La Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar va acomiadar dijous passat Carme Garolera i M. Carme Raurell, amb motiu de la seva jubilació. Les dues professores de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar es van poder acomiadar dels seus companys i amics de la Facultat, en un acte celebrat a l’Aula Magna presidit per la degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, Míriam Torres.

Torres va reconèixer la tasca desenvolupada per les dues professores, els va agrair la tasca feta i “el testimoniatge que han deixat a la Facultat”, tot destacant les seves trajectòries personals.

Carme Garolera va agrair als companys, a la Facultat i a la UVic-UCC haver confiat en ella tots aquests anys. En la seva trajectòria professional com a fisioterapeuta, especialitzada en patologies traumàtiques i reumàtiques, va afirmar que  “amb tots els pacients, tinguin la patologia que tinguin, el meu objectiu ha estat sempre aconseguir la màxima funcionalitat dins de les seves possibilitats i la premissa per aconseguir-ho ha estat procurar que participessin plenament de la seva recuperació”. Garolera també va recordar el moment en què se li va proposar el repte de treballar a la universitat, que va acceptar sense deixar mai la part assistencial. Finalment, es va mostrar molt satisfeta de les amistats que va començar a la universitat i que, “ara que estic en una nova etapa, espero seguir gaudint”. Va acabar la seva intervenció citant Martí i Pol, dient que “el que compta és l’esforç de cada dia, compartit tenaçment amb els qui creuen que cada gest eixampla l’esperança, que cap dia no es perd pels que lluiten”.

Tot seguit, M. Carme Raurell va explicar que per ella jubilar-se volia dir deixar de tenir responsabilitats en l’àmbit laboral i va referir-se a la docència com “una tasca apassionant que implica no parar mai, intentant està al dia de tot per donar la màxima qualitat formativa a l’estudiant. Això fa que hagis de fer moltes renúncies en l’àmbit familiar i d’oci”, va assegurar.

Raurell pertany a la primera promoció d’ATS de l’antiga Escola d’Infermeria d’Osona, època de la qual guarda molts bons records. Va explicar que després de 14 anys de treball assistencial va passar-se a la docència fent de tutora de pràctiques extrahospitalàries i, justament per la pandèmia de la covid-19, va finalitzar per casualitat la seva vida laboral fent la mateixa feina, tutora de pràctiques de salut comunitària, “però tutoritzant a través d’una pantalla”.

Raurell va finalitzar el seu discurs explicant que a partir d’ara es dedicarà a observar per aprendre, seguint el camí que va començar quan va néixer, i espera poder donar més espai a la improvisació, és a dir, “a viure i gaudir més el present sense pensar tant en el futur”. Raurell va acompanyar les seves paraules amb imatges de diverses pintures conegudes d’artistes famosos, mostrar la seva altra  passió, la pintura, a la qual pensa dedicar molt més temps a partir d’ara.