Anna Bonafont i Montserrat Vall acaben de publicar el llibre Història dels estudis d’Infermeria a Vic, que deixa constància de l’evolució de la Infermeria al llarg de la història de la ciutat de Vic, i que representa un reconeixement a la contribució i l’impacte dels professionals en l’atenció mèdica. L’acte de presentació del llibre té lloc aquest dijous al Paranimf de la Universitat i s’emmarca en el 50è aniversari de la presència d’aquests estudis a la ciutat.
Les dues autores, a més de la professió, comparteixen un gran compromís amb aquests estudis, ja que totes dues hi han exercit docència i també han estat directores de l’Escola d’Infermeria d’Osona, embrió de l’actual Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar. Amb la voluntat de posar en valor els èxits passats, identificar els reptes actuals i fer una prospecció de futur d’aquests estudis i de la professió, el llibre gira al voltant de sis eixos que han representat punts d’inflexió en l’evolució i el recorregut d’aquests estudis: els antecedents, la diplomatura, el canvi de titularitat, el reconeixement de la UVic-UCC, el grau en Infermeria i l’actual facultat.
Per portar a terme aquesta tasca, les autores han demanat la col·laboració de més de 80 testimonis, entre els quals hi ha professorat, professionals, exestudiants i altres persones de l’àmbit.
Una història de 50 anys
L’any 1974, amb una clara vocació social i comarcal, naixia a Vic l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris d’Osona, gràcies a la iniciativa de la societat civil. El projecte va ser impulsat per la Delegació del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) a Osona, liderada pel Dr. Josep M. Arimany i Ridaura, amb el Dr. Antoni Bayés com a primer director. En aquell context, l’objectiu principal era formar personal sanitari per fer front a les necessitats bàsiques de salut, en una època marcada per la manca d’instal·lacions i equipaments adequats. Inicialment, les classes es van impartir a la seu del Col·legi, fins que un any després l’Hospital de la Santa Creu de Vic li va cedir uns espais per portar a terme la seva tasca docent.
Després de dos anys d’inactivitat durant els quals es van produir canvis importants a les polítiques sanitàries i educatives per permetre la integració de les escoles ATS a la Universitat, el 1980 va renéixer com l’Escola Universitària d’Infermeria d’Osona (EUIO), adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta transformació va significar un canvi profund en la formació dels professionals, que ara es preparaven per exercir amb una perspectiva polivalent, científica i integral. Els plans d’estudi incorporaven noves disciplines, com administració, legislació, bioestadística, metodologia científica i salut pública, i s’ampliaven les funcions i responsabilitats de la figura de la infermera.
Un nou punt d’inflexió va ser la integració de l’Escola als Estudis Universitaris de Vic. Aquest procés, que va suposar el traspàs de titularitat del COMB a la Fundació Universitària Balmes, es va veure afavorit per l’existència dels Estudis Universitaris de Vic des del curs 1977-78. Aquesta transició va comportar el trasllat de l’EUIO al carrer Miramarges, on es van millorar els serveis de suport a la docència i les instal·lacions. En aquest nou context universitari, l’Escola va estructurar el seu projecte pedagògic al voltant de quatre eixos: atenció a la persona, comunicació i relació assistencial, metodologia científica i actualització professional.
Amb el reconeixement de la Universitat de Vic l’any 1997, l’EUIO va passar a denominar-se Escola Universitària de Ciències de la Salut (EUCS). En aquesta etapa, es van incorporar els nous estudis de Fisioteràpia i Teràpia Ocupacional (1997) i Nutrició Humana i Dietètica (1998). Posteriorment, es va iniciar el procés d’harmonització dels ensenyaments a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, amb l’objectiu d’adaptar les titulacions als nous estàndards europeus, i avançar cap als graus i estudis de tercer cicle.
Finalment, el juliol de 2011, la Generalitat de Catalunya va aprovar la transformació de l’Escola Universitària de Ciències de la Salut en l’actual Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, culminant així un període de gran evolució. Aquest procés representa l’assoliment d’una fita històrica i consolida la Facultat com un referent en la formació de professionals de la salut al servei de la societat.