El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC ha estat admès al grup de treball internacional que està elaborant una nova norma ISO per establir metodologies de quantificació de les pèrdues i el malbaratament d’aliments. Aquesta nova norma, actualment en desenvolupament sota la denominació ISO/TS 20008, abordarà totes les etapes de la cadena de subministrament alimentària, des de la producció primària fins al consum domèstic. Es preveu que la seva redacció i validació s’allargui fins al març de 2026.

La norma inclourà definicions i terminologia estandarditzades, descripcions tècniques de les metodologies existents i orientacions sobre la seva aplicació segons la fase de la cadena alimentària. També avaluarà la precisió dels diferents mètodes disponibles per tal de garantir la comparabilitat i la fiabilitat de les dades obtingudes.

Aquest procés d’estandardització es duu a terme en el marc de l’Organització Internacional per a l’Estandarització (ISO), una entitat independent i no governamental que promou l’elaboració de normes internacionals consensuades. Tot i que l’adopció d’aquestes normes és voluntària, són àmpliament reconegudes i sovint donen suport al desenvolupament de nova legislació i polítiques públiques en àmbits com la qualitat, la seguretat o la sostenibilitat.

Un dels resultats del projecte “FOLOU”

La participació del CT BETA en aquest procés s’emmarca dins del projecte europeu “FOLOU”, que busca establir un marc harmonitzat per a la quantificació de la pèrdua d’aliments durant la producció primària. Una de les contribucions clau del projecte és l’establiment de definicions i criteris comuns que permetin obtenir dades comparables entre països, regions i sectors, i que facilitin l’elaboració d’indicadors robustos.

El projecte “FOLOU” també busca que aquesta metodologia pugui ser inclosa no només a les normes ISO, sinó també a les normes europees CEN, per tal de facilitar-ne l’adopció a escala de la Unió Europea. Això podria afavorir-ne la utilització per part d’empreses i administracions, i contribuir a la definició de polítiques més efectives en matèria de sostenibilitat alimentària.