Pels que fa uns anys que transitem pels passadissos i les aules de la UVic, l’Elisabet Ylla i Boré no necessita presentacions. Pels que fa menys, l’Elisabet és una de les persones més conegudes de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar. Va començar a treballar a la UVic l’any 1988, provinent de la secretaria de l’antiga escola d’ATS de l’Hospital de la Santa Creu. Després de 29 anys de feina, ara es jubila.
Vint-i-nou anys a la secretaria de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, són tota una vida. Què és el que més trobaràs a faltar?
Doncs ho trobaré a faltar una mica tot, el meu lloc de treball, la feina que feia, la gent, els amics que durant tants anys ens vèiem cada dia, les converses que teníem i els professors que venien a secretaria de bon mati a dir bon dia! Sempre hi havia alguna cosa per explicar. La secretaria de Ciències de la Salut és un lloc per on passa molta gent i on hi ha molt moviment.
Explica’ns quan vas començar. Com era aquella petita Escola d’Infermeria?
Quan vaig començar, recordo que estava en una secretaria molt petita, un despatx que compartia amb els professors. En aquella època només es feia Infermeria i l’ambient era molt familiar, amb pocs estudiants. Encara recordo quan van portar el primer ordinador per treballar! Ufff! Ho vaig trobar complicadíssim, però de mica en mica ens hi vam anar acostumant.
Quin és el canvi més important que has trobat des dels inicis fins ara?
El canvi ha estat molt important. No té res a veure el que fèiem abans amb com es treballa ara. Tinc la sensació que abans tot era més relaxat i que hi havia temps per a tot. No vull pas dir que no treballéssim, eh?, però la feina era diferent. Amb poc temps hi ha hagut un creixement molt important, d’una diplomatura d’Infermeria hem passat a fer Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional i Nutrició Humana i Dietètica. Ara tot són nervis, la feina s’ha de fer ràpid i no s’acaba mai.
Amb tants anys deus haver viscut moltes anècdotes. Ens en pots explicar alguna?
I tant! Recordo que fèiem uns cursos de l’INEM, i en aquella època necessitàvem un nombre concret d’alumnes. A l’hora de començar el curs resulta que ens faltaven dos estudiants i no podíem començar. Jo i una altra professora vam anar a la recerca i captura de les estudiants. A una la vam trobar comprant al supermercat i l’altra als Hostalets de Balenyà. Les vam anar a buscar amb cotxe i gràcies a aquestes “gestions” tan particulars, vam poder començar el curs.
Quin és el millor record que t’emportes del teu pas per la UVic-UCC?
El millor record que m’emporto de tots aquests anys són les persones que he conegut i que han estat al meu costat, els companys de feina i l’ambient que hi havia. No vull dir que tot fossin flors i violes, de tant en tant també tenia les meves batalletes!
Quins projectes tens per al futur?
No tinc cap projecte concret, simplement vull gaudir de la vida amb salut i poder fer totes les coses que m’han quedat per fer.
