ApS – FALCA FEMINISTA. Fera Ferotge – LABORATORI D’INNOVACIÓ SOCIAL I DIGITAL

ApS: FALCA FEMINISTA

Entitat participant: Fera Ferotge

Descripció de l’ApS: creació d’una falca contra violències masclistes i LGTBIfòbiques per fer-ne difusió en espais d’oci diurn i nocturn de la comarca d’Osona.

Estudis: Projectes Socials i TIC. 3r curs. Grau d’Educació Social

Curs: 2023-2024

Participants: joves de la Fera Fertoge

Objectius:

Fomentar actituds i criteris en contra les violències masclistes i LGTBfòbiques a través de la creació d’una falca per difondre en espais d’oci.
Crear una comunitat de treball cooperatiu.
Millorar les competències socials i digitals de les persones participants.

Reflexions dels i les estudiants UVic

Aquest projecte ens brinda l’oportunitat de visitar diferents espais, conèixer la cooperativa social de la Fera Ferotge des de dins amb les educadores com amb les joves participants. Tanmateix, dona l’oportunitat a les persones qui han participat del projecte a poder explorar la Universitat de Vic, els seus espais i instal·lacions i la comunitat de persones que hi estem immerses. És per això que valorem que aquest projecte té en compte a tothom i fomenta la participació de totes, de manera bidireccional.
Les decisions han estat preses de manera horitzotal, tenint en compte totes les components del grup i posant valor a cada questió o proposta ha aparegut durant tot el procés.
Vàrem anar a conèixer els i les joves a la Fera Ferotge. Vam organitzar tres dinàmiques per trencar el gel. Més tard ens vam dividir en dos grups. Un grup s’encarregava de crear la lletra de la cançó, i l’altre grup de crear la base. No vam conseguir gaire lletra, perquè amb els i les joves va ser complicat que ens entenguessin sobre de que voliem que parles la lletra hi havià una barrera lingüística molt gran, i persones més motivades que d’altres. Els del grup de la base van conseguir una base molt adequada a la realitat dels i les joves. Vam sortir d’aquella sessió amb un pensament diferent, ja que el fet de veure els i les joves molt descontextualitzats, i el poc interès que es mostrava i el fet que no entenien el motiu sobre el perquè estàven allà, ens va confondre una mica.
Ens vam reunir amb els i les joves a la UVic per tal que veiessin la sala de música i comencessin a crear una base i la lletra. Després d’una estona tocant els instruments i veient bases que ens podien servir, vam escoltar les cançons d’un dels joves. Aquest jove és cantant i té diversos temes. Seguidament, vàrem obtenir una base seva. Finalment, vam començar a treballar en la lletra. Com a millora, creiem que podríem haver creat activitats amb els i les joves utilitzant els espais i materials de l’aula de música, ja que ens vam quedar amb una sensació d’incomoditat per la falta de compromís.
Es posen diferents temes sobre la taula: Lideratge, el paper de la fera/estudiants/joves, desmotivació, rols que hem (O no) assumit dins l’equip de treball, aprenentatges no palpables, falta d’optimisme, remuneració amb aprenentatges d’aquest projecte, valoració de l’assignatura… Amb aquest petit parèntesi hem pogut entendre, valorar i canviar de rumb algunes de les actituds, aprenentatges, responsabilitats que estem vivint fins a dia d’avui envers l’entitat, les joves participants i nosaltres mateixes com a equip.
Des d’un inici ens vam trobar amb la situació que no teníem joves, fet que impedia portar a terme l’avaluació inicial. Tot i aquesta dificultat inicial, el diagnòstic previ ens va permetre entendre el context d’actuació de manera detallada. Vam poder identificar les necessitats específiques i algunes de les característiques dels i les joves. Aquest procés de diagnòstic ens va proporcionar una base sòlida sobre la qual planificar les accions futures, encara que no tinguéssim joves involucrats des del primer moment. No obstant això, cal destacar, que aquesta manca de participants va desestabilitzar una mica l’inici del projecte, ja que ens va costar comprendre com realitzar un projecte co-cooperatiu sense joves.
