Amb l’objectiu d’intercanviar idees i coneixement i, alhora, promoure el debat i la participació sobre la necessitat urgent d’abordar la contaminació de nutrients a Europa, els dies 20 i 21 de maig va tenir lloc a Brussel·les la trobada anual del projecte europeu “Nenuphar”. En aquest projecte, el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC hi té una participació destacada per promoure nous models de governança que afavoreixin el diàleg entre actors i que permetin abordar les problemàtiques des de totes les perspectives, tenint en compte la diversitat de contextos. “En el marc del projecte “Nenuphar” s’està consolidant, per exemple, una estructura de governança que involucri tots els agents relacionats amb la gestió de nutrients a la conca de l’Ebre”, explica Carla Febrer, membre de l’equip de governança per a la sostenibilitat del CT BETA.

L’esdeveniment de Brussel·les va incloure una presentació de diversos projectes europeus que afronten reptes ambientals i agrícoles mitjançant enfocaments innovadors i sostenibles, entre ells el “GreenHood”, liderat pel CT BETA. A més, es va dur a terme una dinàmica de speed-dating que va afavorir connexions entre representants de diversos projectes i un taller de governança. En aquest taller es van abordar dues preguntes clau: què és la governança i quines dificultats implica comunicar-la. S’hi van exposar visions que anaven des d’una perspectiva inicial fins a enfocaments més experts, incloent-hi processos de creació conjunta, participació democràtica i la consideració d’actors diversos.

També es van identificar reptes, com la manca de claredat en els rols, la complexitat dels missatges i la necessitat que els models de governança siguin inclusius i reproduïbles. Els participants van subratllar la importància de definir objectius clars, establir incentius concrets, promoure una participació sòlida dels grups d’interès i adreçar-se a qui té capacitat de decisió.

Sessió al Parlament

En el marc de la trobada anual del projecte “Nenuphar” va tenir lloc una sessió al Parlament Europeu en la qual van intervenir l’eurodiputat David Cormand, experts de la Comissió Europea i d’un panell d’experts de la comunitat científica del sector de l’aigua potable i de la societat civil. Tots ells van posar de manifest l’impacte de la contaminació per nutrients i de l’agricultura intensiva sobre les masses d’aigua europees i la salut humana.

També es va projectar la pel·lícula Les algues vertes. Aquest film, dirigit per Pierre Jolivet, es basa en la investigació de la periodista Inès Léraud sobre la propagació mortal de les algues verdes tòxiques a les costes de Bretanya. La pel·lícula denuncia el cost ambiental i humà de l’agricultura industrial, així com els poderosos lobbies que intenten silenciar-ho.

Quin és el camí a seguir?

Per ajudar a restaurar la salut dels ecosistemes aquàtics afectats per la mala gestió dels nutrients en certes conques, una de les accions que s’utilitzen com a exemple és el Green Tripartite Agreement danès, un acord pioner entre el govern, el sector agrícola i organitzacions mediambientals per reduir les emissions agrícoles i restaurar la natura. Inclou la primera taxa mundial sobre les emissions del bestiar, la conversió de terres agrícoles en zones naturals i grans inversions en reforestació. L’objectiu és reduir 1,8 milions de tones de CO₂ abans del 2030 i avançar cap a una agricultura més sostenible. Aquest és un exemple real que demostra que adaptar les pràctiques agrícoles i fomentar un diàleg obert entre els grups d’interès és possible, com també reduir les càrregues de nitrogen i combatre la contaminació per recuperar l’equilibri ecològic.

Així doncs, per tal d’establir canvis efectius a escala europea, és necessari que iniciatives com aquesta s’integrin en les polítiques europees mitjançant compromisos clars, un finançament adequat i mecanismes de seguiment transparents que en garanteixin l’impacte i l’adaptació contínua.