Joan Carles Casas Baroy, professor de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar i Agustí Comella Cayuela, professor de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia de la UVic-UCC.

El futbol és actualment l’esport més popular i de més ràpid creixement a tot el món. El femení ha experimentat un creixement exponencial aquests darrers anys i ha despertat un gran interès.

Com passa en molts esports, el futbol comporta un risc inherent de lesions. Entre elles trobem la commoció i subcommoció cerebral. Aquesta darrera dona lloc a una lesió cerebral traumàtica lleu que no provoca símptomes de commoció cerebral.

Al futbol es pot realitzar un tipus de moviment concret que no es dona en cap altre tipus d’esports: el cop de cap i la rematada de cap. Es tracta d’un moviment defensiu o ofensiu que es fa servir per impactar deliberadament la pilota i dirigir-la durant el joc.

A simple vista sembla que aquests cops són simplement forces d’impacte o que tenen acceleracions insuficients per produir símptomes associats amb la commoció cerebral.

Tot i això, hi ha una preocupació creixent sobre les lesions cerebrals relacionades amb l’esport i les possibles conseqüències a llarg termini, ja que els jugadors i jugadores experimenten una gran quantitat d’impactes en una sola temporada de joc.

 

Perills dels impactes forts o repetitius de la pilota

Durant els partits, les jugadores piquen de cap la pilota una mitjana d’entre 6 i 12 vegades. En aquests cops la pilota arriba a altes velocitats, de fins a 80 km per hora o més. En sessions d’entrenament, les rematades i cops de cap, sovint llançats a baixa velocitat, poden produir-se 30 vegades o més.

En estudis anteriors realitzats en homes, la majoria d’aquests impactes produïts a la rematada de cap no s’han apreciat com un factor causal de possibles lesions. Per això, les conseqüències que podrien produir a llarg termini continuen sent poc estudiades.

És a dir, encara que no tots els cops de cap al futbol produeixen una commoció cerebral, aquests impactes subcommocionals podrien comunicar acceleració, desacceleració i forces de rotació al cervell, deixant dèficits estructurals i funcionals. Aquestes alteracions es podrien deure a danys a la substància blanca del cervell.

Aquestes forces dirigides a determinades parts del cervell (al mesencèfal, cos callós i fòrnix) podrien ser responsables dels símptomes de commoció cerebral, com la pèrdua de consciència, de memòria i amnèsia.

Fins i tot en els impactes menys greus o subcommocionals hi ha forces significatives que es transmeten a les estructures profundes del cervell mitjà i de la tija cerebral. Això implica també lesions que poden comportar, a llarg termini, possibles seqüeles neurodegeneratives cròniques.

 

Les conseqüències són les mateixes per al futbol femení?

La majoria de les recomanacions científiques per al joc femení s’han basat en investigacions realitzades en homes, cosa que pot no ser apropiada perquè els resultats estan esbiaixats. Per tant, l’augment creixent de la pràctica del futbol femení fa necessari incloure aquest tipus d’estudis.

A més, la majoria de les investigacions han tingut poc interès en els efectes acumulatius dels impactes subcommocionals repetitius sobre la integritat estructural i funcional del cervell.

Ara, en un estudi recent de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya hem valorat les funcions executives del lòbul frontal en el control de l’atenció a curt termini després d’haver fet rematades de cap amb la pilota. Les anàlisis les fem en jugadores de futbol adultes no professionals.

Així, els membres de l’equip de recerca observem que tant en els impactes repetits en rematar la pilota amb el cap com en els impactes a més de 62 km/h, les forces de rotació, acceleració i desacceleració al cervell produeixen una alteració a les funcions cerebrals voluntàries. És a dir, aquests cops estarien provocant subcommocions.

Això alteraria la qualitat de la resposta de les jugadores i el seu temps de reacció davant de determinats esdeveniments. A més, aquests impactes poden produir canvis en el flux sanguini cerebral, el metabolisme de la neurona i les connexions entre l’escorça cerebral i les estructures subcorticals. Tot això afectaria també al control de l’atenció.

Per tant, és evident l’efecte negatiu agut i immediat sobre les funcions executives. El que es produiria a llarg termini encara està per determinar.

 

El cervell també necessita períodes de descans esportiu

Els nostres resultats també suggereixen que s’ha de limitar la càrrega acumulada al llarg de la temporada perquè el cervell es recuperi, tant durant els entrenaments com als partits.

També considerem que cal un període de descans després de la temporada de competició per mantenir un bon estat de salut cerebral. L’objectiu és reduir les alteracions microestructurals i metabòliques acumulades al cervell.

 

Efectes cognitius dels impactes de la pilota al cap

Estudis anteriors realitzats en homes van identificar que un historial de commoció cerebral s’associava amb un risc més gran de depressió clínicament diagnosticada i símptomes depressius. Tot i això, no és clar si aquestes troballes són generalitzables més enllà dels exjugadors de futbol professionals masculins.

En jugadors de futbol també s’ha observat un aprimament cortical més gran amb l’edat i un deteriorament cognitiu primerenc a conseqüència de l’impacte repetitiu de la pilota.

Davant d’aquests resultats, es van proposar diferents recomanacions i una tècnica de joc correcta per evitar la possibilitat d’un efecte negatiu acumulatiu crònic en picar de cap la pilota.

Però la manca d’estudis en jugadores, a mitjà i llarg termini, no ens permet conèixer les conseqüències futures dels impactes al cap i els símptomes neurocognitius deguts a la lesió microestructural i metabòlica acumulada al cervell.

Calen més estudis per avaluar la relació dels impactes subcommocionals acumulats amb les funcions cognitives i la salut mental en jugadores de futbol, ​​tant federades com aficionades.

D’aquesta manera, totes les evidències de l’efecte negatiu en la funcionalitat cerebral es podran tenir en compte també per fer recomanacions a la pràctica esportiva escolar.

 

La professora Silvia Alonso Vila, ex col·laboradora del Departament de Psicologia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, ha col·laborat en aquest article.