EXPLICACIÓ CIENTÍFICA

En l’àmbit de la ciència, una explicació normalment comporta proposar un mecanisme causal que permeti comprendre perquè un cosa és com és, o perquè un fenomen passa de la manera que passa. Per tant, explicar va més enllà de simplement identificar patrons per descriure relacions entre variables.  

Vegem la diferència amb un exemple. Establim relacions entre variables quan per exemple afirmem «les plantes creixen més altes i verdes perquè hi ha més llum». Intentar explicar a partir de relacions, es pot considerar com un inici d’explicació, i és una fórmula molt usada pels infants quan se’ls proposa d’explicar fenòmens del seu entorn, però també pels adults en la nostra vida quotidiana. Proposar un mecanisme, en canvi, suposaria afirmar que «la llum és captada per la clorofil·la de la planta, i això fa que…., de manera que….». En aquest cas es proposa un mecanisme causal que explica la relació observada, per això aquest tipus d’explicacions s’anomenen explicacions mecanicistes i són les més habituals en ciència.  

Per construir una explicació mecanicista cal saber identificar els components clau del mecanisme que es vol proposar. Es tracta de: a) les entitats causals, que són els components físics (gens, partícules, etc.) o abstractes (força, energia, etc.) implicats en el fenomen; b) les propietats de les entitats, que són el conjunt de característiques de les entitats que els permeten actuar d’una certa manera en unes determinades condicions (ex: les partícules es poden moure); c) les activitats, que són les accions o interaccions que porten a terme les entitats causals gràcies a les seves propietats (ex: la calor rebuda fa que les partícules se separin entre elles…); i d) l’encadenament, que és la seqüència lògica i temporal que connecta totes les activitats des d’una situació inicial a una situació final. Un exemple d’explicació mecanicista seria: «la clorofil·la de les fulles ‒entitat‒, té la capacitat de captar la llum ‒propietat‒, i gràcies a això absorbeix i transforma l’energia en aliment ‒activitats‒, fet que permet que…». Com es pot veure a l’exemple, l’encadenament l’establim tot usant connectors lingüístics com ara «gràcies a això», «fet que permet…», o d’altres de semblants.