Marina Di Masso és llicenciada en Ciències Ambientals i doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2012). El 2018 es va incorporar a la UVic-UCC a través d’un contracte Juan de la Cierva com a investigadora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris. De llavors ençà, la seva activitat investigadora s’ha centrat en la transversalització de la perspectiva de gènere en l’estudi dels sistemes alimentaris alternatius, en particular, en l’encreuament entre agroecologia i economia feminista. És membre del grup Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives i professora de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, i ha estat codirectora de la Càtedra d’Agroecologia. Actualment, és la nova directora del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG).

Què significa per a tu assumir la coordinació del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere que ja té 25 anys d’història? 

Malgrat que soni comú, he de dir que suposa sens dubte una gran responsabilitat. El centre va néixer com una aposta estratègica de la UVic-UCC pels estudis de gènere i durant la seva trajectòria ha tingut el lideratge de dues persones carismàtiques i compromeses, la Francesca Bartrina (a qui no vaig arribar a conèixer) i en Gerard Coll-Planas, per fer realitat aquella aposta. Amb aquests referents, entomo el relleu en la coordinació del centre per continuar consolidant la perspectiva de gènere interseccional en la recerca, la docència i la transferència i divulgació del coneixement generat pel CEIG, motivada per l’optimització del gran potencial col·lectiu que tenim.

En l’àmbit més personal i fent una lectura de les activitats del centre en termes de contribució a la transformació social feminista, afegiria que assumir-ne la coordinació significa l’oportunitat de sumar a l’activisme i la recerca —en el meu cas, dos àmbits interconnectats— un nou espai, de caràcter més institucional, des del qual continuar incidint en aquest projecte de transformació.

Com descriuries la trajectòria que ha tingut el centre en aquests anys? 

La trajectòria del CEIG és molt llarga i no en tinc la memòria històrica completa, però des d’aquest coneixement parcial i de caràcter més recent en destacaria dos aspectes. Per una banda, des d’una necessària connexió amb la realitat dels debats en què se situa l’activitat del centre, remarcaria que durant la seva trajectòria la perspectiva de gènere en l’àmbit més conceptual s’ha anat enriquint, en consonància amb els debats dins dels feminismes. L’evolució del nom del centre mateix és un reflex d’aquesta conversa col·lectiva (recordem que inicialment el centre era d’estudis de la dona). Per altra banda, en un pla més estratègic d’universitat i en el marc concret dels objectius del centre, destacaria l’augment del nombre de projectes de recerca i transferència en estudis de gènere, fent èmfasi, quant a recerca, en l’esforç que s’ha fet en els darrers anys en la internacionalització, en particular, incrementant la participació en convocatòries europees.

Quins projectes o iniciatives sobre gènere portats a terme des de la UVic-UCC destacaries més?

El que m’agradaria destacar precisament com la gran fortalesa del CEIG és la riquesa de disciplines, enfocaments i projectes que s’impulsen des de la seva estructura. Actualment, formen part de centre cinc grups de recerca consolidats, que tracten temàtiques molt diverses, sempre amb l’enfocament de gènere com a comú denominador: el Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC); el Grup de Recerca en Esport i Activitat Física (GREAF); el Grup de Recerca Educativa (GREUV); el grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) i el grup de Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori (TRACTE), a més de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures.

Com veus, tenim coneixement expert des d’una multiplicitat d’àmbits, tots ells travessats per una reflexió pertinent sobre el paper del gènere en determinades dinàmiques. D’aquesta manera, s’assenyala la presència o absència de les dones en la literatura, l’abordatge dels abusos i la violència sexual en la cultura i l’esport, la reflexió sobre les desigualtats en l’educació superior des d’una perspectiva interseccional, el lideratge femení en entorns rurals, i un llarg etcètera, tot això en àmbits acadèmics locals, nacionals i internacionals. A més, cal reconèixer l’esforç per transmetre aquest coneixement a la societat mitjançant projectes de transferència, així com els esforços per fer ús de diversos formats i mitjans, com la fantàstica iniciativa del pòdcast 100 anys de feminisme català, liderat pel GETLIHC.

Finalment, voldria aprofitar que aquesta entrevista té lloc en aquestes dates per recordar que tenim a tocar la commemoració del 8M, per a la qual hi haurà una sèrie d’esdeveniments coordinats des de la Unitat d’Igualtat i Diversitat, així com el lliurament de la X edició dels premis Francesca Bartrina als millors TFG i tesis doctorals en estudis de gènere de la UVic-UCC. Estigueu, per tant, atents a la programació.

Quins són els reptes principals que et proposes en aquesta nova etapa amb tu al capdavant?

Fa poc temps que estic en el càrrec i, en conseqüència, em trobo en un moment molt inicial, durant el qual bàsicament m’estic situant en l’engranatge institucional, alhora que coneixent més en profunditat tota la feina que es fa al centre. En tot cas, voldria destacar que tinc el suport de la Celia Murias, recentment incorporada a la UVic-UCC com a adjunta a la direcció del CEIG, i juntes estem pensant el full de ruta i els objectius a curt i mitjà termini.

En aquesta planificació en construcció, ben segur que una prioritat serà el reforç de la comunicació de tot el que es fa al CEIG, atesa l’expertesa de la Celia Murias en aquest àmbit. Aprofitant l’empenta d’aquest moment inicial, també volem actualitzar el mapatge de persones i grups que fan recerca en temes de gènere i feminismes per tal d’ampliar la base i l’impacte del centre. En aquesta tasca, el fet de navegar en la riquesa de temàtiques i mirades dins el grup i proposar vies d’articulació des d’una perspectiva de sinergies conjuntes és un repte a assumir, així com l’articulació amb els centres federats i adscrits a la UVic-UCC. En qualsevol cas, estem molt il·lusionades amb el projecte, i tenim el suport i la complicitat de la resta de companyes del CEIG.

Quin llegat t’agradaria deixar quan acabis el mandat al capdavant del CEIG? 

Com us explicava, fa poc temps que en soc coordinadora i la pregunta em queda una mica gran. Potser aprofitaria per compartir una reflexió i és que vivim un moment social i polític preocupant en termes de normalització de les extremes dretes que apuntalen una ofensiva contra els drets de col·lectius concrets, que són el blanc de discursos d’odi (masclistes, xenòfobs, racistes, LGTBIQ+fòbics) i d’actituds discriminatòries. Davant d’aquest escenari, penso fermament que la universitat té la responsabilitat de generar respostes científicament fonamentades i socialment efectives per combatre aquesta deriva, i desitjaria que des del CEIG hi contribuíssim amb tot el nostre potencial.