{"id":2265,"date":"2024-05-29T13:45:20","date_gmt":"2024-05-29T11:45:20","guid":{"rendered":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/?page_id=2265"},"modified":"2024-05-29T13:45:20","modified_gmt":"2024-05-29T11:45:20","slug":"contaminacio-ambiental-de-les-activitats-dextraccio-petrolera-i-la-municio-de-plom-en-territoris-indigenes-dels-boscos-plujosos-tropicals-i-ecosistemes-remots","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/contaminacio-ambiental-de-les-activitats-dextraccio-petrolera-i-la-municio-de-plom-en-territoris-indigenes-dels-boscos-plujosos-tropicals-i-ecosistemes-remots\/","title":{"rendered":"Contaminaci\u00f3 ambiental de les activitats d’extracci\u00f3 petrolera i la munici\u00f3 de plom en territoris ind\u00edgenes dels boscos plujosos tropicals i ecosistemes remots"},"content":{"rendered":"

Descripci\u00f3 del projecte<\/h3>\n

Malgrat la seva desigual distribuci\u00f3, la contaminaci\u00f3 qu\u00edmica est\u00e0 \u00e0mpliament present al planeta, deguda en part als processos ambientals responsables de l’transport de llarg abast. Es considera que les principals fonts i concentracions de contaminaci\u00f3 es troben en pa\u00efsos industrialitzats, i que en regions remotes la pres\u00e8ncia de contaminants \u00e9s insignificant. Aquesta proposta revisar\u00e0 aquest paradigma avaluant l’impacte de les activitats d’extracci\u00f3 de petroli i la contaminaci\u00f3 per munici\u00f3 de plom en diverses regions de la planeta.<\/p>\n

En 2018 i 2019, el nostre equip d’investigaci\u00f3 va demostrar al nord de l’Amaz\u00f2nia peruana que l’\u00fas de munici\u00f3 de plom per a la ca\u00e7a de subsist\u00e8ncia per part de poblacions ind\u00edgenes, aix\u00ed com la ingesta de s\u00f2ls (geofagia) contaminats per activitats d’extracci\u00f3 petroliera per part de la fauna silvestre \u00e9s una ruta important per la seva exposici\u00f3 a l’plom i un risc per a la salut dels animals i de les poblacions ind\u00edgenes que depenen de la ca\u00e7a per a la seva subsist\u00e8ncia (Orta-Mart\u00ednez et al. 2018; Cartr\u00f3-Sabat\u00e9 et a al 2019). En aquests estudis, observem elevades concentracions elevades de plom en fauna silvestre amaz\u00f2nica, comparables als de pa\u00efsos industrialitzats i superiors als est\u00e0ndards establerts per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut per al consum hum\u00e0.<\/p>\n

El 30% de les selves tropicals es solapa amb reserves de petroli i gas natural (Orta-Mart\u00ednez et al. 2018), i la demanda mundial de petroli segueix en augment, creixent de 85.3 a 95.0 milions de barrils per dia entre 2006 i 2015 . d’altra banda, avui dia, la font m\u00e9s important d’alliberament directa de plom a terra a nivell mundial \u00e9s l’\u00fas de municions de plom, que el 2003 tenien un consum global de 120,000 tones. No obstant aix\u00f2, els riscos per a la salut i el medi ambient de l’exposici\u00f3 a l’plom s’havien considerat circumscrits als pa\u00efsos industrialitzats i encara es desconeix el seu impacte sobre els ecosistemes d’\u00e0rees remotes.<\/p>\n

Aquest estudi pret\u00e9n proporcionar una nova perspectiva sobre la contaminaci\u00f3 qu\u00edmica en \u00e0rees remotes de l’planeta, i establir una relaci\u00f3 de causa-efecte de les fonts potencials amb l’ambient i la fauna silvestre, per establir la ruta d’exposici\u00f3. El fet que en les \u00e0rees d’estudi no hi hagi m\u00faltiples fonts de contaminaci\u00f3 industrials permetr\u00e0 que TROPOIL & LEAD pugui generar resultats epidemiol\u00f2gics i ambientals de rigor\u00f3s impacte.<\/p>\n

Aquest projecte es divideix en dos components:
\n1. Avaluar si el comportament de la geofagia de s\u00f2ls contaminats amb petroli \u00e9s un comportament generalitzat en fauna de diferents zones on es produeix extracci\u00f3 de petroli: selva tropical amaz\u00f2nica de Per\u00fa i Brasil, taiga siberiana o la pampa argentina.
\n2. Avaluar el risc global per a la salut associat a la munici\u00f3 de plom de les societats ind\u00edgenes dels boscos humits tropicals de la planeta que depenen de la ca\u00e7a de subsist\u00e8ncia (Amaz\u00f2nia occidental i central, i \u00c0frica Central).<\/p>\n

\n

Projecte coordinat per Mart\u00ed Orta de la Facultat de Ci\u00e8ncies i Tecnologia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.<\/p>\n

Projecte cofinan\u00e7at pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Uni\u00f3 Europea (FEDER), pel Ministerio de Ciencia, Innovaci\u00f3n y Universidades i la Agencia Estatal de Investigaci\u00f3n.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":613,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2265","page","type-page","status-publish","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/613"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2265"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2574,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2265\/revisions\/2574"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/nitrecerca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}