El grau en Teràpia Ocupacional de la UVic està d’aniversari i dijous passat, 23 de maig, va reunir professors, estudiants i professionals en un acte de celebració que va tenir lloc a la sala Mercè Torrents de la universitat. 

Professors, estudiants i exestudiants, i també professionals dels centres assistencials que acullen estudiants del grau per fer-hi les pràctiques van retrobar-se en un acte presidit pel rector de la UVic-UCC, la degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, i l’actual coordinadora del grau, Judit Rusiñol. En els seus discursos van celebrar la fita aconseguida amb aquest aniversari, que “ens permet mirar enrere amb orgull i mirar endavant amb il·lusió i esperança”, subratllava Judit Rusiñol en el seu discurs inaugural. 

Amb 483 estudiants titulats fins avui, el grau en Teràpia Ocupacional, que només s’ofereix en dues universitats catalanes, va fer la transició de diplomatura a grau el curs 2009-2010, fent tota una adaptació curricular per garantir el compromís amb una formació completa adaptada al segle XXI, responent a les necessitats dels estudiants i a les demandes del mercat laboral. Aquests canvis van permetre mantenir l’oferta d’aquest grau, que el 2019-20 es va implementar també en format semipresencial, permeten l’arribada de nous perfils d’estudiants que també venien de més lluny, i els resultats han estat excepcionals. 

El programa de l’acte de celebració va comptar amb la intervenció de la Sra. Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental, que va pronunciar la conferència central: “Recorregut de la Teràpia Ocupacional en l’atenció en salut mental a Catalunya en els últims 25 anys”. Casamitjana va celebrar que els terapeutes ocupacionals fossin dins el Pacte de Salut Mental i va remarcar que és molt necessari que hi siguin, perquè la seva intervenció en els aspectes de salut mental són absolutament rellevants. Precisament arran de les últimes mobilitzacions entorn de la gestió dels centres penitenciaris, la directora del Pacte Nacional va explicar que s’està posant de manifest que els terapeutes ocupacionals hauran d’intervenir en un futur pròxim amb les persones que surten de les presons, que ara mateix acaben tornant a la vida normal sense que ningú els acompanya, i aquesta manca d’atenció els acabava donant una llibertat perillosa. 

Casamitjana explicava que “no ens hem de concentrar en els dèficits de les persones, sinó en els seus actius, les seves habilitats i les seves capacitats, perquè abans de ser un diagnòstic, una persona és persona i ciutadana”, i va repassar el sistema actual, desendreçat i sense connexions lògiques entre molts dels serveis d’atenció a la salut mental que s’ofereixen al nostre país, i que demostra la urgència de pensar en les necessitats de les persones per a poder garantir els seus drets. “Falta política de prevenció i recerca social; la major part de la recerca actual és biomèdica”, apuntava Casamitjana. 

 

Experiències en centres i serveis de la comarca 

El professor Salvador Simó va moderar després una taula que va reunir professionals i exestudiants. A la taula, hi van participar Josep Maria Villegas, del Servei de Teràpia Ocupacional o Productes de Suport a Osona (BAT), i exestudiant del grau a la UVic; Pilar Bové, responsable de les pràctiques externes i professora del grau; Emma Casaseca, del Servei d’Atenció Domiciliària a Osona i exestudiant del grau; Neus Vila, d’Osonament i professora associada del grau; i Àngel Izquierdo, del Servei d’Atenció Integrada Social i Sanitària de la regió sanitària de la Catalunya Central del Servei Català de la Salut, i també exestudiant del grau. 

Els participants en la taula rodona, que duia per títol “Experiències en centres i serveis de la comarca”, van repassar les seves trajectòries, totes diverses, i van posar de manifest el seguit de reptes que arriben a la professió. La responsable de pràctiques del grau recalcava la importància de poder cobrir totes les etapes vitals de la persona amb els centres assistencials que hi ha a la comarca, i va aprofitar per agrair la feina que fan acollint estudiants en pràctiques i les ganes de poder ampliar convenis de col·laboració pel territori. Josep Maria Villegas va mencionar la rellevància de l’atenció domiciliària i el seu impacte en la qualitat de vida dels pacients, i junt amb Emma Casaseca van parlar de les seves feines fent atenció personal en activitats de la vida diària i atenció a la llar, i la manca de referents en què es troben molts terapeutes ocupacionals quan arriben al món laboral. 

Àngel Izquierdo, que està treballant en la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, va reclamar més projectes liderats per terapeutes ocupacionals i va recordar que estem vivint un envelliment de la població que tindrà unes necessitats molt grans en un futur pròxim, que ens obligarà a abordar la fragilitat, la complexitat i la cronicitat. “Cal integrar-se a la comunitat, ja no hem d’anar als hospitals, hem d’anar als domicilis”, reclamava Izquierdo. “Hi ha un desequilibri entre la part social i la sanitària, i el sistema s’està transformant per adaptar-se a les necessitats reals”, va explicar. Neus Vila d’Osonament va subratllar la necessitat d’una formació interdisciplinària que permeti als futurs terapeutes treballar de manera més efectiva en equips interprofessionals i multidisciplinaris. 

L’acte va culminar amb la intervenció de la degana del Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC), que va posar el repte en fer créixer el cens de professionals de la teràpia ocupacional al nostre país, i que va reclamar inclusió comunitària i reconeixement per part de l’administració. Abans del piscolabis final, la degana va tancar l’acte felicitant la universitat per afrontar els reptes i dificultats amb resiliència i adaptació, permetent avui celebrar aquests 25 anys.