En Marco Antonio Raya va abandonar els estudis de Ciències Químiques per venir d’Andalusia a Vic a estudiar Teràpia Ocupacional. Posteriorment, va cursar el màster propi de la UVic-UCC d’Artteràpia i el màster universitari en Art, Literatura i Cultura Contemporània a la UOC. A més de fer docència sobre art i salut en el grau de Teràpia Ocupacional de la UVic-UCC, treballa a l’Institut Guttmann com a terapeuta ocupacional comunitari en salut mental i dany cerebral adquirit. Actualment, fa el doctorat en Cures Integrals i Serveis de Salut a la UVic-UCC, amb una recerca sobre el programa de teràpia ocupacional que porta a terme a l’Institut Guttmann. Interessos acadèmics a banda, no ha deixat mai de cultivar els seus interessos artístics en el camp de la poesia, el dibuix, la fotografia o el brodat.

Quina relació hi ha entre l’art i la salut?

Si entenem la salut com aquest equilibri de benestar que toca diferents àrees, la relació entre art i salut és total, incontestable i múltiple, ja que mitjançant la creació artística elaborem continguts que no poden ser dits d’una altra manera, establim ponts de comunicació transcendentals (que poden romandre en el temps més que nosaltres) i aprenem estratègies de vida. Això, en altres paraules, és pura definició de salut i d’activitat significativa.

Des de quan s’estudien els beneficis de l’artteràpia?

La concepció actual del que entenem per artteràpia té com a base els conceptes de cura catàrtica mitjançant les arts de l’antiguitat, però —i encara que sembli sorprenent— els primers acostaments a una base teòrica se solen adjudicar al mateix marquès de Sade. A principis del segle XIX, el marquès dirigia espectacles de teatre terapèutics dins del manicomi de Charenton per facilitar l’expressió i “treure de l’apatia” a les persones allí tancades.

Però el desenvolupament més important ve de la mà de l’interès que la psiquiatria va mostrar durant els segles XIX i XX per l’art que els pacients psiquiàtrics feien, on destaca la col·lecció Prinzhorn, que donaria lloc a l’Art Brut o Art Outsider, com es coneix actualment.

Afortunadament, aquest exercici voyeur dels primers psiquiatres interessats en l’art “estrany” va anar evolucionant fins a la concepció actual de facilitació d’un espai segur perquè qualsevol persona —no necessàriament una persona diagnosticada d’un trastorn mental— es pugui beneficiar d’aquesta activitat en un enquadrament terapèutic.

Qui es pot beneficiar de l’artteràpia?

Tant l’artteràpia (art realitzat en un enquadrament d’intervenció terapèutic) com la mediació artística (art realitzat en un enquadrament d’intervenció social i comunitària) poden ser beneficiosos per a, literalment, qualsevol persona que ho desitgi. És important posar èmfasi en el desig, ja que, des del meu punt de vista, els tallers d’artteràpia on les persones estan obligades a participar amb una suposada finalitat beneficiosa, no serveixen de res sense un compromís terapèutic per part de totes dues parts.

Com en tota mediació professional, el possible benefici dependrà de dos factors: la qualitat com a facilitador i mediador del professional i el paper de la persona dins del seu propi procés. Gens diferent del que ocorre en una teràpia parlada. L’interessant de l’artteràpia és que permet l’expressió en múltiples dimensions, no sols en la paraula. De fet, moltes vegades, com menys paraules es posen sobre les produccions, millor.

Des de la teva experiència professional, ens pots explicar alguns casos concrets en què l’artteràpia hagi sigut determinant en la millora de la salut?

Un dels casos més significatius va ser el d’una persona diagnosticada d’esquizofrènia que acudia a un espai d’artteràpia que vaig fer en un dispositiu de salut mental comunitària. Durant algun temps va estar sofrint una crisi on els personatges que formaven part del seu deliri establert estaven sent més dolents que mai. Mitjançant l’ús de personatges que ell dibuixava i representaven part de les seves al·lucinacions, en col·locar-los en una sèrie de còmics, va poder-ne fer un control simbòlic en generar noves narratives, la qual cosa li va donar control sobre la fase delirant actual. És important destacar que el que es va aconseguir en aquella ocasió no es produeix en totes les persones en la mateixa situació, ja que el fet artístic necessita un vincle terapèutic i això no és res que es pugui “receptar”.

Un altre cas que em sembla especialment tendre és el d’una senyora analfabeta que va poder parlar-nos, a mi i al grup, del seu treball com a perruquera de tota la vida, alguna cosa que no podia expressar amb paraules i ho va poder fer a través d’una sèrie de collages amb imatges de revistes del cor. Recordo també una altra dona que, amb molta diversió, posava el seu marit infidel en una sèrie de collages i històries satíriques fantàstiques, aportant justícia simbòlica a un mal del passat i facilitant la restitució actual.

Explica’ns com s’ensenya l’artteràpia en el grau de Teràpia Ocupacional…

L’ensenyem a través de l’activitat Artistic Activity as Therapy, en anglès, una optativa de 4t. Al principi totes les alumnes solen estar una mica molestes pel tema de l’idioma, però precisament s’evidencia que l’idioma no és un problema quan parlem d’art, d’altres llenguatges d’expressió i comunicació com el dibuix, la fotografia o el collage. A més, la meitat o més de l’alumnat d’aquesta assignatura són estudiants Erasmus, així que no ens queda cap altra opció! Encara que siguin pocs crèdits, intento fer-ne un bon resum perquè entenguin que l’important és saber acompanyar un procés individual, genuí i holístic, i no realitzar interpretacions tancades ni propostes receptades.

Quina importància té que els futurs terapeutes ocupacionals coneguin aquesta relació?

Com a terapeutes ocupacionals sabem que l’activitat significativa té una relació crucial amb la identitat, el benestar i la salut. Per desgràcia, la creació artística continua sent una activitat reprimida des de la nostra infància i el procés d’escolarització, ja que, tot i que apareguin activitats artístiques en els plans d’estudi, sempre solen estar guiades cap a objectius previs, sense deixar espai al fet que sorgeixin nous significats.

Així doncs, que des de la teràpia ocupacional es puguin facilitar processos d’accés o de retrobament amb les eines artístiques és crucial per al benestar de les persones a les quals podem ajudar. Només necessitem confiança en el recurs, formació i experiència. D’aquesta manera, podrem ajudar que les persones vegin el potencial de la seva pròpia expressió a través de la diversitat de llenguatges dins de la pràctica artística. Imagina’t com se sent descobrir que tenies tant per dir i de tantes maneres, o que allò que mai vas poder dir pot estar plasmat en una fotografia, un poema o un dibuix. És molt emocionant!