Recentment, la Dra. Glòria Gallego, infermera, professora de la Universitat de les Illes Balears i membre del grup FEBE, va portar a terme una sessió docent, en el marc de l’assignatura Bases teòriques de la infermeria i dirigida als estudiants de primer curs, amb el títol “Infermeres de guerra, més enllà dels mites: l’experiència de les Infermeres Internacionals a la guerra civil espanyola (1936-1939)”.
En el 2010 es va posar de manifest la manca de informació sobre les infermeres internacionals a la guerra civil espanyola. És a partir d’aquí que sorgí un projecte de investigació que volia explicar la participació de les infermeres internacionals a la guerra civil espanyola, per tal de identificar-les i conèixer les dimensions personals de la seva actuació. Se sap que a mitjans de 1937 hi havia uns 1400 brigadistes, concretament uns 600 camillers i xofers, unes 580 infermeres i uns 220 metges. De les aportacions fetes per la Dra. Gallego al voltant de les infermeres internacionals, es vol destacar: la identificació de 350 infermeres procedents de 20 països; la majoria
eren qualificades en els seus països d’origen, altres es van formar per venir o ho van fer a Espanya en escoles provisionals o en els escenaris de la guerra; la seva vinguda va formar part de la solidaritat internacional; els seus coneixements infermers els van posar “voluntàriament” al servei de les seves idees i preocupacions socials; el treball el van portar a terme en condicions molt difícils, oltes van emmalaltir, les van ferir o van morir; al sortir d’Espanya, algunes es van integrar a la Resistència francesa i van ser apressar i enviades a camps de concentració nazis i d’altres van participar a la II Guerra Mundial o en altres conflictes; les innovacions i la docència que van implementar no va tenir conseqüències a Espanya, ja que hi va haver poca connexió amb les infermeres titulades espanyoles i moltes infermeres auxiliars, que van treballar amb elles, es van exiliar.
Per acabar, es vol agrair a la Dra. Gallego que mencionés els hospitals que el Ministeri de Defensa de la II República va habilitar a Vic durant la guerra civil i que es concreten amb l’Hospital de la Santa Creu (civil i militar), la Clínica
L’Aliança (avui Clínica de Vic), els Maristes (on es van atendre a mutilats i ferits de guerra) i l’Hospital Internacional de les Brigades Internacionals situat en els edificis de L’Escorial de les Germanes Carmelites de la Caritat i de les Josefines. El 14 d’abril de 1938, aquest últim hospital va rebre uns 800 ferits de guerra, la
majoria formaven part de les Brigades Internacionals i eren xecs i polonesos.
