L’alimentació ha estat l’eix central d’aquest trimestre a l’Ateneu de Vic i dimecres passat, es va realitzar l’última taula rodona de la temporada “Nous aliments, noves fonts de proteïna: necessitat o moda?”, a càrrec de la degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC, Míriam Torres, de l’enginyera tècnica agrícola especialitzada en explotacions agropecuàries, Mariona Pratdesaba, de la veterinària rural especialitzada en boví i zootècnica, Imma Puigcorbé i del ramader de cabra pirenaica i col·laborador de l’Escola de Pastors de Catalunya, Guillem Martí. Els quatre experts van parlar dels principals reptes als quals ens enfrontem com a societat, tenint en compte la desnutrició en totes les seves formes i la degradació del medi ambient i dels recursos naturals, juntament amb el creixement de la població (que es preveu que superi els 10.000 milions l’any 2050) i com alimentar totes les poblacions de manera saludable i alhora sostenible.

 

Torres va explicar que la situació d’augment poblacional fa preveure una demanda massiva d’aliments i, en conseqüència, de proteïna animal, preocupant en un context d’emergència climàtica, ja que la producció de proteïna animal té un elevat impacte en l’àmbit mediambiental. Sobretot per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle provocats per les digestions del bestiar, però també pels recursos naturals que consumeix, en termes d’aigua i pinso per la seva alimentació.

 

Davant aquest panorama d’emergència climàtica per esgotament dels recursos naturals i de canvi climàtic, no queda més remei que millorar l’alimentació poblacional, ja que tant la forma com es produeixen i consumeixen els aliments, quan es perd o es desaprofita, està afectant tant a la salut de les persones com la del planeta. 

 

Aquest canvi en l’alimentació s’ha de fer des de la perspectiva del sistema alimentari, que abasta totes les activitats i tots els actors que intervenen a la cadena de valor agroalimentària des de la producció d’aliments pel sector primari (agricultors i ramaders), fins al consum alimentari (del camp a la taula considerant la producció, el processat, la distribució, comercialització i el consum). 

Alhora que resulta fonamental buscar fonts proteiques alternatives, més enllà de les proteïnes vegetals ja existents procedents dels llegums, els cereals, els fruits secs o les llavors, que siguin saludables, segures i alhora sostenibles com poden ser les algues, els insectes, la carn cultivada, o les micoproteïnes, entre d’altres.