Paola Galbany Estragués, és doctora en Ciències de la Infermeria i llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la UB, i diplomada en Infermeria per la URL. Els últims set anys ha exercit com a docent al Departament d’Infermeria de la Facultat de Medicina de la UAB, i prèviament va ser professora a la URL Blanquerna i a l’Escola d’Infermeria de la UB a Bellvitge. Forma part del grup FEBE, dedicat a la recerca i la docència de la història de la infermeria, i del grup AFIN, centrat en la recerca bàsica i aplicada en ciències socials, humanitats i ciències de la salut. Els anys 2015 i 2016 va fer una estada de 12 mesos a la Bloomberg Lawrence S. Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto (Canadà). També ha treballat com a infermera assistencial en diversos hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona i a l’Hospital de l’Ouest Parisien, a França.

Paola, per què vas optar a plaça de degana de la FCSB?
Perquè era una oportunitat de creixement professional i personal. La gestió és un repte important per a tot professional, independentment de la seva disciplina. Personalment, era un bon moment per a mi, tinc l’edat suficient per tenir una experiència prèvia en fase de consolidació i les ganes d’aprendre i poder aportar noves maneres de treballar. Reconec que em va atreure que la Facultat estigués situada a Vic, ja que sempre m’ha agradat molt la comarca d’Osona.

Coneixies la UVic? I la Facultat?
Sí, havia sentit a parlar de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, tinc bons amics a la comarca d’Osona. Tenia excel·lents referències pel que fa al creixement de la UVic i l’aposta en recerca que s’havia fet en els últims anys i el que això havia representat per a la comarca i per a la mateixa ciutat de Vic. Coneixia la Facultat de Ciències de la Salut i del Benestar perquè en alguna ocasió he coincidit amb les anteriors deganes. Al ser infermeres como jo, ens hem vist en tribunals de tesi i congressos de la nostra disciplina.

Quina ha estat la primera impressió que n’has rebut?
D’entrada he estat testimoni de la connexió i la relació que aquesta Universitat té amb la ciutat de Vic, amb la seva gent i amb la comarca d’Osona, des d’un punt de vista docent i en recerca. La primera setmana d’ocupar el càrrec de degana vaig assistir a la Jornada d’Intercanvi de Bones Pràctiques amb la metodologia d’Aprenentatge Servei (APs) i em va semblar una experiència molt enriquidora, tant pels docents investigadors com per la societat que hi està implicada. En aquest aspecte, tot i que la FCSB hi estava representada, crec que caldria seguir treballant en aquesta línia perquè totes les disciplines hi puguin estar implicades i fer-se visibles.

Què creus que pots aportar a la Facultat?
Crec que aquesta és una gran pregunta, de fet no hagués optat a aquesta plaça sense plantejar-me a mi mateixa què podia aportar. En primer lloc, em motiva la possibilitat d’orientar la formació dels estudiants per reeixir en un mercat de treball cada cop més multicultural, tecnificat i competitiu, i promoure alhora els valors del treball en equip i el sentit de pertinença a un grup, sigui quina sigui la circumstància que vincula estudiants o docents a la Facultat. Tinc el convenciment que d’ençà que es va aprovar la lliure circulació de professionals a Europa, cal orientar els estudis de les ciències de la salut i el benestar cap a la internacionalització tant dels estudiants com del professorat. La recerca i la transferència de resultats és important en la millora de la qualitat docent, però encara ho és més en l’impacte que tenen aquestes activitats en la transformació de la societat, complementada amb la divulgació dels resultats de la recerca i amb el vincle necessari dels centres docents amb les ciutats on s’inscriuen. Per tant, voldria fer créixer la recerca en aquesta Facultat, però també la visibilitat de les disciplines, no necessàriament amb recerca.
Considero que els fruits que proveeix una facultat porten associades unes despeses en termes de temps, infraestructures, equipament i dedicació del professorat i el personal d’administració i serveis. A parer meu, aquestes despeses cal gestionar-les de la manera més eficient possible i una manera objectiva d’aconseguir-ho és millorant la taxa d’èxit, rendiment, eficiència i graduació dels estudiants.

Quina percepció n’has tingut durant el temps que fa que hi ets?
La Facultat està passant per un període de canvis importants i els canvis impliquen adaptació. Passant pel canvi de deganat a l’ampliació de plantilla, degut a les noves necessitats del centre, i als esforços del professorat d’adaptar-se a la nova realitat docent com la internacionalització dels graus i les noves tecnologies. He conegut un col·lectiu docent i investigador i un equip d’administració i serveis molt implicat professionalment i amb grans valors professionals i personals. Tots ells són persones properes que estimen el que fan i crec que això és molt important tenir-ho present. No he tingut ocasió de conèixer els estudiants amb detall personalment, això ho faré pròximament, però em consta que són persones responsables i implicades amb els estudis, que valoren positivament la proximitat amb els docents.

Què hi has trobat a faltar?
Pot semblar estrany, però no he trobat a faltar res. Al contrari, m’ha sorprès la quantitat de serveis que la UVic té en docència i recerca.

Les facultats de Medicina i de Salut es complementen mútuament?
Sens dubte es complementen, perquè tots som professionals de la salut que treballem pel bé de les persones. Si pretenem treballar amb i per les persones des d’un punt de vista holístic, tenint en compte els seus components bio-psico-socials, i les considerem com a úniques i indissociables, com un tot i no com la suma de les seves parts, aleshores en el món universitari i de recerca “complementar” implica, des del meu punt de vista, la suma de les forces derivades de diferents disciplines complementàries entre elles. La finalitat seria caminar cap a una mateixa direcció amb uns objectius comuns i uns resultats esperats.