Toni Solà Pérez és diplomat en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic, i màster en Administració d’Empreses per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), de les promocions 2010 i 2023, respectivament. Amb una trajectòria que combina la ciència de la nutrició amb l’emprenedoria, Solà ha desenvolupat projectes com Protein Gastronomy i ha llançat línies de productes com Protein Senior, creant solucions innovadores en el camp de l’alimentació. Conversem amb ell per recollir les seves impressions com a estudiant de grau a la UVic i la seva experiència com a nutricionista i emprenedor
En quin moment i per què vas decidir estudiar Nutrició Humana i Dietètica?
Vaig decidir estudiar Nutrició Humana i Dietètica quan no trobava cap grau que m’interessés i havia deixat d’estudiar per treballar. Tot i que la nutrició era un camp poc conegut i amb poques sortides, em va atreure molt. Quan va aparèixer el grau a la UVic, tot i les dificultats, vaig apostar per ell, per la meva passió, per la nutrició.
«Tot i que la nutrició era un camp poc conegut i amb poques sortides, em va atreure molt»
Com és que hi vas entrar tard i com vas viure l’experiència universitària essent més gran que els altres estudiants?
Vaig entrar a la universitat a través de les proves d’accés per a majors de vint-i-cinc anys. Encara que era dels més grans de la classe, això no em va suposar cap problema. De fet, el més complicat va ser l’aspecte econòmic: vaig haver de deixar la feina i viure dels estalvis durant un temps. Les classes eren presencials i m’ocupaven molt de temps, cosa que em dificultava compatibilitzar-les amb una feina. Tot i aquestes dificultats, vaig gaudir molt de l’experiència universitària. Efectivament va ser un repte, però em va aportar una gran satisfacció personal i m’ha donat una perspectiva diferent que valoro molt.
«El més complicat va ser l’aspecte econòmic: vaig haver de deixar la feina i viure dels estalvis durant un temps»
Creus que la professió de nutricionista té la visibilitat i el reconeixement que mereix?
La professió de nutricionista ha avançat molt en termes de visibilitat i reconeixement, però encara hi ha camí per recórrer. Fa quinze anys, gairebé no es coneixia la figura del dietista en sectors com l’esport professional o la sanitat. Per exemple, a la majoria d’equips de futbol, no hi havia dietistes, només en uns pocs clubs, com el Girona, però ara gairebé tots en tenen, fins i tot més enllà de primera divisió. El mateix ha passat amb els centres de salut i els hospitals. Al principi, els dietistes eren contractats per empreses externes, però ara formen part del personal hospitalari. Per tant, aquest canvi s’ha notat tant en la sanitat pública com en l’àmbit esportiu. Així doncs, la societat ha començat a entendre el nostre valor i, tot i que encara no som del tot on hauríem de ser, ens trobem en el bon camí.
Quins records tens del teu pas per la UVic i què valores més de la teva experiència com a estudiant?
Personalment, vaig gaudir molt l’etapa universitària. Al principi, era bastant crític amb la Universitat, però, amb el temps, i després d’haver estat en altres universitats a Espanya i a fora, he valorat més el que ofereix la UVic. Per exemple, la proximitat amb els professors és inigualable. En altres universitats, les classes solen ser massives i és fàcil passar desapercebut, però aquí tens l’oportunitat d’interactuar directament amb els docents, aspecte que enriqueix molt l’aprenentatge. Si saps aprofitar-ho, aquesta relació és molt potent i no té preu.
Pel que fa a les infraestructures, considero que són excel·lents i difícilment es poden igualar en altres institucions. No hem d’anar a campus allunyats; aquí, tot és a prop, i això facilita molt l’accés a tots els recursos. Tenim una cuina molt completa, que és fonamental per a la nostra formació, i en general la UVic és una universitat que disposa de pràcticament tot el que necessitem.
«La professió de nutricionista ha avançat molt en termes de visibilitat i reconeixement, però encara hi ha camí per recórrer»
Què et va inspirar a fundar Protein Gastronomy i com va néixer aquest projecte?
Protein Gastronomy va néixer del meu desig de donar solucions nutricionals a necessitats que observava al mercat. Vaig identificar mancances en la qualitat dels productes disponibles i vaig sentir que podia crear alternatives que realment ajudessin les persones.
Durant la pandèmia, vaig aprofitar el temps per desenvolupar una fàbrica i dissenyar productes. També vaig aplicar coneixements sobre processos industrials i em vaig centrar a crear línies de productes segurs i efectius, prioritzant sempre la salut.
Recentment has llançat Protein Senior. Quines motivacions et van portar a centrar-te en el mercat de la gent gran?
