Javier Jerez, Eduard Minobes, Meltem Yildirim, Montse Romero, Pau Moreno, Sandra Rierola i Vinicius Rosa. Professorat de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar i investigadors del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O) de la UVic-UCC.

La incontinència urinària en residències geriàtriques és un problema important, però sovint ignorat que afecta entre el 50 i el 80% de les persones grans que viuen en aquestes instal·lacions. La incontinència urinària pot tenir conseqüències físiques, cognitives i psicosocials significatives, com ara declivi funcional, úlceres per pressió, caigudes, infeccions, demència, limitació d’activitats, relacions i depressió.

Les causes de la incontinència urinària són diverses i inclouen la debilitat dels músculs del sòl pelvià, disfunció neurològica i problemes de pròstata en homes. A més, la manca de personal a les residències pot contribuir a l’anomenada “incontinència funcional”, on els residents conserven la continència, però no reben l’assistència necessària per anar al bany, cosa que resulta en la micció fora del servei i la incontinència establerta.

Tot i el seu impacte, la incontinència urinària sovint se silencia o no es tracta adequadament. Tant els residents com els professionals poden sentir vergonya o considerar-la com a part normal de l’envelliment. A més, la manca de formació i motivació dels professionals en aquest tema porta a una gestió inadequada basada principalment en l’ús de productes absorbents, com bolquers.

Per abordar la incontinència urinària a les residències geriàtriques, es recomana combinar diverses estratègies terapèutiques. L’entrenament de la musculatura pelviana mitjançant exercicis de Kegel, supervisats per un fisioterapeuta, és efectiu. També es poden fer servir intervencions nutricionals i de mobilitat general. Estratègies comportamentals assistides per cuidadors o professionals, com l’entrenament de la bufeta i el buidatge motivat, són útils. L’educació del pacient exerceix un paper important, proporcionant informació sobre com manejar la incontinència.

L’ús de medicaments no ha demostrat ser una solució efectiva fins ara i pot tenir efectes adversos. Les principals barreres per a la gestió efectiva de la incontinència en residències geriàtriques són la manca de personal capacitat i de temps a causa de les altes càrregues de treball. És necessari millorar la formació del personal i proporcionar recursos adequats per garantir una atenció adequada als residents.

En el futur, s’espera que els avenços tecnològics i els recursos humans juguin un paper rellevant en el maneig de la incontinència urinària. Es necessiten enfocaments innovadors i s’estan explorant opcions com l’ús d’ultrasò i sensors d’humitat, tot i que encara no s’ha trobat una solució eficient.

 

Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.