L’avaluació de seguiment es va produir el dia que va aparèixer un bloqueig com a grup, causat per la falta de motivació, la manca d’entesa amb l’entitat, la falta de rols definits dins del grup i un malestar generalitzat. Davant aquesta situació, vam optar per reunir-nos amb la tutora, qui ens va ajudar a mediar la situació i ens va proporcionar punts de vista positius i encoratjadors. Gràcies a aquest petit parèntesi, vam poder entendre, valorar i canviar el rumb d’algunes actituds i aprenentatges. També vam parlar sobre tots els aprenentatges no palpables, un aspecte que ens preocupa molt ja que considerem que hem fet molta feina que no es veu reflectida com a tal. Tot i així, aquests aprenentatges es reflecteixen en cada una de nosaltres després de crear aquest espai de confiança per exposar les nostres preocupacions i reconèixer les mancances i responsabilitats que estem vivint fins a dia d’avui envers l’entitat, les joves participants i nosaltres mateixes com a equip. Considerem aquest procés de parar, respirar i reflexionar com una gran eina de seguiment per poder continuar amb el projecte, retrobant-nos amb la motivació inicial amb la qual vam emprendre aquesta iniciativa.
Pel que fa a l’avaluació final, vam organitzar un pica-pica amb els i les joves com a tancament del projecte, amb l’objectiu de crear un espai més relaxat i informal on poguessin compartir el seu feed-back sobre com han viscut tot aquest procés. Aquest format ens va permetre establir una comunicació més fluida i oberta, on els i les joves van sentir-se còmodes per expressar les seves opinions i sentiments. Durant aquesta trobada, els i les participants ens van fer saber que s’han sentit molt còmodes des del principi del programa. Van destacar especialment l’acollida que els hi vam brindar i la companyia constant que han tingut al llarg del projecte. Aquestes valoracions positives ens omplen de satisfacció i ens confirmen que hem aconseguit crear un ambient acollidor i de confiança, essencial per al desenvolupament personal i l’aprenentatge dels i les joves. Tanmateix, com a proposta de millora i per fomentar l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), vam considerar que hagués estat una bona idea involucrar els i les joves en la creació i edició del vídeo final del projecte. Això els hauria permès adquirir noves competències digitals, que són molt importants en el món actual, alhora que hauria incrementat la seva participació i compromís amb el projecte.
Durant aquest temps breu, però intens, hem tingut l’oportunitat de crear un projecte d’APS que ens ha demostrat tenir un impacte més enllà del servei en si mateix. El principal objectiu de crear una falca feminista l’hem complert, però com a grup, coincidim en que el procés ha estat molt més significatiu i enriquidor que el resultat.
El procés de creació d’una falca feminista conjuntament amb alguns i algunes joves i educadores de l’entitat Fera Ferotge ens ha permès treballar de manera col·laborativa, afavorint la cohesió del grup i el desenvolupament de competències transversals com l’adaptació, la resolució de problemes i el pensament crític. En alguns moments hem après a escoltar-nos mútuament i a integrar diferents perspectives, fet que ha enriquit la nostra perspectiva del feminisme i la seva aplicació en contextos educatius i socials.
Durant el procés ens hem trobat amb diverses limitacions, com ara la falta de temps. Per al futur, en aquest cas concret proposem una millor planificació del temps, preferentment a llarg termini, a més de la recerca de recursos addicionals, com col·laboracions amb professionals del sector audiovisual o de la música, per tal de millorar la qualitat final del producte i l’organització.
Pensem que tota proposta ha d’adaptar-se al context i a la realitat específica. En aquest cas, hem debatut molt sobre si el col·lectiu de persones escollit era l’adient pel projecte proposat. Després de l’experiència, seguim creient que la proposta podria haver estat més reeixida amb un altre col·lectiu de persones, ja que el fet que provenien de realitats tan diverses feia que tinguessin una concepció o perspectiva diferent sobre el tema.
La barrera lingüística ha estat una complicació per al projecte en dues vessants diferents que afecten a dos dels objectius plantejats. Per una banda, ha afectat en la comunicació amb els i les joves de l’entitat, pel fet que no sabem del cert si s’ha acabat de comprendre la finalitat del projecte. Així com, ha afectat en la manca de comunicació fluïda amb aquests. Per altra banda, ha afectat en el moment de creació de la falca. Aquesta, ha dificultat la compensió del context social respecte el que treballàvem; així com el moment de gravació en què havien de cantar en un idioma que no coneixien i dificilment eren coneixedors del què deien.
Pensem que en tot moment, sempre que ha calgut, hem parlat i intentat conscienciar els i les joves sobre les violències de gènere, des de la sensibilitat i la comprensió. En relació amb això, per al futur, creiem que en la creació d’un projecte cal informar prèviament a les persones amb qui es durà a terme el projecte per donar-li sentit al que realitzem.
