ApS- SOM MAS VELLA TERRA. RESIDÈNCIA MAS VELLA TERRA

ApS: SOM MAS VELLA TERRA

Entitat participant: Residència Mas Vella Terra

Descripció de l’ApS: Aquest projecte es va centrar a establir vincles i trencar els estereotips sobre les persones amb discapacitat intel·lectual i física que viuen al Centre Residencial de Mas Vella Terra. A través d’activitats educatives i socials, es va donar als residents l’oportunitat de desenvolupar habilitats personals i socials, a la vegada que es va fomentar una major comprensió i integració entre ells i la comunitat. A més, s’ha creat un vídeo que mostrava la seva vida quotidiana al centre, amb la intenció de reflectir les seves realitats, interessos i talents. Aquest vídeo v te l’objectiu de sensibilitzar la societat, normalitzar la presència de persones amb discapacitat i trencar prejudicis.

Estudis: Projectes socioeducatius. 3r curs. Grau d’Educació Social

Curs: 2024-2025

Participants: coordinadores del servei i residents.

Objectius:

Treballar el vincle
Facilitar el desenvolupament d’una visió comunitària: Ajudar els/les participants a comprendre la importància de la comunitat i la necessitat de tots els seus membres.
Conèixer l’entorn que els envolta
Treballar l’empatia
Treballar les habilitats de comunicació i resolució de conflictes:
Fer treball en xarxa.

Reflexions dels i les estudiants UVic

Aquest projecte ha estat una experiència personal i col·lectiva transformadora per a nosaltres. Al principi, ens vam enfrontar a molts dubtes i pors, perquè vam adonar-nos que la realitat del treball comunitari és molt diferent de la teoria que estudiem a l’aula. Ens vam veure obligats a adaptar-nos constantment a les circumstàncies i a afrontar imprevistos que no havíem predit. Aquestes dificultats, tot i ser desafiants, ens van ensenyar la importància de la flexibilitat i de no perdre la motivació quan les coses no sortien com havíem planejat. Aprendre a gestionar els canvis i a adaptar-nos va ser fonamental per tirar endavant el projecte.
Un dels aspectes que més ens va impactar va ser la importància de la comunicació i la col·laboració. Inicialment, pensàvem que treballar amb més entitats i residents seria una oportunitat enriquidora, però a mesura que avançàvem, ens vam adonar que calia ajustar les nostres expectatives. Algunes entitats no van poder participar com esperàvem, i això ens va obligar a replantejar-nos el pla i a ser creatius per mantenir el projecte en marxa. Aprendre a treballar amb recursos limitats, ajustar els nostres plans i mantenir una actitud positiva davant de les dificultats va ser molt important per aconseguir els nostres objectius.
Personalment, vam experimentar un gran creixement en la nostra capacitat d’adaptació. Al principi, pensàvem que el més important era el resultat final, però vam descobrir que el procés, les relacions establertes i les dificultats superades eren igual de valuosos. Cada interacció amb els i les residents, cada canvi inesperat o cada decisió imprevista va contribuir al nostre aprenentatge. Moments com quan els jugadors de futbol van demanar fotos després de l’activitat o quan vam improvisar una sessió de cant i ball després d’un problema tècnic ens van mostrar que, fins i tot quan les coses no surten com esperem, el resultat pot ser molt positiu.
També vam aprendre molt sobre el respecte i la sensibilitat a l’hora de treballar amb persones amb discapacitat. Vam tenir molt present la importància d’evitar infantilitzar els i les residents i garantir que les activitats fossin adequades per a les seves capacitats i interessos. Aquesta va ser una prioritat per a nosaltres, perquè vam entendre que cada persona és única i mereix ser respectada en la seva individualitat. Aquesta experiència ens ha fet adonar que el nostre rol com a educadors socials no és només gestionar activitats o dirigir, sinó també escoltar, comprendre i crear espais segurs on les persones puguin expressar-se lliurement.
A més, aquest projecte ens ha donat una nova perspectiva sobre la nostra futura professió. Hem descobert que ser educador social no es tracta només de dissenyar activitats, sinó de crear espais on els individus puguin participar, expressar-se i sentir-se escoltats. Hem après que, com a educadors socials, no sempre tindrem totes les respostes ni el control de les situacions, però el més important és estar oberts a aprendre i a adaptar-nos a cada moment. Aquesta experiència ens ha ensenyat que el més important no són els resultats immediats, sinó les relacions humanes, el procés i el creixement que es produeix durant el camí.
En resum, aquest projecte ens ha ensenyat que la tasca d’un educador social no és només oferir solucions, sinó saber acompanyar les persones amb empatia, respectant les seves necessitats i limitacions. Ens ha preparat millor per afrontar els reptes que trobarem a la nostra futura carrera i ens ha donat una visió més clara de la responsabilitat que comporta el nostre rol. Aquesta experiència ha estat una gran oportunitat d’aprenentatge, que ens ha permès créixer tant a nivell personal com professional, i ens ha mostrat que, més enllà dels èxits, el que realment importa és el compromís, la sensibilitat i la connexió que establim amb les persones amb qui treballem.