Trajectòries d’èxit

Entitat participant: Vic Jove

Descripció de l’ApS

Què és l’èxit? Els diners fan la felicitat? Quan hauré triomfat? La proposta sociodigital busca visibilitzar les històries d’èxit dels i les joves participants per inspirar i motivar altres en situacions similars, utilitzant les eines digitals per compartir i difondre aquestes històries de superació. Així, el vincle entre la proposta i les necessitats dels i les destinataris/es es fonamenta en la creació d’un espai on les i elsmateixos joves puguin ser protagonistes de les seves històries i trobar suport per a la seva integració i desenvolupament personal.

Participants: educadores socials i quinze joves participants en el programa “9 a Vic” de l’entitat Vicjove, amb edats compreses entre els 16 i 21 anys i de diverses procedències culturals.

Objectius:

• Participar en l’exposició de les trajectòries vitals dels i les joves.
• Conscienciar sobre el procés vital d’ells mateixos i dels altres.
• Reflexionar sobre el concepte d’èxit.
• Visibilitzar diversos referents sobre èxit.
• Creació d’un mural interactiu.

Reflexions dels i les estudiants UVic

• Ens hem apropat amb tacte amb tothom, així com també ens hem adaptat a tots els perfils per tal de donar resposta a les seves necessitats: hem traduït les explicacions i contingut a aquelles i aquells joves que tenien més dificultats per a comprendre la llengua, apropar-nos a cada un i una de forma personal… També hem donat espai per a que els i les joves diguéssin la seva i aportéssin la seva visió i decisió davant el projecte (motiu pel qual vam haver de modificar-lo cap al final).
• Durant el projecte ens vam adonar que predominava el gènere femení sobre el masculí i que, a mesura que avançaven les sessions, la participació dels nois disminuïa. Així doncs, vam procurar incentivar la seva assistència animant-los a continuar venint, demanant a les educadores socials de VicJove que els hi recordéssin… A més en la redacció i comunicació del projecte hem tingut en compte l’ús del vocabulari per ser el màxim d’inclusives tenint en compte la perspectiva de gènere.
• Ens hem organitzat a través de diverses sessions. Cada dimarts teníem una sessió nova amb els i les joves, i els dijous ens reuníem per planificar la sessió del següent dimarts i compartir les observacions de la sessió anterior. Gràcies a aquesta organització, hem pogut realitzar el projecte amb satisfacció i sense preocupar-nos de si tindríem temps per acabar tot el que havíem planejat.
• Des del principi ens hem organitzat per comissions i de manera democràtica, decidint els aspectes més importants del treball i per a ser més efectives, encarregant-nos en parelles o trios d’allò decidit en gran grup. Els dijous hem planificat, ens hem encarregat d’organitzar les sessions d’intervenció tenint en compte allò que passava la resta de setmanes.
• Hem decidit com a grup, que les sessions anéssin de més dinàmiques i sobre la coneixença del grup a més introductòries envers el tema, per tal de crear relacions i espai de confiança.
• Hem pogut fer un debat sobre la regularització dels i les joves. Debat sobre el perfil dels i les joves amb els quals implementarem el projecte. Ha sortit el tema de si els i les joves que atendrem acaben d’arribar el territori, això significa que no estan estudiant educació formal, però també pot ser que estiguin en feines negres, això ens ha fet ampliar les preguntes des d’una mirada oberta amb diferents aportacions del grup. Aquest procés ha estat molt enriquidor i alhora ha creat moltes expectatives, qüestions i intriga per desenvolupar aquest projecte. Tot i això, hem arribat a la conclusió que el context dels i les joves era necessari, però que aspectes més personals sobre la seva regularització, situació familiar… potser no era quelcom que definís als i les joves i que afectés el nostre projecte.
• Les activitats lúdiques, com “el pistoler”, van ser fonamentals per reforçar el vincle amb els i les joves, trencant el gel i facilitant la primera presa de contacte prèvia a la memorització dels noms. La interacció participativa va permetre crear un ambient de camaraderia i cohesió. Els i les joves es van expressar agraïts i entusiasmats per iniciar aquest projecte amb nosaltres, mostrant ganes d’aprendre i participar en el màxim. Aquesta resposta va ser important, ja que va representar les primeres impressions i l’impacte que pot tenir una benvinguda càlida i ben organitzada. A més, vam tenir en compte la barrera lingüística a l’hora de pensar les activitats perquè no teníem coneixement del nivell de català i/o castellà dels i les participants, així com el seu nivell de comprensió i participació.
