El projecte europeu LOOP (Empowering teachers personal, professional and social continuous development through innovative peer-induction programmes) ha finalitzat amb èxit aquest mes de març, tant pel que fa al treball de camp com pel que fa a la validació de les hipòtesis sobre els programes d’inducció de professors i professores —és a dir, programes d’entrada al sistema educatiu per als futurs docents—, i també amb els programes de capacitació dels mentors/es que els acompanyen. El projecte ha estat coordinat per l’organització INOVA + Innovation Services SA de Portugal i ha comptat amb diferents socis.
Amb una durada de tres anys i finançat pel programa Key Action 3: Support for policy reform de l’Erasmus +, el projecte LOOP ha estat desenvolupat per Casa do Profesor (Portugal), Institute of Education of the University of Lisbon (Portugal), University of Ljubljana (Eslovènia), University of Peloponnese (Grècia), Aintek Symvouloi Epicheiriseon Efarmoges Ypsilis Technolgias (IDEC) (Grècia), Association Petit Philosophy (Croàcia), Libera Università del Mediterraneo Jean Monnet (Itàlia). Per part de la UVic-UCC el projecte ha tingut com a investigador principal Antoni Tort, juntament amb els investigadors i investigadores Mariona Casas, Jordi Collet, Núria Simó, Mònica Rubia, Alejandro Paniagua i Jordi González.
El treball de camp, que es va dur a terme en escoles seleccionades de Portugal, Grècia, Eslovènia, l’Estat espanyol, Croàcia i Itàlia, es va realitzar durant el primer semestre de 2023. En els esdeveniments que es van organitzar en el transcurs del projecte hi van participar un total de 1.072 professors i professores, incloent-hi el curs de formació per a mentors, el programa d’inducció per a professorat novell i les sessions informatives per a mentors i nou professorat. El resultat va ser la participació activa de 1.017 professores i professores.
Resultats de set hipòtesis
El projecte LOOP pretenia millorar els programes d’iniciació (inducció) del professorat a través d’iniciatives de mentoria d’Europa, fomentant el desenvolupament professional, i el suport als mestres i a professionals de l’educació. En el transcurs d’aquesta recerca es van treballar set hipòtesis. La primera d’elles, que examinava l’impacte de la formació formal dels mentors, va posar de manifest el valor d’aquests programes en la formació de professors experimentats. No obstant això, la flexibilitat i l’adaptació contextual es van identificar com a essencials en l’aplicació del programa.
La segona hipòtesi, que explorava la motivació i el compromís dels professors amb experiència i dels directors de centres escolars que actuaven com a mentors, va ser validada en tots els països excepte a Espanya, on el desig de convertir-se en mentor va disminuir després de la intervenció. La tercera hipòtesi, centrada en el suport dels programes d’iniciació del professorat desenvolupats per companys, va posar en relleu l’impacte positiu general de les activitats de tutoria en els nous professors. No obstant això, n’existeixen variacions i alguns països expressen la necessitat de mesures de suport addicionals.
La quarta hipòtesi, referida a la contribució dels programes d’inducció formals a la inclusió i desenvolupament social i cultural dels nous professors, va posar l’accent en la necessitat d’enfocaments matisats en el disseny de programes d’inducció per abordar les necessitats úniques dels nous professors en diversos contextos. La cinquena hipòtesi, que examinava l’interès i l’èxit dels participants en programes de mentoria estructurada, va subratllar els seus beneficis, però va emfatitzar la importància d’adaptar els dissenys a cada context nacional.
La sisena hipòtesi del projecte LOOP examinava si la formació dels mentors facilitava la implementació dels programes d’inducció del professorat novell i els resultats van afirmar la importància de la formació del mentor en els programes d’inducció del professorat, advocant per una formació estructurada i formal tenint en consideració variacions en la implementació segons el país. Finalment, la setena hipòtesi indicava que, tot i que es reconeix la manca de recursos i orientació, aquesta no és l’única raó per a la no implementació de programes d’inducció en molts països.
Conferència final a Portugal
Les conclusions finals dels assajos de camp van ser el tema central de la conferència de cloenda del projecte LOOP, organitzada i acollida per la Universitat de Lisboa (Portugal) el 20 de febrer passat. En aquesta trobada van participar-hi els investigadors Antoni Tort, Àlex Paniagua i Mònica Rubia, a més de dues representants del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb qui s’ha desenvolupat el treball de camp del LOOP.
La conferència va comptar amb sessions i taules rodones que van servir com a plataforma perquè les persones participants discutissin les perspectives de les autoritats nacionals d’administració i educació sobre els processos d’inducció de professorat novell i compartissin idees amb altres països europeus. La sessió final es va centrar en recomanacions polítiques i iniciatives per reforçar els programes d’inducció de professors a nivell nacional.
Es pot consultar més informació del projecte LOOP en aquest web i també a les xarxes socials (Facebook, Linkedin i X).
