Un cafè amb… Laia Flaux

 

Unes setmanes després de tancar el curs, seguim donant veu als professionals de la indústria de l’esport que han passat per les aules de la Universitat de Vic – Universitat de Catalunya.

Aquest cop viatgem fins a Andorra, on trobem el testimoni de la Laia Flaux, Agent de Vendes a Grandvalira.

 

En una setmana laboral tipus, quines tasques sols fer?

Actualment formo part del departament de reserves de Grandvalira. Això implica que juntament amb les meves companyes gestionem les reserves de quatre dels sectors de l’estació. I també hi donem suport intern.

Tot i que les tasques setmanals són moltes, les principals són gestionar el contacte amb agències, clients i treballadors; revisar tots els plannings, tant de monitors dels diferents sectors, com de transfers de particulars/monitors, restauració nocturna, retracs, etc.; i donar suport als diversos departaments interns amb tot allò que necessitin. D’alguna manera som “la torre de control”. Tenim tota la informació digitalitzada i disponible al moment.

A més a més, atenem peticions a través d’e-mail i ens encarreguem de la venda directa de productes com classes d’esquí particulars, col·lectives, activitats, etc. als diversos clients amb qui treballem: famílies, grups, amics o agències.

 

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Sobretot la capacitat de gestionar la venda directa de serveis i productes i personalitzar-los segons la petició del client. Donar-los suport i orientar-los cap el que més els encaixa i eliminar qualsevol fricció o element que faci empitjorar l’experiència.

També destacaria poder tenir accés a tota la informació que els altres departaments puguin necessitar per tal d’ajudar als responsables i/o treballadors que es troben sobre el terreny i no tenen aquesta facilitat.

I com a detall, m’encanta el lloc on tenim l’oficina i l’equip amb el qual estic treballant.

 

Quan vas entrar al grau de CAFE tenies algun tipus de feina al cap?

Al principi em veia més fent una feina a l’aire lliure, de monitora de snowboard, lleure, o fins i tot professora en alguna escola/institut. Avançat el grau, però, vaig començar a cursar matèries de gestió. I em van agradar tant que vaig acabar fent el màster en gestió esportiva.

A partir d’aquí, espero que algun dia pugui crear i gestionar el meu propi negoci relacionat amb el món de l’esport. Tot i així, ara per ara trobo interessant anar agafant experiència, conèixer gent del sector i absorbir informació de totes les situacions i persones amb les quals ens trobem al dia a dia.

 

Quines novetats estàs detectant actualment que poden marcar el futur del teu sector?

Crec que fa un temps que s’està apostant per la digitalització en el sector esportiu, però no és fàcil, ja que hi ha moltes pràctiques que encara requereixen de feina “manual/escrita”.

Les eines digitals per les que estem apostant són potents però en aquests temps de transició, en què l’estació s’està unificant, els canvis s’estan fent poc a poc. També he de dir que crec que aquest aspecte ha fet perdre part de relació humana, i ha apropat a alguns clients a la impaciència de voler-ho tot i ara.

 

Tens algun consell per aquells que vulguin treballar en el món de la gestió esportiva?

Com a consell, els diria que no es tanquin portes, que aprenguin de cada situació i persona que els envolti. Encara que soni una mica filosòfic, penso que el més important del dia és marxar de la feina en pau, sabent que has fet les coses de la millor manera i sense tractar malament els companys de feina, clients o col·laboradors d’empreses externes.

 

Ja per acabar, ens podries recomanar un llibre, una sèrie, un pel·lícula, o un podcast vinculat a la gestió i a la indústria de l’esport?

Tot i que no tenen ben bé a veure amb el negoci de l’esport, podria recomanar les pel·lícules Million Dollar Baby o Invictus, que si bé transmeten valors bàsics del món de l’esport a situacions vitals.