La decisió de centrar-nos en el mercat de la gent gran va néixer d’una necessitat que vam detectar. Inicialment, estàvem enfocats a clients joves i actius, però vam rebre demandes creixents de persones grans que volien mantenir-se saludables. Aquesta població, amb un bon poder adquisitiu i coneixements, estava interessada en els nostres productes. Així que hi hem adaptat les nostres ofertes i hem creat una línia específica per al canal farmacèutic. Els resultats han estat molt positius: les farmàcies ens l’han comprat, el que confirma que el nostre producte té demanda. També hem desenvolupat una aplicació per gestionar les necessitats dels clients, especialment aquells amb pèrdua de massa muscular. Estem compromesos a oferir productes que realment atenguin les necessitats dels seniors.
Com vas viure la transició de ser estudiant de Nutrició a convertir-te en emprenedor?
La meva transició de ser estudiant a emprenedor va ser gradual. Després de finalitzar la carrera, em vaig adonar que necessitava més experiència pràctica, així que vaig fer diversos màsters i un doctorat. Tot aquest coneixement em va ajudar a treballar amb esportistes i a adquirir una comprensió més profunda del sector. No obstant això, la part empresarial no es tracta en profunditat a la universitat. Vaig afrontar reptes, i vaig anar aprenent dels errors en el món real. Va arribar un moment en què vaig veure que tenia un bon coneixement en alimentació i salut, així que vaig decidir fer un màster universitari en l’àmbit empresarial a la UVic per complementar la meva formació. La meva experiència acadèmica em va proporcionar una base sòlida, però vaig necessitar formació contínua i una dosi d’aprenentatge pràctic per fer la transició cap a l’emprenedoria.
Com ha evolucionat la teva empresa des dels seus inicis i quins reptes has superat en el camí?
Un dels grans reptes ha estat trobar els recursos adequats. Hem treballat amb pocs recursos durant molt de temps i he après a detectar oportunitats per fer créixer l’empresa. També he après que la relació amb els socis és crucial: gestionar una empresa és tan complicat com mantenir una relació personal. En aquest sentit, és fonamental que els socis comparteixin valors i motivacions similars; si no hi ha una bona connexió, les coses poden complicar-se ràpidament.
A més, he descobert que la creativitat sol desaparèixer quan ens trobem en situacions difícils. En moments de pressió, és important tenir un bon suport emocional i una comunicació clara amb l’equip per mantenir la creativitat viva i poder solucionar els problemes. Així doncs, la clau es troba en mantenir-se alineat amb el propòsit de l’empresa i saber que és un viatge que requereix dedicació.
«Gestionar una empresa és tan complicat com mantenir una relació personal»
Què és el més destacat de la teva trajectòria professional com a nutricionista i emprenedor?
La capacitat de crear connexions. He tingut la sort de col·laborar amb equips de futbol, metges i investigadors, aspecte que suposa un repte perquè és difícil entendre’s amb persones de disciplines tan diverses. Aquesta habilitat em permet actuar com a pont entre el dietista, l’entrenador i les empreses de càtering, aspecte que facilita la implementació de solucions efectives. A més, la meva capacitat per pensar en productes innovadors i crear-los és un altre aspecte clau. M’agrada buscar opcions que aportin valor.
Si haguessis de donar un consell als estudiants del grau que vulguin emprendre i innovar en el futur, quin seria?
Diria que és important tenir motivació i curiositat, però que no tothom ha de ser emprenedor. L’emprenedoria no és només una qüestió de tenir idees noves; consisteix també a fer aportacions dins de la teva pròpia empresa, aportar solucions i millores al teu treball diari. Molts joves es concentren tant en la idea de ser emprenedors que obliden que poden innovar i aportar valor treballant en equips o dins d’organitzacions establertes.
Cal tenir en compte que emprendre pot ser difícil i que està ple de pressions i moments de solitud; no tothom hi està preparat. És necessari tenir coneixements sòlids, paciència i la capacitat d’aprendre dels errors. El coneixement i la formació constant són essencials per identificar problemes i trobar solucions viables. A més, la innovació no és només fer alguna cosa nova; és millorar el que ja existeix i fer que això es converteixi en la norma del sector. Si vols triomfar, no només has de ser creatiu, sinó que també has d’estar ben preparat i conèixer a fons el teu àmbit d’expertesa.
Hi ha alguna anècdota de la teva etapa estudiantil que t’hagi marcat o que recordis amb especial afecte?
Sí, és clar que sí! Una anècdota que no oblidaré és com vaig conèixer la meva parella a la UVic. Ella era becària a la biblioteca i, després de dies i dies anant-hi a estudiar, finalment vam acabar junts.