• Totes les membres del grup vam sortir molt contentes de la sessió. Tot i no poder realitzar totes aquelles dinàmiques que volíem, pel fet que no vam tenir en compte que els i les joves podien no arribar a l’hora (cosa que tindrem en compte per pròximes sessions), vam tenir la sensació que les interaccions i dinàmiques van fluir bastant i vam poder fer una primera passa endavant per a començar a crear vincle amb els i les joves.
• Intentarem parlar vocalitzant i amb un ritme lent i entenedor. En ser moltes futures educadores socials, ens podem permetre que una de nosaltres (o varies) estiguin traduint o repetint de nou les explicacions de manera més individualitzada aquelles persones que tinguin més dificultats, ja que la barrera lingüística és quelcom que ens pot dificultar en aquest projecte. A la primera sessió ho vam poder comprovar. Tot i haver-hi persones que sí que tenien un bon nivell si més no de comprensió, hi havia d’altres que no. El grup envers aquest aspecte és molt divers.
• El que hem pogut observar és que hi ha diferents complexitats que poden sorgir a l’hora de treballar amb joves, especialment quan hi ha diversitats lingüístiques. Un dels primers reptes que vam abordar va ser la de la participació de tots els i les joves. En començar la sessió fent dinàmiques per trencar el gel, va ser una molt bona idea, ja que va permetre la integració d’un nou jove que no havia assistit en cap altra sessió. Quan va arribar el moment de fer la dinàmica de reflexió sobre la migració i sobre els seus somnis, vam trobar obstacles amb les diferències lingüístiques. Així i tot, vam posar de la nostra part, traduint amb el traductor o bé alguna companya que sap la llengua, vam poder ajudar-los a dur a terme la dinàmica. Després que els i les joves van poder reflexionar, va arribar el moment de posar-ho en comú amb la dinàmica del cabdell de llana, aquí és on realment vam poder observar la rellevància d’aquesta barrera lingüística i vam poder ser conscients de les diferències individuals en els processos de reflexió i expressió de cada jove.
• La sessió d’avui ha estat un aprenentatge. Només arribar a l’aula la nostra professora, ens ha fet arribar un missatge de veu de part de les educadores del projecte, que dimarts passat havien estat presents a la sessió amb els i les joves. L’àudio ens feia una crítica constructiva sobre la locució d’alguna de les companyes, en alguns moments per inèrcia parlàvem amb un ritme més ràpid i poc entenedor per als i les joves i això és quelcom que hem de tenir sempre present a l’hora d’interactuar amb el grup. També se’ns ha comentat reformular el projecte i que estigui enfocat en l’èxit d’algú extern en comptes de l’èxit personal. Respecte a aquest punt, entenem totalment que els i les joves per tema cultural o bé per tema de personalitat no tinguin normalitzat, no estiguin preparades ni preparats o no vulguin compartir alguns aspectes de la seva vida més introspectius. Tot i això, la nostra proposta des d’un principi va ser enfocada de manera més personal per tal de fer veure als i les joves que l’èxit podia ser entès i vist de moltes maneres i que podien tenir-lo davant seu. Les educadores en tot moment ens van donar el vistiplau, però ara, veien que era millor tractar el tema de les trajectòries d’èxit d’una manera més llunyana. Bé és cert que podem pensar i dur a terme un projecte i després trobar-nos amb una realitat totalment diferent (com ens ha passat i ens continuarà passant en un futur) però, sabent que els havia agradat la idea principal havíem entès que elles havien fet aquest treball d’anàlisi previ per saber si els i les joves realment estaven disposats a dur a terme un projecte d’aquest tipus per, en cas de no ser així, replantejar el projecte des del principi i no a dues sessions d’acabar.
• El diari de camp ha estat una eina molt profitosa per poder registrar i reflexionar sobre el procés del treball amb els i les joves del “9 a Vic”. Vam trobar molt convenient començar les sessions establint connexions amb els i les joves, això ens va permetre que ens coneguéssim millor entre tots i poder saber les seves expectatives sobre aquest projecte.
