Principi 1. Implicar els infants en les pràctiques pròpies de l’activitat científica

El currículum actualment vigent a Catalunya, igual com el de la majoria de països occidentals, demana explícitament que els mestres ajudin a tots els infants a aprendre a pensar i a actuar científicament, perquè es considera que adquirir un cert grau de cultura científica és un dels objectius fonamentals de l’educació bàsica.

Des de La didàctica de les ciències hi ha un ampli consens a considerar que la millor manera d’aprendre ciències, a qualsevol edat, és implicar l’alumnat en les pràctiques pròpies de l’activitat científica, perquè malgrat la ciència escolar no pot ser com la dels científics, igualment ha de ser ciència.

Implicar l’alumnat en les pràctiques pròpies de l’activitat científica suposa atorgar-los un major grau de responsabilitat en el procés de construcció de coneixement a l’aula, fent que actuïn com a veritables agents epistèmics. Aquest tipus d’actuació suposa que l’alumnat assumeix un rol no només actiu (fer coses) sinó, sobretot, productiu (aportar i debatre idees), que va més enllà del rol merament receptiu o reproductiu dels enfocaments més tradicionals.

A tots els itineraris de Fem Ciència les activitats estan dissenyades per implicar els infants d’una manera activa i productiva en cadascuna de les set pràctiques científiques que conformen la roda de les pràctiques científiques.

Els itineraris d’investigació de Fem Ciència estan organitzats al voltant del que hem anomenat rutines d’investigació, i en cadascuna d’aquestes rutines d’investigació es mobilitzen unes o altres pràctiques, de manera que en el conjunt de qualsevol dels itineraris sempre s’implica els nens i nenes en totes i cadascuna de les pràctiques científiques.

A l’apartat de Glossari d’aquest blog descrivim cadascuna de les pràctiques científiques que conformen la roda, i també es pot trobar més informació als apartats dedicats a presentar les rutines d’investigació.