Una de les preguntes recurrents dels nostres estudiants quan es troben al tram final dels seus estudis és: i després del grau, què? Què faig, què m’aconselleu…?
Abans de contestar, solem repreguntar-los: però a tu què t’agrada, què t’apassiona, de què t’agradaria treballar?
La resposta a aquesta qüestió és clau i sol assenyalar a l’estudiant el camí a seguir quan acabi el grau.
Fer allò que t’agrada
Formar-se en allò que t’agrada és garantia de formar-se més i millor. Perquè l’emoció és clau en l’aprenentatge. Perquè si estem motivats hi dedicarem més hores. Perquè el que aprenguem ho integrarem molt millor a allò que ja coneixem i dominem. Formar-se en allò que t’agrada és també garantia d’estar més satisfet amb un mateix, perquè estarem dedicant temps a allò que ens omple i perquè trobarem més sentit a allò que estem fent.
I si tot això s’esdevé, de ben segur que en aquell camp serem dels bons. Perquè la gent apassionada i formada es diferencia de la resta precisament per aquestes dues qüestions: la formació i l’actitud vers la feina.
Feta, doncs, aquesta primera i cabdal reflexió, ja es pot prosseguir el consell. Identificat què vols fer apareixen tres escenaris diferents: determinar si cal continuar formant-se de manera reglada en alguns dels màsters, postgraus o doctorats sobre la temàtica que ens apassiona; o si cal centrar els esforços en procurar fer l’entrada al mercat laboral en alguna feina del sector. En aquest punt també pot ser molt útil determinar que potser és hora de veure món, i aprendre o consolidar noves llengües.
Estudiar té recompensa
En aquest sentit, les necessitats, voluntats i possibilitats de cadascú ajudaran a dibuixar la concreció d’una o més d’una combinació d’aquestes tres opcions. Tanmateix, cal tenir present que en les feines de rang més alt, els màsters són cada vegada més determinants. La gent amb qui competireu per un lloc de feina d’aquestes característiques majoritàriament tenen aquest tipus de formació. I no tenir-lo, per tant, suposa un desavantatge important. A Catalunya el 86% de les persones titulades de màster treballen dos anys després d’haver acabat els estudis, i en l’àmbit de la gestió i la indústria de l’esport la xifra és del 94’4%.
Però cal alguna cosa més…
Però un currículum acadèmic extraordinari però sense cap tipus d’experiència laboral en l’àmbit o similar no sol ser la millor carta de presentació enlloc. Sovint, encara que sigui en feines de rang i retribucions més baixes de les desitjades, sol ser una molt bona inversió (en experiència, coneixement i contactes) treballar al sector en el que voldríem dedicar-hi la nostra futura carrera professional.
També cal tenir present que moltes de les feines d’aquests nivells requereixen una competència alta en llengües. Així, dedicar temps i esforços a la competència lingüística (parlar i escriure bé unes quantes llengües) sol ser una molt bona inversió. I en darrer terme, cal saber que en l’anàlisi dels currículums cada vegada més es valora l’itinerari vital i cultural. Aquells que han fet estades o pràctiques a l’estranger, que han estudiat o treballat en altres llocs del món també solen tenir més trumfos per optar a millors feines.
Sigui quina sigui la direcció que s’agafi quan es finalitzi el grau, és molt aconsellable prendre un dels tres camins. Però encara ho és més procurar combinar-ne dos o tres. Bona tria i bon camí!