• Les entrevistes i debats que vam preparar i realitzar ens van ajudar a identificar i afrontar els reptes del projecte. El procés de reflexió crítica i discussió, vam ser molt important per definir clarament els objectius i establir estratègies efectives per assolir-los. La combinació d’activitats de coneixement personal amb sessions teòriques sobre les històries d’èxit, activitats lúdiques visuals com ser el joc de taula “Dixit” que ens va permetre poder donar joc a través d’una imatge la qual ells triaven i poguessin relacionar el que era una història d’èxit des d’aquell recorregut propi. Això es va dur a terme en petits grups va ser una metodologia encertada. Aquest enfocament equilibrat va permetre als i les joves participar activament i comprendre millor els continguts teòrics, facilitant una connexió més profunda amb el material i amb nosaltres com a facilitadors.
• Durant les sessions, vam notar que existia una significativa barrera sociolingüística. Malgrat aquest desafiament, vam treballar diligentment per trobar solucions que permetessin una interacció fluida i inclusiva. L’ús d’estratègies individualitzades i la creació d’ambients de confiança, l’acostament als i les joves en moments que observem que no entenien correctament l’explicació, incorporant les eines socio-digitals per a poder ensenyar imatges o traduir alguna paraula en concret, adaptant-nos en tot moment. També els cercles de discussió, van ser fonamentals per superar aquestes barreres. Aquests esforços van demostrar ser efectius, ja que els i les joves es van mostrar agraïts i entusiasmats per participar en el projecte, indicant que les nostres tàctiques inclusives estaven funcionant. Durant les sessions amb els i les joves hem fet combinació de part més de coneixença i l’altra part més teòrica per poder dur a terme l’exposició sobre les històries d’èxit.
• Ens vam trobar amb un inconvenient significatiu en la planificació de l’enfocament del projecte. Aquesta situació inesperada ens va inundar d’incertesa i ens va posar a prova com a grup. Ens vam adonar que, malgrat els nostres esforços de planificació minuciosa, hi ha circumstàncies imprevistes que poden alterar el curs de les nostres accions. Davant d’aquest repte, ens vam veure obligats a modificar la sessió següent per adaptar-nos a les noves circumstàncies. Vam haver de replantejar-nos els objectius de la sessió i reorganitzar les activitats previstes per assegurar-nos que continuàvem avançant en el projecte de manera efectiva. Aquesta capacitat d’adaptació va ser clau per superar l’obstacle i mantenir la coherència del nostre treball. Aquest procés d’ajustament no va ser senzill, però ens va proporcionar un aprenentatge valuós com a grup. Vam comprendre que la flexibilitat és una habilitat fonamental en qualsevol projecte, ja que no sempre tot anirà com es desitja i planifica. La capacitat de respondre a les dificultats de manera proactiva i constructiva és important per a l’èxit a llarg termini. Durant aquest procés, vam reflexionar sobre la importància de mantenir una comunicació oberta i sincera entre tots els membres de l’equip. Compartir les nostres preocupacions i idees ens va permetre trobar solucions creatives i eficaces per abordar el problema. Així mateix, ens va ajudar a reforçar la confiança i la cohesió del grup, tots aquests elements són pilars per a un treball col·laboratiu. Aquest aprenentatge ens ha preparat millor per afrontar futurs desafiaments i ens ha recordat la importància de la resiliència i l’adaptabilitat, flexibilitat en qualsevol projecte.
• El diari de camp no només ha estat una eina útil per documentar el nostre progrés, sinó també un recurs essencial per reflexionar sobre les nostres experiències i aprenentatges. Ens ha ajudat a captar coneixements enriquidors i a desenvolupar estratègies efectives per afrontar els desafiaments del projecte. Aquest procés reflexiu i crític ens ha permès millorar contínuament i assegurar-nos que estem proporcionant el millor suport possible als i les joves amb els quals treballem. Ens ha ajudat a captar els coneixements enriquidors a l’hora de treballar amb els i les joves i poder desenvolupar estratègies per afrontar el repte que es va plantejar des d’un inici.
