Principi 3. El diàleg a l’aula: un element clau per construir coneixement científic
La recerca sobre el diàleg a l’aula mostra que establir uns bons moments de conversa entre els infants i entre infants i mestres ajuda molt a l’aprenentatge de les ciències.
Això és així perquè el diàleg a l’aula és (a) una finestra que el mestre té a les idees i pensaments dels seus alumnes, (b) impulsa la memòria, promou l’associació d’idees i el desenvolupament del llenguatge, (c) promou un raonament més profund i, sobretot, promou que els alumnes raonin en base a l’evidència, (d) ajuda l’alumnat a aprendre les formes de parlar de la ciència i les formes de raonar científicament, (e) promou el desenvolupament d’habilitats socials i facilita assumir riscos intel·lectuals durant el procés d’aprenentatge.
S’ha fet molta recerca sobre el diàleg a l’aula i els seus vincles amb el que s’ha anomenat ensenyament responsiu. D’aquesta recerca destaquem especialment la que ha servit per descriure els patrons de diàleg que solen aparèixer amb més freqüència a l’aula. Els patrons de diàleg descriuen l’estructura de les interaccions entre mestre i alumnes, i serveixen per caracteritzar i analitzar les converses. Es considera que existeixen dos grans patrons de diàleg: el patró IRA, i el patró IRF (o patró en cadena).
El patró IRA (Iniciació-Resposta-Avaluació) apareix quan la mestra inicia la conversa amb una pregunta o un comentari (I), l’alumne dona una resposta (R), i la mestra tanca la conversa avaluant explícitament o implícitament la resposta donada (A). Aquest patró no és intrínsicament bo o dolent, perquè els seus mèrits (o demèrits) depenen del propòsit final amb què és usat en una situació determinada i en el context dels objectius més amplis que pugui tenir la conversa en un determinat moment. En tot cas, sí que és cert que no pot ser mai el patró de diàleg predominant en les converses a l’aula.
Els patrons en cadena (patró IRF) apareixen quan el mestre no avalua i tanca la conversa, sinó que fa un altre tipus de feedback i així manté viva la interacció, sense tancar-la amb una avaluació. Els feedbacks poden ser molt diversos però en general responen a tres funcions discursives bàsiques: acollir, clarificar i elaborar.
Un feedback vinculat a la funció discursiva d’acollir es produeix quan els docents presten atenció i valoren les idees aportades pels infants (“bona idea”, “tindrem en compte això que dius”, etc.). Un feedback vinculat a la funció discursiva de clarificar es produeix quan els docents intervenen per clarificar l’aportació d’un infant determinat (“així tu vols dir que…”, “[repetició], això és el que vols dir, oi?”, etc.). Finalment, un feedback vinculat a la funció discursiva d’elaborar es produeix quan els docents volen fer anar l’infant més enllà de l’aportació que ha fet, promovent la seva capacitat de raonament i d’argumentació (“com és que penses això?”, “estàs d’acord amb el que planteja la….?”, “i si passés que….”).
Sovint no som prou conscients de la importància de les intervencions que els mestres hem de fer al llarg d’un diàleg a l’aula per assegurar-nos que realment estem promovent una conversa productiva, és a dir, una conversa en què el docent (a) procura que puguin participar una majoria de nens i nenes, i els ajuda a compartir i clarificar les seves idees; (b) ajuda els infants a què s’escoltin els uns als altres, (c) ajuda els infants a elaborar i aprofundir en el seu raonament, i fa que aportin evidències que fonamentin les seves afirmacions, i (d) ajuda els infants a raonar a partir de les idees dels seus companys i companyes.
Als itineraris de Fem Ciència es suggereixen moltes possibles formes de com els docents poden intervenir en les converses que deriven de les activitats proposades que, tot i que no s’han de seguir fil per randa, sí que poden servir per orientar-los sobre com conduir els diàlegs, quines preguntes fer i com acompanyar el raonament. A l’apartat Organització d’aula i gestió del diàleg trobareu més informació sobre tots aquests aspectes.