Investigadors en polítiques de salut nord-americans han publicat a la revista Medical Care Research and Review (Rogers, Bai, Lavin & Anderson, 2016) un estudi que demostra que la Teràpia Ocupacional repercuteix directament a la reducció dels reingressos hospitalaris. La recerca s’ha basat en el tractament de tres patologies: la insuficiència cardíaca, la pneumònia i l’infart agut de miocardi.
Els autors assenyalen que la teràpia ocupacional permet un enfocament únic i immediat en les necessitats funcionals i socials dels pacients, que són les principals causants del reingrés si no s’aborden.
La recerca d’Andrew Rogers (Universitat Johns Hopkins), Ge Bai (Johns Hopkins), Robert A. Levin (Universitat de Maryland School of Medicine), i Gerard F. Anderson (Johns Hopkins) s’ha basat en l’anàlisi de costos de Medicare (cobertura de la Seguretat Social administrat pel govern dels EUA) i la relació entre les despeses hospitalàries durant 30 dies d’ingrés. Van avaluar 19 categories de despeses diferents (inclosa la de la teràpia ocupacional) en 2.791 hospitals, per al cas de la insuficiència cardíaca; 2.818 hospitals per al cas de pneumònia; i 1.595 per al d’infart agut de miocardi.
Els investigadors assenyalen que la teràpia ocupacional incideix en les taxes de reingrés. Es pot donar d’alta al pacient de forma segura en el seu context? Si no és així, els terapeutes ocupacionals aborden qüestions des de com afrontar les barreres físiques fins a procurar una xarxa de suport per a les seves funcions diàries. L’estudi fa referència a 6 intervencions que porten a terme els terapeutes ocupacionals i que poden reduir les readmissions:
.-Donar recomanacions i formar als cuidadors.
.-Determinar si el pacient pot viure amb seguretat de forma independent, o requereix una major rehabilitació o cures d’infermeria.
.- En cas de tenir una discapacitat, poden donar consells sobre els dispositius que permetin ajudar el pacient a realitzar de forma segura les activitats de la vida diària (com banyar-se, vestir-se, fer el dinar).
.- Realitzar avaluacions de seguretat a la llar abans que hi arribi el pacient per suggerir modificacions.
.- Avaluar la capacitat cognitiva i física del pacient per manipular medicació i proporcionar-los consell i ajut.
.- Treballar amb els fisioterapeutes per millorar la rehabilitació de pacients hospitalitzats.
Els investigadors identifiquen la teràpia ocupacional com “una categoria de despesa que afecta als determinants clínics i socials de la salut” i afirma que “invertir en Teràpia Ocupacional millora la qualitat de l’atenció, sense augmentar significativament la despesa general de l’hospital.”
Enllaç: http://mcr.sagepub.com/content/early/2016/09/01/1077558716666981
