Quin és el millor màster de gestió esportiva?

with No hi ha comentaris

De debò fa falta que responguem aquesta pregunta? És claríssim, no? Bé, ja que hi som, et presentem unes quantes eines perquè ho valoris personalment.

D’entrada, ens sap molt greu decebre’t, però el millor màster de gestió esportiva (o de qualsevol altre àmbit) no existeix. El factor que més ho condiciona tot plegat és el context. Així, bona part de les variables que et presentem a continuació estan subjectes a qüestions com la disponibilitat de temps i de recursos, la situació laboral, la formació o l’experiència prèvia.

 

Actualització de continguts

La indústria de l’esport és un camp que evoluciona a un ritme elevadíssim. Això implica que algunes de les teories i estratègies que s’utilitzaven fa uns anys han quedat totalment obsoletes.

La irrupció de les noves tecnologies, el big data, el blockchain, els canvis d’hàbits dels consumidors o els e-sports estan a l’ordre del dia. Per tant, és indispensable que els continguts s’actualitzin constantment.

 

Coordinació de continguts

Més enllà de l’actualització dels conceptes, hi ha la coordinació de continguts. La cohesió entre els diferents mòduls i assignatures és garantia de qualitat.

Alguns programes són una seqüència de ponències desordenades sense cap mena de connexió. A vegades, fins i tot, venen professors a explicar exactament el mateix que l’anterior. Si detectes un màster d’aquests, ja pots començar a córrer!

 

Connexió amb la indústria

Com dèiem abans, els canvis són a l’ordre del dia de la indústria de l’esport. Això provoca que no n’hi hagi prou amb actualitzar els continguts a nivell teòric.

Poder-los aplicar a contextos reals de la mà d’empreses i professionals de referència és un altre element que aporta qualitat als programes de màster. I si, a més, això es pot fer mitjançant visites a instal·lacions, esdeveniments o a altres empreses del sector, encara millor!

 

Contactes de valor i experiències reals

La setmana passada els companys de 2Playbook, en col·laboració amb altres agents, publicaven un informe sobre ocupabilitat a l’esport. Quan una es busca cobrir una vacant, un 64,9% de les empreses recorre al seu entorn de confiança.

Per tant, un element imprescindible en qualsevol màster és el networking, la creació d’una xarxa de contactes de valor i l’oportunitat de viure experiències reals, ja sigui mitjançant pràctiques o la col·laboració amb empreses en casos concrets. Sabent això, encara penses que els “enxufes” no són importants?

 

Relació qualitat-preu

Com amb tots els productes i serveis, el preu també té una gran influència en la selecció d’un màster. Abans que res, cal tenir en compte que la formació de postgrau aporta l’adquisició d’un know how i una especialització que marca la diferència.

A l’hora d’analitzar-ne el preu, cal tenir present la diferència entre preu i valor. Mentre que el preu és el cost d’un producte o un servei, el valor és molt més complex de calcular. Si el valor percebut és superior al preu, podem parlar d’un programa barat. En canvi, si el valor és inferior al preu, serà car. Això depèn, en bona part, de la percepció individual.

Per tant, caldrà valorar bé quina és la proposta de valor de cada programa, quins beneficis t’ofereix i com encaixen al teu context personal.

 

Opcions d’internacionalització

La internacionalització de l’esport és constant i no es preveu que això canviï a mig termini. Trobar una formació que et prepari per interpretar aquesta realitat és un altre element que cal considerar.

Algunes característiques que donen pistes del grau d’internacionalització són la col·laboració amb empreses, organitzacions o universitats estrangeres, la possibilitat de pràctiques a l’estranger o l’estudi de casos d’èxit d’altres països. No hem parlat de la importància dels idiomes, però ja es veu que anar amb el Google Translator a tot arreu fa de mal fer…

 

Model d’ensenyament-aprenentatge

La manera com s’ensenya i s’aprèn importa. I molt! Escollir una opció amb un model dinàmic que posi l’estudiant al centre és una aposta guanyadora.

Tot i així, hi ha qui prefereix seure 4 hores seguides de cara al professor escoltant una pallissa inaguantable del temari que toqui. Això ja va a gustos!