• Pensem que crear aquest projecte de “trajectòries d’èxit” ha sigut una gran experiència que ens ha ajudat a poder crear i portar un projecte, sabem que és molt més general i s’ha dut a terme en poc temps, però hem pogut fer un tastet de tot el que hem pogut crear com a grup a partir del projecte que ens havien proposat de “trajectòries d’èxit”. Estem molt contentes del resultat i el més important hem pogut fer feliços i felices a molts i moltes joves que estan vinculats amb el Vicjove i també a tots els i totes les joves que vindran nous i noves en aquest recurs i segur que molts d’ells i moltes d’elles es podran sentir com tots els i totes les joves que han pogut participar en el nostre projecte.
• Durant el projecte hem pogut introduir diferents formes d’utilitzar les noves tecnologies com a eina socioeducativa. Quelcom que moltes de nosaltres havíem fet ja en altres projectes però de manera inconscient. Així que treballar sabent que havíem d’introduir aquest tema, ens ha servit per adonar-nos de les eines que tenim al nostre abast per relacionar-nos, per treballar, per millorar… Un exemple de fet seria la ràdio. Gràcies a aquella sessió i a aquell espai, es va generar un ambient còmode per a totes, on fins i tot la barrera idiomàtica va desaparèixer. El fet de tenir un micròfon davant i ser gravades va fer que algunes de les joves es llencessin a fer-nos preguntes a nosaltres, en comptes de nosaltres a elles i que va sorgir de manera natural. Aquí també podem veure com l’ús del mòbil va ser adequat per a buscar traduccions, fer recerca de cançons i altre contingut necessari pel projecte relacionat amb l’èxit.
• L’ “èxit” que buscàvem com a resultat del nostre projecte, ha anat canviant i transformant-se a mesura que avançàvem el projecte juntament amb els i les joves i les educadores. D’aquesta manera, més enllà del resultat valorem com a èxit el nostre procés conjunt ple d’aprenentatges que ens ajuda a dibuixar la nostra imatge com a futures educadores i donen sentit a l’ofici d’educar.
• Destaquem la humilitat com a competència que hem adquirit durant el treball gràcies a les relacions que hem establert amb els i les educands. Hem après a saber estar i tenir en consideració als i les altres en tot moment, fomentant la seva participació i escoltant els diversos punts de vista. És per aquesta raó que el nostre projecte treballa des de la perspectiva democràtica, una perspectiva que juntament amb la de gènere no ens faltarà en el nostre treball com a futures educadores socials.
• Hem aconseguit posar en pràctica i potenciar una de les “soft skills” (competències transversals) més importants per a la nostra professió, el treball en equip i el treball en xarxa. Com a grup hem aconseguit organitzar-nos considerant les competències de cadascuna, ens hem coordinat amb altres professionals com són les educadores i hem acabat ampliant la forma de governança valorant les decisions de totes les participants del projecte i les observadores. A més aquest equip que hem format ha estat essencial per al proporcionament de validació i suport mutu davant les iniciatives, expectatives i adversitats.
• Després de dur a terme tot el projecte ens hem adonat d’un aspecte que no hem tingut gaire en compte: quin ha estat el nostre paper en aquest projecte? Els dimarts, quan féiem les sessions pràctiques, hem tingut present en tot moment que les persones de Vicjove i nosaltres, les estudiants, estàvem en la mateixa posició horitzontal i és que, això ho hem complert participant de manera activa i igual durant les activitats. Quan alguna de nosaltres dinamitzava una part de la classe, la resta interactuàvem i participàvem per igual. Hem intentat tenir una relació bidireccional. A més a l’hora d’organitzar-nos en l’espai, hem aprofitat aquest estratègicament per a col·locar-nos intercalades, Vicjove i estudiant de la UVic junts i barrejats, sense estar segmentats.Però, si hem tingut en compte durant la implementació la nostra posició… per què no ho hem fet durant la redacció? Estem acostumades a fer la redacció de treballs  socioeducatius, però sempre posant la mirada en l’altre, en una persona o un col·lectiu extern, però ara, en haver format part d’un projecte real no ens ha passat pel cap afegir-nos a nosaltres mateixes! Molt poc inclusiu per part nostra… Així bé, un aprenentatge més que ens emportem d’aquest curt i intens procés és aquest. La importància de ser conscients del nostre paper dins d’un grup i també, la importància de reconèixer i valorar les nostres accions i tasques, deixant constància d’aquestes de manera escrita en un futur valorar i avaluar el que s’ha fet.

