Nani Mora és diplomada en Fisioteràpia, màster en Psicomotricitat Preventiva i Terapèutica, màster en Salut i Alimentació, màster en Acupuntura i màster en Fisioteràpia Pediàtrica. Va venir a treballar a la UVic l’any 2011 per fer-hi classes de Psicomotricitat i de Fisioteràpia Pediàtrica. Ha estat coordinadora i docent del màster de Psicomotricitat en les últimes set promocions i col·laboradora del màster de Fisioteràpia en Pediatria a Blanquerna. El pròxim divendres 21 d’octubre rebrà la insígnia de la Universitat per haver arribat a la jubilació.

Com va ser que et dediquessis a la Fisioteràpia? Va ser una vocació o va ser casualitat?

Jo treballava en una fundació que atén persones amb discapacitat. En aquells moments, estava al Centre d’Atenció Especialitzada (CAE), i vaig sentir que la Fisioteràpia em podia proporcionar més eines per poder atendre millor aquestes persones.

Explica’ns com vas venir a parar a la UVic i què recordes dels teus inicis?

Quan vaig acabar el postgrau d’Intervenció Psicomotriu Preventiva, que impartia l’aleshores Universitat de Vic, la Montserrat Rizo, coordinadora del postgrau en aquell moment, em va oferir ser de l’equip i fer classes al postgrau. Poc després i com que també tinc un postgrau en Pediatria, em van oferir participar en el grau de Fisioteràpia i Teràpia Ocupacional impartint classes en les assignatures de Fisioteràpia en Pediatria i Psicomotricitat.

Des que vas començar com a fisioterapeuta, en què ha millorat la professió? En què ha empitjorat?

Crec que actualment la fisioteràpia com a professió comença a estar molt més reconeguda que temps endarrere. Abans quan mencionaves que eres fisioterapeuta la gent et deia: “Ah, fas massatges?”. Ara la gent sap que tenim molts més recorreguts i que podem treballar en molts àmbits de la salut. La veritat és que no crec que hagi empitjorat.

La teva especialització ha estat en els infants. En què es diferencia la fisioteràpia aplicada als infants de la que s’aplica als adults?

Sí, he treballat en un CDIAP (centre de desenvolupament infantil i atenció precoç). Per mi la fisioteràpia pediàtrica inclou diferents vessants: un treball més preventiu del desenvolupament psicomotor amb una mirada global de l’infant, per tal de detectar qualsevol alteració, i una part diagnòstica i de tractament clínic per tractar alteracions com ara desordres en el moviment, patologies neurodegeneratives, patologies musculoesquelètiques o alteracions genètiques…  El treball està dirigit a tot l’entorn natural dels menuts: família, llar d’infants, escola, lleure, ajuts ortopèdics… És un treball molt global, ja que com he dit es fa un treball preventiu, educatiu i terapèutic, i s’ha de tenir molt en compte la família i col·laborar-hi, ja que són peça primordial per aconseguir els objectius de millora.

La diferència amb el treball amb adults, en l’àmbit estructural és diferent. L’adult és un cos construït; en canvi, el nen està en procés de desenvolupament i maduració. També són diferents les estratègies d’intervenció, la forma de tractar i l’abordatge del tractament, que és des del joc i la seva motivació. Has de saber en quin moment maduratiu està, i has de saber quin tipus de joc li pot permetre facilitar el moviment o allò que necessiti.

Amb el temps, què és el que més recordaràs del teu pas per la UVic?

Crec que les vivències amb les persones, companys i alumnes. M’emporto també molts aprenentatges, ja que he coincidit amb grans professionals.