ApS – GIMCANA DIGITAL PEL CONEIXEMENT DEL TERRITORI. Casal Claret – LABORATORI D’INNOVACIÓ SOCIAL I DIGITAL

ApS: GIMCANA DIGITAL PEL CONEIXEMENT DEL TERRITORI

Entitat participant: Associació Casal Claret

Descripció de l’ApS: creació d’una gimcana digital amb els i les joves de l’associació del Casal Claret que permetés a les famílies dels infants de la mateixa entitat conèixer diversos espais de la ciutat de Vic, especialment espais de joc. Va ser una activitat organitzada i dinamitzada pel grup d’adolescents i joves de la mateixa entitat i l’alumnat de la UVic-UCC. Durant les dues primeres sessions els i les estudiants de la universitat van poder conèixer l’entitat amb la qual treballarien i li van poder fer una proposta de planificació segons el repte que se’ls hi havia plantejat. Després en les quatre sessions posteriors es va dissenyar i organitzar la gimacana, registrant tots els passos i indicacions a una pàgina web. Finalment, la darrera sessió es va convidar als infants de l’entitat i les seves famílies per tal de portar a terme la gimcana per la ciutat. L’activitat va contemplar activitats com la gravació de vídeos, jocs de moviment, imitacions, balls, entre d’altres activitats que es van articular a través de codis QR i una pàgina web.

Estudiants UVic: Marta Llastarri, Nil Comas, Cristina Juanola, Laia de Salsas, Tamara Hidalgo, Andrea Marquez i Agnès Navarro

Estudis: 3r curs. Grau d’Educació Social

Curs: 2021-2022

Participants: infants de 3r i 4t de primària del Casal Claret i les seves respectives famílies, adolescents i joves de la pateixa entitat.

Objectius:

Preparar una gimcana digital perquè les famílies i adolescents del Casal Claret conegui més la ciutat de Vic.
Potenciar la motivació i creativitat dels i les joves participants per preparar una gimcana digital.
Oferir oportunitats d’aprenentatge digital en un context diferent a l’habitual.
Fomentar l’intercanvi d’idees i coneixements.
Potenciar el coneixement sobre el territori de les persones participants.

Reflexions dels i les estudiants UVic

Ens pensàvem que els adolescents tindrien un cert domini de les tecnologies i els diversos dies que els i les adolescents han vingut a la universitat, hem anat veient que no és així. Hem pogut apreciar-ho quan els hi donàvem certes consignes que creiem que tindrien facilitat per dur-les a terme i no ho sabien fer.
Hem pogut apreciar durant el transcurs de les diverses sessions que els infants i joves tenen limitacions a l’hora d’utilitzar les dades mòbils, ja que alguns d’ells no hi podien accedir.
Hi ha diversos nivells de coneixement de la llengua catalana. Això provocava que a l’hora d’explicar una activitat hi hagués gent amb dificultats en la comprensió i l’expressió oral en català.
Una de les evidències detectades durant la realització del projecte és la importància de la relació educativa, és a dir el vincle afectiu amb les persones a les quals atenem i treballem. Aquest és indispensable per conèixer els i les joves, els seus interessos, allò que els motiva, així com les seves necessitats detectades. Com a futures educadores hem de saber com establir el vincle tenint en compte les particularitats de cada persona, tot i que som conscients que no és un procés fàcil, es necessita temps, dedicació, implicació i cura. Tot i això, estem satisfetes dels diferents vincles que hem creat amb els i les adolescents.
La nostra sensació referent al conjunt del projecte socioeducatiu realitzat conjuntament amb els i les joves del Casal Claret, ha estat molt positiva, ja que hem tingut l’oportunitat de conèixer als i les joves i elaborar conjuntament la realització de la gimcana digital. Tot i que és cert que en alguna sessió hem fallat respecte a l’organització, aquest error ens ha servit per planificar i organitzar més detalladament les pròximes sessions.
En quant els i les joves del Casal Claret, pensem que han estat satisfets amb el resultat del projecte i d’haver pogut compartir-lo amb nosaltres, estudiants de la UVic, així ens ho han fet entendre de forma verbal i a través de la comunicació no verbal observable (gestos, expressions facials, implicació…). Tot i que ens hagués agradat que en totes les sessions el nombre de participants hagués estat més alt, ja que en cap de les sessions van assistir els/les 13 joves del Casal Claret. També, ens hauria agradat que el dia de la posada en pràctica de la gimcana haguessin assistit un nombre més alt de mares, perquè per raons desconegudes, només n’hi va assistir una.
L’Educació Social, a diferència d’altres professions, és una feina on la planificació que s’estableix inicialment sovint no s’acaba complint, ja que el fet de treballar amb persones fa que els imprevistos puguin sorgir de manera freqüent. És per aquest fet que l’organització que es tenia plantejada per dur a terme durant la gimcana, no ha sortit exactament com es pretenia. La idea principal del projecte era que la gimcana la realitzessin els infants del Casal Claret i les seves respectives famílies. És aquí on la planificació que es tenia ha fallat, ja que només ha aparegut una mare. Aquest fet ha sigut un altre problema, perquè la gimcana digital depenia dels telèfons d’aquestes famílies. Per tant, com que no han vingut les mares, els infants no tenien telèfons per seguir la digitalitat de la proposta.
Els infants s’han mostrat esverats des de l’inici, fet que ha condicionat que no escoltessin les indicacions de la gimcana en tot moment. Això es relaciona que els i les estudiants de la Universitat no tenim un vincle afectiu amb ells, com sí que hem tingut amb els i les adolescents i els i les joves, per tant, no sabem com gestionar les diverses situacions que se’ns presentaven. És aquí on una educadora del Casal ha estat intervenint per tal de posar ordre amb els infants, visibilitzant així, la importància que la relació de vincle té en qualsevol acció socioeducativa.
En ser la primera vegada que veiem als infants i juntament amb els nervis que teníem, alguna dinàmica, sobretot a l’inici, no hem sabut explicar-les de manera clara i entenedora. A l’inici ha costat una mica que els infants entenguessin la dinàmica del joc de la pinça, però un cop s’han posat exemples, acabava sent un joc amb el qual s’ho han passat molt bé, o això és el que han verbalitzat al final de la gimcana.
Mentre ens dirigíem al segon lloc per fer més activitats, els i les estudiants de la Universitat, juntament amb els i les joves del Casal, hem decidit obviar la virtualitat de la gimcana, ja que a falta de telèfons era un caos i hem optat per tenir una millor qualitat de relació amb els infants tot i que això perjudiqués la nostra planificació digital.
Un dels infants, mentre s’estava explicant una dinàmica ha dit “i aquesta activitat per a què serveix”. Aquesta pregunta que pot semblar molt simple o molt normal, ens ha fet reflexionar en la capacitat que té l’infant d’interessar-se pels objectius de l’activitat. Aquest pensament ens ha fet adonar que les persones, ja des de ben petites, busquem el significat de les coses i és aquí on es demostra que la significativitat de les accions socioeducatives tenen l’oportunitat de transformar la societat.