, i que es centren\u00a0 en incrementar la sostenibilitat de la producci\u00f3 ramadera a partir de la recuperaci\u00f3 de recursos de valor afegit de les dejeccions ramaderes, facilitant i refor\u00e7ant la transici\u00f3 cap a la bioeconomia dels territoris rurals. El projecte ACCELWATER permet seguir avan\u00e7ant en aquest sentit i incorporar les etapes de processat carni a aquesta transici\u00f3 cap a la bioeconomia.<\/p>\n

La instal\u00b7laci\u00f3 que el CT BETA far\u00e0 a MAFRICA pret\u00e9n donar sortida als residus, tant s\u00f2lids com l\u00edquids, que l\u2019empresa genera en el seu proc\u00e9s industrial. \u00c9s per aix\u00f2 que s\u2019habilitaran una l\u00ednia de tractament de s\u00f2lids i una de l\u00edquids, que seran independents l\u2019una de l\u2019altra per\u00f2 alhora estaran coordinades. S\u2019aconseguir\u00e0 posar soluci\u00f3 a la no valoritzaci\u00f3 dels residus i s\u2019obtindr\u00e0 una depuraci\u00f3 aut\u00f2noma de l\u2019aigua, que, afirma Paredes \u201cen el cas d\u2019aquesta empresa actualment es fa una primera depuraci\u00f3 de les aig\u00fces generades i despr\u00e9s l\u2019efluent de sortida s\u2019envia a tractar a la depuradora de Manresa\u201d. Gr\u00e0cies a l\u2019execuci\u00f3 d\u2019ACCELWATER, una de les possibles sortides d\u2019aquesta aigua podria ser la reutilitzaci\u00f3 per tasques com ara la neteja de camions que transporten bestiar.<\/p>\n

Un altre dels reptes del projecte \u00e9s la reconversi\u00f3 dels residus s\u00f2lids en productes de valor afegit. Concretament, a partir dels residus s\u00f2lids generats per MAFRICA es recuperar\u00e0 energia que podr\u00e0 ser utilitzada en la mateixa ind\u00fastria, aix\u00ed com productes amb valor agron\u00f2mic, com ara esmenes org\u00e0niques riques amb nutrients i bioestimulants. \u201cEls productes fertilitzants que s\u2019obtindran a partir d\u2019ACCELWATER s\u2019espera que puguin tenir un valor i inter\u00e8s comercial, permetent aix\u00ed a MAFRICA poder revaloritzar uns residus que ara mateix es gestionen tots externament i suposa un elevat cost a l\u2019empresa\u201d, explica Oscar Mauricio Mart\u00ednez, responsable de la l\u00ednia de residus s\u00f2lids.<\/p>\n

Quatre anys de projecte i m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 d\u2019euros per la prova catalana<\/strong><\/p>\n

El programa tindr\u00e0 una durada de quatre anys. En el cas de la prova pilot catalana, el 2021 es dedicar\u00e0 a dissenyar i construir el pilot, que a finals d\u2019any estar\u00e0 \u00a0llest per instal\u00b7lar-se a MAFRICA, on funcionar\u00e0 fins a finals de 2024. Una vegada acabada la prova pilot, \u201chaurem obtingut dades valuoses de la seva efic\u00e0cia, que permetran a les empreses del sector carni valorar els beneficis en mat\u00e8ria de sostenibilitat, i con\u00e8ixer el cost que suposaria implementar de manera estable un sistema de gesti\u00f3 de residus com el de la prova pilot\u201d, diu Oscar Mart\u00ednez.<\/p>\n

L\u2019investigador destaca l\u2019exclusivitat del projecte, i recorda que \u201ces tracta d\u2019una iniciativa \u00fanica a Catalunya i de les poques en l\u2019\u00e0mbit de la gesti\u00f3 de residus en la industria c\u00e0rnia que es duen a terme a nivell europeu\u201d.<\/p>\n

El finan\u00e7ament total de l\u2019ACCELWATER ascendeix a gaireb\u00e9 nou milions i mig d\u2019euros, dels quals m\u00e9s de 1.200.000 corresponen a l\u2019activitat desenvolupada a Catalunya. El passat 1 d\u2019octubre es va posar en marxa el projecte.<\/p>\n

\"\"

El projecte ha rebut finan\u00e7ament del programa de recerca i innovaci\u00f3 Horizon2020 de la Uni\u00f3 Europea en virtut de l\u2019acord de subvenci\u00f3 No 958266<\/p><\/div>\n<\/div>\n

Xarxes socials:<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":613,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2369","page","type-page","status-publish","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2369","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/613"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2369"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2369\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2515,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2369\/revisions\/2515"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2369"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}