La Raquel Solanich és de St. Vicenç de Torelló i actualment està cursant el tercer curs del grau en Infermeria.

Per què vas decidir estudiar el grau en Infermeria?

Vaig decidir fer infermeria perquè el món sanitari sempre m’ha agradat molt, em satisfà pensar que estic ajudant a persones a sentir-se millor i a salvar-los la vida en moments crítics. El que em va fer escollir justament el rol infermer, va ser la proximitat que tenen aquestes amb els pacients, penso que del món sanitari són les que més temps passen amb els seus pacients, són empàtiques i tenen una bona escolta activa, i penso que, al cap i a la fi, m’identifico amb aquests criteris.

Quin record tens del teu primer dia a la UVic?

Malauradament, vaig començar la carrera el 2020 (any de la COVID-19), així que tinc aquell any una mica borrós, recordo però arribar a la UVic molt nerviosa i entusiasmada per la nova època de la meva vida. En el seu moment vam poder fer classe presencial la primera setmana, però la segona ja ens van tornar a confinar.

Per què vas escollir la UVic?

No hi ha cap raó en concret, simplement visc a prop amb els meus pares, i penso que és una gran comoditat.

Què és el que més t’agrada i recomanaries del teu grau?

El que més m’agrada són les pràctiques. Es poden fer des del primer any i és allà on realment poses en pràctica tots els coneixements que has anat adquirint. Considero que és un dels punts molt forts que té aquesta carrera.

Què t’ha aportat la UVic a nivell personal? 

A tenir paciència, tot va al seu ritme. No m’ha fet créixer personalment, al cap i a la fi, visc aquí, no faig vida universitària, per mi és com anar a l’institut amb la diferència que estudio el que realment m’agrada.

Què és el que més destacaries de les pràctiques que has fet?

Cada pràcticum ha sigut totalment diferent, i molt diferent per a cadascú. Des del meu punt de vista, he tingut tutores infermeres molt bones, tant professionalment com personalment i això m’ha ajudat a créixer molt des del punt de vista professional. Per altra banda, m’ha ajudat a veure que les infermeres estan molt infravalorades, igual que les administratives, personal de neteja, etc. Tot el mèrit va a parar als metges que, al cap i a la fi, no són ningú sense la resta del personal, i viceversa.

Com veus el teu futur professional?

Es diu que la carrera d’infermeria té molta sortida professional, el que no s’esmenta són els contractes d’un dia o dos i estar tres mesos en desocupació, això és el que m’he trobat en totes les pràctiques que he anat fent. Penso que depèn d’on vagis pots tenir feina fixa, però amb un horari que no et permeti tenir vida social, ja que et poden demanar fer diverses guàrdies al mes, ocupant-lo pràcticament sencer. Això és el que sé i he vist, pot ser que quan hi estigui posada sigui totalment diferent i tingui una vida plena tant laboralment com socialment parlant.

A quina persona li passes el relleu? Condició: que sigui estudiant i que no sigui del teu curs, si és d’un altre grau de la Facultat, encara millor!

Li passo el relleu a la María Martínez del grau de Nutrició i dietètica.