Va sorgir el debat sobre si incloure la veu d’homes a la falca feminista. Aquesta discussió va sorgir perquè, mentre alguns de nosaltres consideràvem que la falca havia de ser exclusivament una plataforma per a les veus femenines, altres opinaven que la inclusió de veus masculines podia enriquir el missatge i promoure una implicació més àmplia en la lluita per la igualtat de gènere. Després d’una deliberació acurada, vam decidir acceptar la perspectiva d’incorporar la veu masculina a la falca. Aquesta decisió es va basar en la idea que els homes o les persones cisgènere també han de ser part activa del canvi social necessari per eradicar les violències de gènere i promoure la igualtat i la prespectiva de gènere. Creiem que donar espai a les veus masculines en aquest context pot ajudar a fomentar una major consciència i responsabilitat entre els homes, així com a trencar els estereotips de gènere que sovint perpetuen les desigualtats. Així, la inclusió d’homes a la falca no només amplia l’abast del nostre missatge, sinó que també reforça la idea que la lluita feminista és una causa que beneficia tota la societat.
Malgrat la baixa participació de joves, valorem molt positivament el compromís dels pocs que han vingut, ja que han assistit tots els dies i han pogut experimentar un entorn diferent del que estan acostumats, com és la Universitat. Això els ha fet viure una experiència enriquidora. Han tingut l’oportunitat de conèixer de prop el món acadèmic, interaccionar amb professionals i estudiants universitaris, i desenvolupar habilitats que els seran útils en el futur, com ara la comunicació efectiva, el treball en equip i la resolució de problemes. A més, el fet que poguessin participar en la falca, i hagin posat les seves veus en ella, ha denotat il·lusió en aquests. Finalment, aquesta experiència els ha brindat l’oportunitat de construir una xarxa de vincles que ha generat un impacte molt positiu tant en els i les joves, com en nosaltres.
Pel que fa al nostre paper com a educadors i educadores socials, a l’hora de treballar en xarxa, ja sigui per crear propostes o per coordinar-se amb altres professionals, creiem que és fonamental el lideratge, l’adaptació i flexibilitat, l’anticipació, la proactivitat, la iniciativa, la comunicació, l’escolta, les responsabilitats individuals i la capacitat de prendre decisions. Ja que aquestes competències són essencials per assegurar l’eficàcia, la coordinació i l’impacte positiu dels projectes que es vulguin crear per la comunitat. A més a més, en qualsevol cas, pensem que és important conèixer els interessos de les persones amb les quals treballarem, per tal de motivar-les, aprofitar les seves capacitats i habilitats, i tenir-les en compte.
Com a autoavaluació de grup, ens agradaria destacar que en moments puntuals hem denotat manca de lideratge entre nosaltres; malgrat això, creiem que hem sapigut parar en diversos moments i analitzar què era el que estava passant. Aquest procés ha sigut complicat degut també a la manca d’implicació i motivació per part dels i de les integrants del grup; hem après que és important que les persones que duen a terme el projecte estiguin implicades i motivades, així com, mantenir una comunicació constant i fluïda amb tots els membres del projecte.
Pensem que, en certs moments, els rols que s’han assumit dins els grup han estat molt diversos i insuficients; malgrat això, considerem que ho hem sabut remuntar i reconduir per què finalment el projecte pogués complir la majoria dels objectius.
Pensem que els aprenentatges han estat molts, tot i que, ens ha costat valorar-los, però finalment, tots i totes coincidim en que el què posem més valor és tot allò que hem après sobre els projectes socioeducatius i com els enfocariem en un futur professional com a educadors i educadores socials. En relació amb això, un dels aprenentatges més rellevants és que, és necessari un bon diagnòstic per tal de plantejar projectes adients a les persones destinatàries i per al context. A més, hem après que l’ideologia des de la qual es plantegen els projectes és una part important d’aquests. També, ens hem sapigut adaptar a totes les situacions que hem viscut durant aquest procés, així com els interessos dels educands i educandes i a les opinions de les educadores de l’entitat. I, per acabar, hem après que és imprescindible que els objectius siguin assolibles i adients al context.