I per a tu, què és l’èxit?

Retroaccions dels i les joves del “Projecte 9 a Vic” del VicJove

• A nivell general, els i les joves han valorat de manera positiva el projecte. Els aspectes més destacats han estat les activitats executades. En particular, la sessió de la ràdio ha cridat molt l’atenció. Durant aquesta sessió, els i les joves es van sentir en plena confiança, creant un entorn de cohesió i confort que va ser molt ben rebut per tots els i totes les participants.
• Un altre punt important a destacar és la valoració positiva que els i les joves han fet de la nostra predisposició i capacitat d’adaptació davant de les diverses circumstàncies, com ara les barreres lingüístiques i els imprevistos que van sorgir durant les sessions. Aquesta flexibilitat ha estat clau per assegurar que tothom se sentís inclòs i còmode.
• Pel que fa al concepte de trajectòria d’èxit, cada jove l’ha interpretat de manera diferent, cosa que ha generat dubtes i ha impedit que el concepte quedés del tot clar per a tots i totes. Aquestes idees dividides sobre la trajectòria d’èxit han obert un interrogant interessant. Creiem que aquest fet és positiu, ja que ha impulsat els i les joves a qüestionar-se i reflexionar sobre el seu propi concepte d’èxit.
• A més, volem destacar una resposta especialment significativa d’un/a jove en una pregunta oberta de l’enquesta: “Tinc una mica d’estratègia per ajudar altres persones que passen per la meva situació.” Aquesta resposta ens mostra que el projecte no només ha estat valuós per a la reflexió personal, sinó que també ha inspirat alguns i algunes joves a voler ajudar altres persones que es troben en situacions similars, demostrant un fort esperit de solidaritat i empatia.
• Els aspectes més ben valorats han estat les activitats, especialment la sessió de la ràdio. Alhora, el debat sobre la trajectòria d’èxit ha obert la porta a una reflexió més profunda. Cada jove l’ha interpretat de manera diferent, cosa que ha generat dubtes i ha impedit que el concepte quedés del tot clar per a tots i totes. Aquestes idees dividides sobre la trajectòria d’èxit han obert un interrogant interessant. Creiem que aquest fet és positiu, ja que ha impulsat els i les joves a qüestionar-se i reflexionar sobre el seu propi concepte.

Significats, colors i cançons de l’èxit (gravació d’àudio a la UVic Ràdio): alguns fragments de les converses entre estudiants, participants i professores entorn els significats, els colors i les cançons de l’èxit.