Principi 2. Construir coneixement des de i sobre les idees dels alumnes
Actualment sabem que els nens i nenes de primària disposen de molts recursos cognitius amb els quals generen coneixements específics que els permeten donar sentit als fenòmens de la realitat que els envolta.
Des d’una concepció constructivista de l’aprenentatge també es considera que tots aquests recursos i coneixements tenen una importància cabdal per a l’aprenentatge de les ciències, perquè és des d’aquests coneixements i amb aquests recursos que els nens i nenes construiran el nou coneixement científic. Quins són aquests recursos?
En primer lloc els nens i nenes disposen d’observacions i experiències pròpies o transmeses per persones properes, i també disposen d’idees i creences provinents del seu entorn cultural, entre les quals cal destacar els significats que en la vida quotidiana s’atribueixen a termes que també tenen un significat científic (ex: calor, força, pes, etc.). Aquestes observacions i experiències basades en la percepció directa de la realitat condueixen els infants a establir, tàcitament, una sèrie de regularitats que després utilitzen per explicar nous fenòmens. Un exemple d’aquest tipus de regularitats és pensar que “a més d’una cosa, més d’una altra” o que “a més esforç més resultat”. Aquestes regles implícites que formen part de la manera com opera la ment humana des de la infantesa, generen certes dificultats d’aprenentatge en l’àmbit de les ciències.
En segon lloc, els nens i nenes disposen de recursos cognitius vinculats al raonament causal que utilitzen de manera espontània quan se’ls plantegen preguntes causals com ara: com és que…? a què és degut que…?, què fa que…?
En tercer lloc, els nens i nenes tenen certes concepcions sobre a què podem anomenar coneixement i quins són els processos dels quals ens servim per generar-lo. És el que en l’àmbit de la psicologia s’anomenen epistemologies personals.
En quart lloc també cal destacar la capacitat que tenen els nens i nenes per categoritzar les entitats que conformen la realitat que els envolta, de manera que espontàniament agrupen les entitats reals segons creuen que és la seva naturalesa. Aquesta capacitat de categorització ontològica és molt útil per al raonament dels infants, però a vegades els nens i nenes situen determinades entitats en categories equivocades, des del punt de vista científic, i això genera moltes dificultats d’aprenentatge. Un exemple d’això és quan els nens i nenes consideren el so “com una cosa”, o les forces “com una cosa que qui aplica la força dona a l’objecte”.
Per a un bon aprenentatge de les ciències cal tenir en compte tots aquestes recursos cognitius de què disposen els infants que tenim a l’aula i, sobretot, cal comprendre com influeixen en les idees i coneixements intuïtius que els nens i nenes generen abans i durant el seu aprenentatge en l’àmbit de la ciència.
Per tot això, en tots els itineraris d’investigació de Fem Ciència exposem quines solen ser les idees intuïtives dels nens i nenes segons els estudis que tenim disponibles fins ara. Així mateix, s’han dissenyat les activitats que conformen els itineraris per tal que els nens i nenes comparteixin aquestes idees i puguin transformar-les gràcies a investigacions ben plantejades i, sobretot, gràcies al diàleg a l’aula. En aquest sentit, a Fem Ciència seguim els criteris d’allò que se n’ha dit ensenyament responsiu. A l’apartat De les idees dels infants a les idees de la ciència trobareu més informació sobre tots aquests aspectes.